Presentació

Aquest és el Bloc dels estudiants d’Història de 2 Batxillerat de l’Institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar. Aquesta pàgina web és ben humil, tan sols pretén ser una pàgina de suport per tal completar, ampliar o revisar els continguts fets a classe. En aquestes pàgines es poden trobar links, resums, mapes conceptuals o imatges que aspiren a ser un complement de la classe,  no pas substituir-la.

    Però abans que res convé qüestionar-se què entenem per Història ja que el terme és per sí sol tan genèric que no vol dir res. Història de què? De la dona? De l’home? De la raça com certs corrents historiogràfics nordamericans defensen? De l’educació? De les classes socials? Dels països? Del món? Si parlem, per exemple, d’història del gènere femení, què fem amb l’altre, el masculí? O es pot fer una història d’uns contraposant-la a uns altres? Masses preguntes, i com es pot deduir difícils de respondre, i si s’intenten respondre es corre el risc d’aillar l’altre. Com es pot veure el risc real, és de fragmentar tant que al final ens preguntem què queda de la Història. I la pregunta no és baladí. En les darreres dècades els historiadors han parlat d’història social, econòmica, política, cultural, de les mentalitats, de la dona, de l’ensenyament, de la lectura i dels llibres editats, i així successivament en una llista que potser continuaria de manera incessant. De fet, aquells mateixos que estudien i investiguen el temps passat ja han fet el seu propi gènere reflexionant durant els dos mil anys d’existència que té aquesta matèria (des dels temps d’Heròdot i de Tucídides) sobre què és la Història, quina és la seva utilitat, què pretén estudiar, quina és la seva problemàtica, els seus límits… Finalment, arribem a la darrera pregunat de totes, i també la més difícil de respondre: què és la història? A grans trets diríem que és la matèria que estudia el passat a través d’allò que ens han deixat els seus testimonis. El que ens han deixat els historiadors ho anomenen “Fonts”. Aquestes poden ser de tot tipus i de diferents formes: escrites, orals, fotogràfiques, cinematogràfiques. Per tant, poden ser cartes, premsa, fotografies, propaganda. En definitiva, tot allò que ens ajudi a reconstruir una realitat passada. Perquè el gran repte de l’historiador és aquest, reconstruir un passat que ja no hi és i que no sabem com era, i mai el podrem, saber del tot. Perquè, entre moltes altres raons i com ja és prou sabut, el coneixement absolut és impossible.

    El legislador, quan va crear aquesta matèria i la va situar  com a comuna a 2 de Batxillerat per una raó o una altra no va voler especificar res, va pretendre ser el més ambigu possible. Evidentment, les qüestions polítiques hi va influir, i molt. Tan pot ser història política d’Espanya com econòmica del món. Tan pot ser història de Catalunya com de la comarca o com de la localitat on vivim. O fins i tot la història d’un mateix (la microstoria que aspiraven els italians fa vints anys). A més, cal fer-se una nova pregunta,  història des d’on? Dels que manen o teòricament ens volen fer que manen (és a dir, dels polítics? dels governants?) o des d’a baix, dels que paguen i estan manats. És a dir quin dels dos actors fa la història i és el seu vertader protagonista. Qui escriu aquestes línees ho té clar: la història la fan els d’a baix, el poble, anònim, que malauradament a vegades apareix en els relats com un actor passiu, que no pensa, no actua, no modifica res… Com si fos una massa amorfa, no formada per persones, sinó per elements. Potser la millor manera d’entendre és tal com ho expressa un dels millors historiadors que ha donat les nostres latituds, un dels mestres i pensadors de la Història si no com a ciència (una altra discussió, què entenem per ciència? què és ciència?), sí com a matèria d’estudi i de reflexió.


La relació d’Unitats són les que figuren a continuació. Clicant a cadascuna d’ella accediràs desseguida al seu contingut.