Les constitucions espanyoles

Mostra de la inestabilitat política crònica i del progressiu moderantisme dels liberals espanyols és la successió de Constitucions que hi ha al llarg dels segles XIX i XX. I totes elles de poca vida. La més llarga de totes, la canovista del 1876 que durarà 48 anys. Les altres, amb un periode de durada de set o vuit anys, pel terme mig. I no parlem de les Constitucions non nates, és a dir, que no veuen la llum del dia (la del 1854, la del 1873 i la del 1923) o les no acceptades com a tals: l’Estatut Reial del 1834 o la de Baiona del 1808.
Les diferents Constitucions són:
1) la de Cadis, 1812
2) 1837
3) 1845, moderada
4) 1868, democràtica
5) 1876, de la Restauració borbònica
6) 1931, la de la II República
7) 1978, l’actual, encara en vigor
Totes elles tenen uns trets comuns:
1) amb l’excepció de la Constitució de Cadis del 1812 (amb més de 300 articles, 384 per ser exactes), totes elles són curtes. La més breu és la del 1845, 80 articles. La del 1876 és la segona més curta, 86.
2) el règim polític és sempre la Monarquia, amb l’excepció, és clar, de la del 1931.
3) dues cambres, és a dir, bicameralisme: Congrés dels Diputats i Senat. L’excepció, les Constitucions del 1812 i 1931 que estableixen una sola cambra, Congrés dels Diputats.
4) l’elitisme del sufragi. Normalment totes estableixen un sufragi censatari i un Senat nomenat pel Rei.
5) la sobirania normalment és compartida, entre les Corts i la Corona. Les excepcions són les del 1812, 1868 i 1931.
6) la religió: normalment totes contemplen la religió catòlica com a única religió oficial i l’obligatoreïat de l’Estat de mantenir-la (l’anomenat Presupuesto de Culto y Clero)
7) l’estructura administrativa i territorial, clarament centralista amb l’excepció de la Constitució de la II República.
Un esquema força complet de les principals característiques de les diferents constitucions espanyoles, fins l’actual, a: constitucions espanyoles
Un mapà conceptual ben sintètic: