Entre 1808 i 1874 l’Estat espanyol viu un doble procés revolucionari, un de polític i un d’econòmic. En el primer cas parlem de la revolució liberal, és a dir, de la construcció d’un estat liberal que defensa els interessos de la burgesia. Pel segon ens referim al procés de revolució industrial. Totes aquestes transformacions amb les seves peculiaritats (canvis de règim, diferents constitucions…) però amb un eix transversal comú: la violència. Guerres, revoltes, motins, revolucions, cops d’estat, vagues… són, entre el segle XIX i XX fets habituals, i més en els periode que ens abarca.
El mapa conceptual de tota la Unitat el tens tot seguit: Transformacions revolucionàries del s. XIX (1)
A grans trets, entre 1808 i 1868 podem distingir diferents etapes històriques amb els seus propis personatges:
I. Guerra de la Independència (1808-1814), més ben dit, guerra civil (absolutistes contra liberals, liberals afrancessats contra “doceañistas”, espanyols contra francesos i campant per tota la geografia hisànica, francesos i anglesos fent la seva pròpia guerra. Paral.lelament es desenvolupa la primera temptativa de revolució liberal espanyola que té com a moment culminant la Constitució de Cadis del 1812.
Sobre la Guerra de la Independència, pots consultar: http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerrafrances.htm (en català)
http://www.wikillerato.org/La_crisis_de_1808:_La_Guerra_de_la_Independencia..html
Com a resum de les causes de l’esclat del conflicte, podeu veure: guerra frances
I amb la peculiaritat que Catalunya és annexionada a l’Imperi francès napoleònic el 1812 fins el 1814. Durant dos anys Catalunya és un territori més de l’Imperi napoleònic i, com a tal, dividida en quatre departaments amb noms geogràfics -com passa en la majoria dels departaments del país veí. Per tant hi haurà un departament del Segre (sense la Vall d’Aran), del Ter, del Montserrat i de les Boques de l’Ebre. És fàcil identificar-ho amb la divisió provincial actual: on diu del Segre diem de LLeida; del Ter, Girona; de Montserrat, Barcelona; i de Boques de l’Ebre, evidentment, Tarragona. I durant aquests dos anys, per exemple, el Diari de Barcelona (ara desparegut però publicat des del 1772 fins el 1994), va sortir publicat tant en francès com en català. La primera vegada des del segle XVIII en què el català tornava a ser llengua de premsa. Per tant, vam ser francesos durant dos anys!!!
Divisió departamental de Catalunya (1812) Imperi napoleònic 1812
Si teniu curiositat sobre aquest periode podeu veure el següent reportatge:
[youtube]https://youtu.be/gBBUgAcvyZ0[/youtube].
Mentre a Cadis, no ocupada pels francesos, entre 1810 i 1812, es realitzar una revolució política amb l’intent de construir un Estat liberal a Espanya. D’aquí sorgirà la primera constitució contemporània espanyola i una de les terceres d’Europa. Si tens curiositat, al següent link tens reproduït tot el text de la Constitució: http://www.constitucion1812.org/documentos/cons_1812.pdf
Una síntesi del periode és al següent resum: corts cadis cosntitucio
Si algú té més curiositat sobre les Corts de Cadis i la Constitució que neix d’ella, pot visionara tres reportatges emesos per TVE amb motiu del bicentensari de la promulgació d’aquell text legal: http://www.rtve.es/alacarta/videos/viva-la-pepa/viva-pepa-capitulo-1-revolucion-espanola/1352551/
I. La Restauració absolutista, 1814-1833.
Aquest periode està marcat per tres grans fets:
- retorn de l’absolutisme amb Ferran VII i repressió contra els liberals.
- Independència de les colònies americanes. S’agreuja la crisi de la Hisenda espanyola que caracteritza la crisi de l’Antic Règim espanyol.
- Divisió dels liberals entre els partidaris del restabliment de la Constitució del 1812 a partir d’una insurrecció (pronunciamiento), d’ara en endavant anomenats exaltats, i els partidaris d’una reforma de la Constitució del 1812, amb el sobrenom de doceañistas. Els primers donaran lloc als progressistes i els segons als moderats de l’època isabelina..
Si voleu tenir una idea general d’aquest període podeu veure el següent reportatge (això sí, amb la peculiaritat que comença a partir del 1823, però és ben útil per veure quins són els problemes als quals fa front els últims deu anys de la monarquia de Ferran VII:[youtube]https://youtu.be/q2M3pM_fmfY?list=PLxiDnFACiqA6h5_sHpWYn9m8IJxjUOSEi[/youtube]
II. El regnat d’Isabel II (1833-1868)
Succeix Ferran VII al moment de la seva mort (1833) però el regnat és efectiu a partir del 1843 quan les Corts li otorguen la majoria d’edat. Durant aquests anys es realitza plenament la transformació política d’Espanya en un estat liberal però, això sí, amb peculiaritats. Els personatges més importants del periode seran els següents:
Espartero (1793-1879) Mendizábal (1790-1853) O’Donnell (1809-1867)
Es poden distingir diferents periodes històrics:
- “El justo medio”. L’Estatuto Real (1833-1834)
- Regència de Mª Cristina (1833-1840) i d’Espartero (1840-1843). Constitució del 1837. Desamortització de Mendizábal
- Dècada moderada (1844-1854). Narváez home fort. Creació de la Guàrdia Civil. Constitució del 1845. Pacte amb l’Església (Concordat del 1851: si t’interessa, parcialment reproduït a http://sauce.pntic.mec.es/~prul0001/Textos/Texto%2014%20tema%20X.pdf
- La Unión Liberal (1854-1856)
- El retorn dels moderats (1856-1868)
- La Revolució de Setembre del 1868, Caiguda de la Monarquia i exili d’Isabel II
A continuació teniu un reportatge que recrea força bé el període isabelí:[youtube]https://youtu.be/gJUwma823Y4?list=PLxiDnFACiqA6h5_sHpWYn9m8IJxjUOSEi[/youtube]
Sobre les diferents Constitucions d’aquell periode (tan les nascudes com les no nascudes) i les seves principals característiques, podeu consultar el següent quadre-resum: Constitucions espanyoles segle XIX
Per més curiositat, o si vol repassar o ampliar els teus coneixements pots veure la següent presentació (ben didàctica):
[slideshare id=26670064&doc=elseglexixespanyol-130929130117-phpapp02]
Pel que fa a l’evolució política del periode, per si tens algun problema, pots veure el següent esquema ben clarificador.
El segon gran aspecte d’aquesta Unitat és la Revolució Industrial que té lloc preferentment i bàsicament a Catalunya a partir del 1820. De fet, no seria cap error afirmar que Catalunya és dins el context europeu un dels “first comers”, és a dir, dels primers territoris europeus que experimenten tal frevolució a l’Europa decimonònica després, i per ordre, d’Anglatgerra (òbviament), França, Holanda, Bèlgica i Prússia.
Si tens curiositat pots consultar la següent presentació feta en forma prezi per un alumne de 2 Batxillerat i el reportatge que figura tot seguit. Tot ben didàctic i fàcil d’entendre.
http://prezi.com/1avmns_jy4aj/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share
[youtube]https://youtu.be/nxMWTHZkm_Q[/youtube]
Per més informació també us pot ajudar el següent esquema, en format PDF: les_bases_de_la_revolucio_industrial (1)