Port de La Habana, segle XIX
Matasegells de la Habana
El nom de Cuba psicològicament és molt proper per a tots nosaltres tot i que, geogràficament, no ho sigui tant. Aquesta sensació és lògica, la seva pèrdua és relativament recent (poc més de 110 anys); el domini espanyol sobre l’illa antillana és llarg, gairebé cinccents anys. Molts dels ciutadans cubans tenen avantpassats espanyols: els seus cognoms (i per cert, molts d’ells, catalans). Encara ara cantem habaneres a l’estiu i el que posa de manifest és l’estreta vinculació entre tots dos territoris. I les persones més potentades, o fins i tot qualsevol ciutadà en una gran festa, fuma cigars havans (“puros” en llenguatge col.loquial). Qui no ha vist mai algú fumant-ne, de cigars, en unes noces? A més, el nombre d’espanyols que van emigrar-hi és considerable. Era una oportunitat on prosperar de manera fàcil i ràpida, això sí, si no es tenien escrúpuls. A Cuba es faran moltes fortunes gràcies a l’esclavatge i moltes d’aquestes fortunes són les que permetran la Revolució Industrial a Catalunya i els canvis polítics que se succeiran a Espanya durant el segle XIX. De fet hi ha un estret lligam umbilical que vincula la gran illa antillana amb la Península. Aquest lligam umbilical és de fet tan estret que és impossible entendre la història d’un sense entendre la història de l’altre. Per tant, si volem entendre la història de l’Espanya del segle XIX s’ha de tenir en compte allò que succeix a Cuba.
L’esclavitud a Cuba comença a ser important quan cap a finals del segle XVIII s’obren al tràfic lliure d’esclaus dels ports de l’Havana i de Santiago de Cuba, Això sí, reservat només per a espanyols. La importància econòmica de la gran illa antillana augmenta a partir dels anys 20 del segle XIX quan Espanya ha d’assumir la pèrdua definitiva d’Amèrica i ha de refer les seves relacions econòmiques amb el que resta de l’antic Imperi ampericà: Cuba, Puerto Rico, i més llunyanament, Filipines. Pensem que Iberoamèrica prpoorcionava a la Hisenda espanyola el 1808 més del 40% dels seus ingressos. Quan Espanya és conscient que Amèrica s’ha perdut definitivament, cal obtenir els recursos financers del que queda de l’antic Imperi. A partir d’aleshores “Cuba va a ser una colonia a exprimir del modo más rudimentario y arcaico. Sosteniendo viejos métodos, como una brutal presión fiscal o practicando un proteccionismo comercial opresivo, única baza para la obsoleta esrtructura económica metropolitana. Además, y por encima de todo, favoreciendo un modo de producción esclavista que le permetía seguir controlando políticamente a la colonia y obtener pingües beneficios”, en paraules clares d’un historiador (Tornero Pinajero, P: Crecimiento económico y transformaciones sociales, Madrid, 1996, pàg. 78). A partir de la ilegalització del comerç d’esclaus, almenys formalment el 1820 per un Tractat internacional signat per…l’Estat espanyol) comença una nova etapa més fructífera que abans: la il.legalització permet el contraban i, per tant com ja se sap, els preus pujen. És el moment d’enriquir-se. Aquest serà el cas d’un Antonio López y López, d’un Julián Zulueta y Amondo (1814-1878), Joan Güell i Ferrer (1800-1872), i tants d’altres.
Cuba no només era un lloc per enriquir-se amb l’escalvitud. Molts espanyols, i entre ells molts catalans, emigraven a l’illa antillana per muntar un negoci, ser comerciants, ser metges… en definitiva, per prosperar econòmicament i socialment. Per exemple, es calcula que el 1880 més del 10% dels comerciants instal.lats a la gran illa caribenya eren catalans. I sinó era Cuba era una altra illa força propera, Puerto Rico. Molts d’aquests que emigraven a Cuba o Puerto Rico i després tornaven a les seves localitats d’origen eren anomenats “indianos” o també “americanos“. Gent provinent de Sitges, de Begur, Vilassar de Mar, Sant Feliu de Guíxols o de la mateixa Lloret.
Per saber la relació entre Cuba i Espanya al llarg del segle XIX és útil el següent resum:
Cuba la siempre fidelísima
En la següent pàgina teniu reproduït en set parts el primer episodi d’un documental realitzat el 1998 per Televisió de Catalunya sobre Cuba. Relata com alguns catalans van emigrar-hi per fer la seva fortuna (entre ells, a més, un Partagàs o un Bacardí). Malauradament el segon episodi no és en línia i el documental està descatalogat: https://www.youtube.com/playlist?list=PL6bQ-bcSXo-GRN_uUGJSGDE0ObEgSNB0Q
Si tens més curiositat també pots visionar el següent reportatge:
A partir del 1898 els Estats Units apareixeran com una nova potència imperialista a nivell mundial. Recordeu que a partir dels anys 50 del segle XIX els nordamericans començaren a arribar a Hawaii, primer per “evangelitzar-la” però immediatamnet després per poblar-la a,b immmigrants dels Estats Units i apropiar-se dels seus recursos naturals.Finalment el mateix any 1898 les illes Hawaii foren annexionades als Estats Units. A partir d’aquí tenien oberta la seva expansió pel Pacífic com podeu veure en el següent mapa:
