Setmana Tràgica, Setmana Gloriosa, Setmana Revolucionària, Setmana Roja…són, tan sols, noms donats a una sèrie de fets que ocorregueren principalment a Barcelona durant una setmana, entre els dies 26 juliol i 1 d’agost del 1909, de dilluns a diumenge. L’endemà, el dia 2 d’agost, tothom tornava a la normalitat com si aquí no hagués passat res.
Els fets van començar espontàniament com un acte de protesta popular contra l’embarcament de tropes al Marroc. Immediatament, la protesta va anar seguida d’una vaga general que començava el dilluns. Cap al migdia, ja només funcionaven els tramvies a Barcelona. Paral.lelament es comencen a aixecar les primeres barricades. El governador civil, Ángel Osorio (1873-1946) va dimitir arran de la procalamció de l’estat de guerra per part del Ministre de la Governació, Juan de la Cierva. A l’endemà, dimarts dia 30, la vaga degenerà de cop i volta en una sèrie d’incendis contra edificis religiosos que continuaren fins el divendres. La revolta va ser caòtica i espontània. De dimarts a dijous la ciutat va quedar en mans dels revoltats, però els mateixos dirigents de la vaga van veure com la situació se’ls escapava de les mans per manca d’organització. El dijous 29 de juliol arriben a Barcelona les tropes per tal de sufocar la revolta. Els enfrontaments seran durs entre dijous i divendres. La burgesia barcelonina que quedava a la ciutat (ja que quan començava l’estiu les famílies benestants es traslladaven a les seves cases de Sant Gervasi, Sarrià o al Maresme), es tancava a casa seva esperant el retorn de la normalitat. Quan comencin els enfrontaments entre soldats i obrers, se n’alegraran tot cridant “ja era hora!!”. A partir del dissabte a les tres de la tarda la normalitat torna lentament. Tot i això, encara se sentiran alguns trets però molt aïlladament. Finalment, el diumenge 31 de juliol la normalitat impera arreu de la ciutat de Barcelona. Els diaris tornen a sortir i les tendes tornen a obrir. Segons informava La Vanguardia, els cafès estaven animats.
A la resta de Catalunya, amb l’excepció de Sabadell on s’arriba a proclamar la República, la vaga va ser més limitada, tot i que van aixecar-se barricades a la major part de les localitats industrials com Manresa, Badalona o Granollers. També es varen produir alguns incidents a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Mataró o Cassà de la Selva.
Les causes són diverses:l’anticlericalisme, l’antimiliatatrisme, les proclames demagògiques de Lerroux, amb les seves estranyes amistats amb anarquistes i Ferrer i Guàrdia i, en especial, la lluita que hi havia pel control de l’Ensenyament entre l’Església i l’Escola Moderna creada a priuncipis del segle per Francesc Ferrer i Guàrdia
Sobre l’Escola Moderna, el seu creador i la seva proposta pedagògica, és molt útil el següent reportatge:
[youtube]https://youtu.be/TUHLrYluhXw[/youtube]
El balanç final serà entre 110 i 115 morts. Dels quals, tres eren religiosos; 104 civils; 4 o 8 policies i 4 membres de la Creu Roja. A més, hi hauran 441 ferits (124 militars i policies, 300 civils i 17 membres de la Creu Roja). Per la seva banda, la repressió del Govern Maura serà durísima i arbitrària. Entre l’agost del 1909 i l’abril del 1910 gairebé 2000 persones seran detingudes de les quals la majoria d’elles seran processades. Es dictaran 17 penes de mort de les quals cinc seran efectives. Entre elles, la de Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna i considerat responsable dels fets. De fet, durant la Setmana Tràgica ell era a Montgat. Tots ells eren innocents, i un, Ramon Clemente, deficient mental. També es tancaren totes les escoles no religioses. La repressió aixecarà gran polèmica tant a l’interior com a l’exterior, tant que el Rei, espantat, destituirà Maura com a cap de govern.
Sobre la Setmana Tràgica, pots veure el següent power point:
Un esquema sobre les causes d’aquells fets, i que et pot ajudar per estudiar:
Joan Maragall va escriure diferents articles sobre els fets de la Setmana Tràgica i la repressió que li seguí. Aquests articles eren la reflexió d’un burgès i cristià, de missa diària, crític amb l’actitud de la seva pròpia classe social, la burgesia. Els articles foren els següenst, publicats per ordre d’aparició a La Veu de Catalunya:
* “Ah, Barcelona”, 1 d’octubre 1909
* “La ciutat del perdó”, 10 d’octubre 1909, un alegat contra la pena de mort. L’Article fiu censurat per Prat de la Riba i no veié la llum fisn que es publicaren les obres completes de Maragall als anys cinquanta.
* “L’Església cremada“, 18 de desembre 1909, on critica la riquesa i la llunyania de l’Església respecte el poble.
Si vols tenir més informació tant sobre la ciutat de Barcelona a principis del segle com la repressió posterior als fets, pots consultar la següent pàgina web fruït de l’exposició que l’Ajuntament de Barcelona dedicà a aquells fets amb motiu del seu centenari: http://www.bcn.cat/setmanatragica/ca/index.html
Pel que fa al cinema, només s’ha rodat una pel.lícula sobre els fets i fou ja fa quaranta anys, el 1976. Té l’aventatge de ser, a més, un petit recorregut històric sobre els deu primers anys del segle XX, des del 1898 fin el 1909:
[youtube]https://youtu.be/DxiJNLSj1j0[/youtube]
Televisió Espanyola amb motiu del 75è aniversari dels fets va oferir el que seria un informatiu de l’època si la Televisió hagués existit en aquella època. Són cinc episodis. És una bona manera d’apropar-se a aquella Setmana d’una manera força realista. Ben aconsellable. Vegeu:
http://www.rtve.es/television/20090724/100-anys-setmana-tragica/286308.shtml
Si voleu veure el seguiment que la premsa de l’època va fer dels fets de la Setmana Tràgica podeu consultar el següent enllaç que us permetrà accedir a diaris o revistes de l’època com La Vanguardia, La Campana de Gràcia, L’Esquetlla de la Torratxa, o d’altres: http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-pavello-republica/setmana_tragica