El catalanisme com tota ideologia, té orígens diversos i complexes. Qualsevol tipus de simplificació esquemàtica, que es fa molt sovint, o qualsevol tipus d’adjectivació del tipus que sigui (si liberal, si conservador, si folclòric…), seria pecar no només de curtesa de mires sinó en especial de poc rigor intel.lectual. Com tota ideologia política o social les arrels del catalanisme són profundes, diverses. L’arbre, a més, ha anat evolucionant i ha anat obrint noves branques que també han experimentat la seva pròpia evolució. Per tant, hi ha diversos catalanismes amb la seva pròpia prehistòria i història. No és aquest el lloc per parlar-ne ja que a classe hem tingut l’oportunitat de fer-hi una petita disgressió. A més el catalanisme també s’ha de veure en relació a, i en aquest cas és en relació a l’estat amb el qual ha de conviure, hostil com és a altres manifestacions culturals i polítiques que no siguin d’inspiració castellana i feta en castellà. Un estat reaci també a tot intent de modernització, potser perquè s’ha fet en benefici d’una minoria social que és la propietària de la terra. Però també en relació a la mateixa Catalunya, complexe, violent, econòmicamnet i socialment moderna, que té un projecte per a Espanya però amb el problema que aquesta proposta ha estat sempre sistemàticament rebutjada. Aquí el que farem serà tan sols oferir alguns links i apuntar algunes idees. Per la resta, em remeto als apunts de classe.
Molt breument, sabeu que tenim primer un catalanisme cultural que té l’aventatge que recupera la llengüa com llengüa de cultura alliberant-la dels murs de llengua col.loquial a la qual havia estat reduïda des dels segles XVII-XVIII. Una recuperació de la llengüa que ve de la mà d’un Bonaventura Carles Aribau, un Milà i Fontanals, un Rubió i Ors, un Àngel Guimerà, un Jacint Verdaguer, un Vítcor Balaguer, entre molts d’altres. Gràcies a ells el país s’ha retrobat amb sí mateix recuperant la seva història, identitat i cultura. D’aquíq que espassi d’un catalanisme cultural a un de polític on aquell moviment cultural també jugarà un paper ja que es transformarà en diari el 1871 amb el mateix nom que aquest corrent literari. S’editarà fins el 1905 quan el modernisme és un corrent en voga amb prou força i difusió que pot desbancaqr a l’anterior sense grans problemes.
El catalanisme polític té un nom propi: Valentí Almirall
Per tenir una idea general i, de pas, repassar conceptes, podeu visionar el següent reportatge, breu, sobre el catala nisme al segle XIX:
[youtube]https://youtu.be/t4GLISSwxUY[/youtube]
En la següent pàgina web tens un mapa conceptual excel.lent per entrendre l’evolució del catalanisme:
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1GTFGWF0F-1192ZQC-99/Catalanisme2.cmap?rid=1GTFGWF0F-1192ZQC-99&partName=htmljpeg
També pots consultar el següent Dossier que inclou recursos diversos sobre el catalanisme; entre ells un powder point que et podrà servir d’ajuda per repassar el tema: http://www.buxaweb.cat/dossiers/catalanisme.htm
A continuació teniu diferents esquemes que us ajudaran a seguir la Unitat i, evidentment, a estudiar de cara al control: 22972765-resum-catalanisme
Aquí teniu una prfesentació, en formnat PDF: catalanisme-120122130225-phpapp02
Un mapa conceptual del catalanisme, en format PDF: El catalanisme polític