Un cop arribat el final d’aquest llarg viatge a través de la dieta mediterrània, on hem volgut tractar aquesta dieta i descobrir si la nostra societat la segueix o no, hem pogut extreure’n una serie de conclusions. En principi, hem intentat fer un estudi científic, però enfocant-lo a resultats pràctics. Hem fet una petita pinzellada sobre la història, el mediterrani i que és una dieta. S’ha realitzat un estudi sobre els aliments per fer més entenedor els beneficis que ens aporten, i hem intentat reflectir tot això en la nostra part pràctica, analitzant el tipus de dieta que seguim. Una vegada acabat el treball som més conscients del que mengem en el nostre dia a dia, i ens interessen molt més els temes relacionats amb la nutrició.
Respecte a la part teòrica, donada la gran quantitat de beneficis que hem après que ens poden aportar els aliments, hem arribat a la conclusió que actualment no som conscients de tots els beneficis que ens aporten la dieta mediterrània. La gran majoria pensa en una dieta saludable quan escolta “dieta mediterrània”, i molta gent considera que això consisteix únicament en no menjar determinats productes (brioixeria industrials, menjar fast-food…), però poca gent coneix el que realment ens aporten els aliments, que són els que fan que una dieta sigui equilibrada. A més, considerem que si la gent conegués realment tots els beneficis, sobretot respecte a la salut, que ens pot aportar la dieta mediterrània, i hauria molta més gent implicada en ella.
A més, tot i que s’utilitza el terme “dieta” per definir la dieta mediterrània, ens hem adonat que, al contrari del que molta gent pot pensar, quan parlem de dieta mediterrània parlem d’un estil de vida, que inclou tant als aliments i al consum que se’n fa, com a altres aspectes com l’activitat física o la sociabilitat.
Després d’haver fet la part pràctica, també hem pogut obtenir algunes altres conclusions. Primer de tot, en l’apartat sobre les enquestes, volíem analitzar el tipus de dieta que fa la major part de la població, que no sol estar planificada. Després d’haver analitzat les respostes, hem pogut veure una serie d’aspectes importants. Per començar, es fa un bon consum de lactis, de fruita i de sal, i l’oli d’oliva és el greix principal. A més, la gent (tot i que l’estil de vida que portem actualment ho dificulta) segueix menjant majoritàriament acompanyat d’algú, encara que no sigui amb tota la família. D’altra banda, el consum de carns, ous i embotits, està força per sobre del que hauria de ser, i el de dolços s’hauria de reduir, tot i que el consum de peix sí que és correcte. També hem vist que actualment, tot i que predomina l’aigua, està molt estès el consum de refrescos industrials, i que el consum de vi s’ha anat substituint pel de la cervesa. Un altre aspecte important és el de l’activitat física, on hi ha gran part de la població que no en practica, i això afavoreix, entre d’altres, malalties com el sobrepès.
Respecte a la comparació de menús, on es comparaven menús de centres que suposadament havien estat dissenyats per un especialista, en conjunt, es fa un bon consum de fruites, verdures i hortalisses, cereals, llegums i dolços. Potser s’hauria d’incrementar el consum de lactis i incorporar fruits secs a la dieta. En el conjunt dels menús, s’hauria de reduir el consum proteic (carns), i especialment el de carns roges. Donat que aquests menús estan dirigits a un tipus de persones concretes (nens, pacients…), i donat que no hem pogut parlar amb els nutricionistes que els han fet, hem arribat a la conclusió que, tot i que no estan totalment basats en la dieta mediterrània, segueixen patrons d’alimentació saludable.
En resum:
“Se segueix actualment la dieta mediterrània en la nostra societat?”
Hem arribat a la conclusió de què, tot i que en molts aspectes (com en l’ús de l’oli d’oliva), la dieta se segueix al peu de la lletra, en altres ha anat sofrint variacions i incorporacions, com el consum més gran de carns roges en comptes de peix. A més, hem vist que hi ha un consum molt elevat de nous productes (com brioixeria industrial, menjar precuinat…) que s’ha estès molt avui dia, i que amenaça avui dia la nostra salut. Els resultats detallats del pes que cada aliment de la dieta mediterrània clàssica té en la nostra alimentació està ja explicat en els apartats del blog dedicats a l’estudi de les enquestes.
Per tant, tot i que en el mediterrani se segueixen tenint uns patrons alimentaris i culturals especials i únics, la dieta mediterrània s’hauria de protegir, i tots hauríem de donar-li més importància de cara a què en un futur, perquè no desaparegués.
En resum, la dieta que seguim els espanyols en l’actualitat s’adhereix a la mediterrània en menys del 50%. Així doncs és un error pensar que la dieta espanyola és actualment una dieta mediterrània tradicional. L’alimentació s’ha modificat notablement en Espanya en els últims anys, allunant-se del model tradicional de dieta mediterrània.
Al igual que nosaltres, el “Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente” i “El Ministerio de Sanidad” tenen clar que s’ha de fer arribar a las societat les bonances de la dieta mediterrània i per aquest motiu, assegura el ministeri en una nota, “se deben diseñar estrategias que fomenten la alimentación saludable, que permita la recuperación del patrón dietético tradicional, teniendo en cuenta las nuevas tecnologías de producción y conservación de alimentos. Todo ello, sin olvidar el componente de placer de los alimentos, que se considera clave para mantener o recuperar los hábitos alimenticios.”.
Un desig… recuperar la nostra dieta milenària:
VISCA LA DIETA MEDITERRÀNIA!
Pa, vi i oli: els aliments del Mediterrani.
…perquè com va escriure Joan Manel Serrat…