Història

Com ja hem dit abans, el mar Mediterrània es va formar fa 6’5 milions d’anys, a causa de la inundació de l’Estret de Gibraltar, banyant les costes de diversos països d’ Europa, Àfrica i Àsia. El Mediterrani es va crear a partir de la relació entre la cultura i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrània, i va ser una via principal de transport per a l’intercanvi de comerç entre diversos pobles. Aquest girava entorn a Roma, la principal ciutat comercial.

D’altra banda, en el Mediterrani han nascut les religions més antigues de la cultura occidental i s’han iniciat les tres religions monoteistes amb major influència en tot el planeta: el Cristianisme, el  Judaisme i l’Islam.

A mesura que van passar els anys es va anar creant la dieta mediterrània, provinent de la dieta bíblica. Aquesta es basa en unes normes de puresa i impuresa dels aliments:

• Aliments impurs:
  • Animals com el conill, la llebre, el camell i el porc.
  • Aus com l’àguila, el corb, el milà, l’òliba, la gavina, l’ibis, el cigne, la cigonya, el rat penat i la garça.
  • Animals terrestres com la rata, el llangardaix, la salamandra, el camaleó i el llimac.
• Animals purs:
  • Animals terrestres amb peülla partida i remugants com el bou, la vaca, el xai, l’ovella i la cabra.
  • Animals aquàtics amb aletes i escames com el lluç, la sardina i els molls.
  • La llagosta, l’únic insecte comestible segons la dieta bíblica.

Dit això, la dieta mediterrània és molt variada a causa de la influència de diferents pobles (ibers, grecs, romans, bàrbars, àrabs i celtes) que han passat per aquesta zona. Els grecs van inventar el pa, el vi i l’oli d’oliva, que van ser transmesos als romans. Així doncs, van establir les bases de la coneguda dieta mediterrània, la “triada mediterrània”(pa, vi i oli).

Arribada l’Alta Edat Mitjana, els germànics van derrotar a l’imperi Romà i van difondre la seva cultura i alimentació. Aquesta es basava en productes carnis, a causa de la influència dels celtes, ja que per aquests el porc era un aliment molt important. Aquestes cultures eren molt diferents l’una de l’altre, ja que la romana estava basada en el pa, el vi i l’oli, en canvi, la germànica obtenia les principals fonts d’alimentació a través de la caça, la recol·lecció i la cria de magraner(cria de vaques, porcs i ovelles). És a dir, una alimentació basada en la carn, la llet i la mantega. De la interacció d’aquestes dues cultures va aparèixer una nova cultura alimentària, on la carn (sobretot de porc), el pa i el vi eren els aliments més consumits.

En l’Edat Mitjana els àrabs van introduir les espècies en la dieta mediterrània, aquestes van contribuir en el desenvolupament d’una gran varietat de sabors. Els àrabs van transmetre la seva cultura a l’Europa medieval i ens van aportar productes com els cítrics i el sucre, sobretot a les regions conquerides pels àrabs, com Sicília i Andalusia. També van introduir nous aliments molt importants en la dieta mediterrània, com les albergínies, les carxofes i les ametlles.

Amb les posteriors conquestes musulmanes el mediterrani va patir un “xoc”  de cultures o bé, religions. Ja que cada religió (el Cristianisme, el Judaisme i l’Islam) va adoptar uns hàbits alimentaris propis basats en el seu propi Llibre Sagrat. Els cristians seguien la Bíblia, els jueus la Torah i els musulmans l’Alcorà. Les principals diferències en el consum d’aliments d’aquestes religions són:

• El porc, només acceptat pel Cristianisme.
• El consum de tots els tipus de carn, amb restriccions tant pels jueus com pels musulmans.
• El peix, amb restriccions pels musulmans.
• El marisc, prohibit pels jueus.
• El consum d’ous i làctics, amb restriccions pels jueus.
• L’alcohol, prohibit tant pels jueus com pels musulmans.

A partir d’aquí, alguns ingredients mediterranis com el pa i el vi es van convertir principalment en europeus, seguint el model cristià, on predominava el vi i el porc. En canvi, l’Islam té prohibit tant el porc com el vi, que són considerats aliments impurs.

A partir del descobriment d’Amèrica es van donar a conèixer nous aliments i aquests van formar part de la dieta mediterrània, com per exemple el tomàquet, la patata, el pebrot i el blat de moro.

Les primeres referències científiques a una dieta mediterrània són de l’any 1948, quan l’epidemiòleg Leland G. Allbaugh va estudiar l’estil de vida dels habitants de l’illa de Creta, i va comparar l’alimentació de Grècia i Estats Units.

Per altra banda, en els anys 1950-60 el fisiòleg nord-americà Ancel Keys va fer un estudi sobre les malalties coronàries, el colesterol i l’estil de vida de set països (Itàlia, Iugoslàvia, Grècia, Holanda, Finlàndia, els EUA i Japó) després de la segona Guerra Mundial. Ancel Keys i els seus col·laboradors van determinar que el nombre de persones que patien malalties coronàries era menor en les zones rurals del sur d’Europa. Llavors, el Dr. Keys va confirmar científicament que aquest estil de vida i aquesta dieta mediterrània, era beneficiosa per a la salut, per a un envelliment òptim i per a una major longevitat. El van descriure com un estil de vida molt actiu físicament i amb una ingestió predominant de productes vegetals i molt poca de productes d’origen animal. Així doncs, es va assimilar el concepte de “estil mediterrani”, i amb ell el de “dieta mediterrània”.

La dieta mediterrània implica una cultura determinada, una història i un estil de vida concret, que s’ha consolidat a mesura que han passat els anys i amb la unió de diferents cultures i països. Per això la seva característica principal és la seva varietat d’aliments.