La tríada mediterrània o trilogia mediterrània és la forma de denominar, agrupant-los, als tres productes bàsics de l’agricultura mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera, que donen els tres productes bàsics de l’alimentació tradicional d’aquesta zona del món: el pa, el vi i l’oli d’oliva. Tots tres són considerats aliments sacralitzats, i això ens mostra com s’uneixen sempre la religió i la tradició.

El pa

El pa és un aliment bàsic en la dieta del mediterrani. Ha estat molt important per a la humanitat des de la prehistòria, i és considerat el segon aliment sagrat per la religió cristiana, utilitzat en les misses, on representa el cos de Jesucrist. Igual que l’alimentació a Orient es basa en l’arròs i a l’Amèrica el blat de moro, al mediterrani l’alimentació sempre ha estat basada en el blat, i la forma més comuna de consumir-lo ha estat amb el pa. El pa està elaborat generalment amb cereals, normalment en forma de farina, i un medi líquid, usualment aigua. S’obté de la fermentació de la farina, mesclada amb el llevat (saccaromyces cerevisiae) sal i aigua, el treball de la massa i la seva cocció. Es poden afegir infinitat d’ingredients propis, pel que la varietat de pans és incomptable.

Pel que fa a l’àmbit nutricional, el pa està format principalment per hidrats de carboni. És una font d’energia, fibra i aminoàcids; i alhora ens aporta algunes vitamines. D’altra banda contenen relativament pocs greixos. La quantitat de vitamina i de fibres és major en els pans integrals que en els blancs.

Avui en dia, s’ha perdut la tradició de fer el pa a casa, i moltes vegades comprem pans que han patit processos de congelació de la massa abans de la cocció definitiva; però per fer bon pa calen bons ingredients i bon procés d’elaboració, així, pel que fa la congelació si s’usen bones tècniques de precocció i ultracongelació, el pa que se n’obté conservarà totes les seves propietats.

El vi

Tot i que el vi ha estat utilitzat i consumit en múltiples cultures com Egipte o Grècia des de temps antics, la viticultura en extensió al Mediterrani va tenir el seu origen als monestirs romans, ja que eren els monjos qui requerien el fruit de la vinya per obtenir el vi i realitzar la missa, considerat religiosament com la sang de Jesucrist. Tot i que el conreu de la vinya es va generalitzar als monestirs, cultures més antigues ja veneraven l’ús d’aquesta beguda, com succeeix a l’època egípcia amb el deu Osiris, a Grècia amb Dionís i a Roma amb Bacus. Aquestes tres divinitats eren conegudes per la seva relació amb el vi i la felicitat que aquest aportava.

El beure vi moderadament és també característic de les poblacions mediterrànies. Avui en dia s’accepta que una ingesta d’alcohol de 30 grams per persona por ser considerada com moderada i no desaconsellable per a adults sans (en dones aquesta xifra ha de ser reduïda, degut a la menor tolerància a l’alcohol).

El vi està compost principalment per aigua, seguit de l’alcohol i d’una sèrie de compostos minoritaris, com àcids orgànics, compostos fenòlics, etc. Tot i que un consum de vi en excés resulta perjudicial per a la salut a causa del seu contingut d’alcohol, un consum moderat presenta propietats saludables i amb nombrosos beneficis per a la salut, gràcies a la seva capacitat antioxidant (deguda als compostos fenols), que resulta protectora davant diverses malalties cardiovasculars, neurològiques i tumorals d’entre d’altres.

L’oli

L’oli d’oliva o suc d’oliva és l’element central de la dieta mediterrània. Prové de l’olivera, que ha estat considerada un arbre mític des de temps immemorables, representant la immortalitat per la seva llarga durada. També hi ha diverses divinitats de l’època antiga relacionades amb aquest aliment, com la deessa egípcia Isis, que segons el mite va ensenyar el cultiu de l’olivera als homes perquè fossin els primers comerciants d’oli, i la deessa grega Atena, qui segons el mite va regalar als atenesos una olivera perquè obtinguessin fusta, aliment i oli.

Gairebé la tercera part de la polpa de l’oliva és oli, pel que  és molt fàcil d’extreure. Hi ha diversos processos per extraure l’oli, però el de major qualitat és l’oli d’oliva verge extra, que s’extrau de la primera prensió en fred, directament de les olives en bon estat a través de processos mecònics. Tan sols un 2% de la producció mundial d’oli d’oliva es realitza fora de l’àrea del Mediterrani; Espanya, i en menor mesura Itàlia i Grècia acaparen les tres quartes parts de la producció mundial.

Els beneficis de l’oli d’oliva han estat estudiats en les últimes dècades. Se sap que l’oli d’oliva, pel seu alt contingut en greixos monoinsaturats i baix en greixos polinsaturats calorias

És molt més estable que altres olis com el de gira-sol, blat o soja. Gràcies a aquestes característiques l’oli d’oliva és molt beneficiós per a la salut i el greix essencial de la dieta mediterrània, que aporta fins a un 17-25 % de les calories diàries. També aporta Vitamina E, protecció contra el càncer de mama, envelliment satisfactori, millora l’estat immunològic i afavoreix la mineralització òssia, d’entre d’altres.