Una de les raons per les quals la dieta mediterrània és tan beneficiosa per a la salut és degut al fet que inclou gran varietat d’aliments, que ens aporten tots els nutrients i biomolècules que necessitem per a una correcta dieta. A continuació explicarem les principals biomolècules, per tal d’entendre millor perquè necessitem combinar-les totes.
Les biomolècules
Les biomolècules són les molècules que formen part de la matèria viva. Es poden classificar en inorgàniques (aigua, minerals…) i orgàniques (glúcids, lípids…). Totes aquestes molècules ens les aporten els aliments que mengem, i a continuació explicarem les biomolècules orgàniques més importants, que són necessàries per al funcionament dels organismes.
Glúcids: També anomenats hidrats de carboni, són la principal font d’emmagatzematge i consum d’energia. Juguen un paper clau en el sistema immunitari, la fertilització i en la coagulació de la sang, d’entre d’altres. Els glúcids han de donar-nos el 50-60% de l’aportació energètica total diària. Dins dels glúcids trobem la fibra alimentària, que és la part de les plantes comestibles que resisteix la digestió i absorció en l’intestí prim humà. L’organisme humà no pot processar-la pel fet que l’aparell digestiu no disposa dels enzims necessaris. La fibra alimentària ajuda al trànsit intestinal, i es troba únicament en aliments d’origen vegetal com els cereals, fruites, verdures i llegums. Dins dels glúcids també trobem els sucres.
Lípids: Els lípids constitueixen un ampli grup de molècules que inclou els greixos, ceres, esterols, vitamines (com les vitamines A, D, E, i K), i d’altres. Les principals funcions dels lípids inclouen l’emmagatzematge d’energia (de reserva). Alguns lípids essencials no els podem fabricar nosaltres mateixos i s’han d’obtenir de la dieta, i haurien d’aportar-nos un 25-30% de la nostra energia.
Malgrat que el terme lípid de vegades es fa servir com a sinònim de greix, els greixos són un subgrup dels lípids anomenats triglicèrids, que són els principals lípids que consumim. Cal diferenciar entre àcids grassos saturats i insaturats. Els àcids grassos saturats són pitjors per a la nostra salut, ja que els seus enllaços costen més de trencar que el dels àcids grassos insaturats.
Els lípids també comprenen molècules com el colesterol. Dins del colesterol hem de diferenciar el colesterol que s’uneix a les lipoproteïnes LDL i el que s’uneix a les HDL. El primer és l’anomenat colesterol “dolent”, ja que en unir-se a la partícula LDL es diposita en la paret de les artèries i forma les plaques d’ateroma o coàguls. El colesterol “bo” és el colesterol en unir-se a la partícula HDL, que transporta l’excés de colesterol de nou al fetge perquè sigui destruït.
Proteïnes: Les proteïnes estan formades per aminoàcids. Moltes proteïnes catalitzen reaccions bioquímiques, que vol dir que possibiliten aquestes reaccions, i són essencials pel metabolisme. Les proteïnes també tenen funcions estructurals o mecàniques, com l’actina i la miosina que permet la contracció dels músculs o les proteïnes del citosquelet, que formen una carcassa que manté la forma de la cèl·lula. Altres proteïnes són importants en la resposta immunitària, o el cicle cel·lular. Les proteïnes també són necessàries en la dieta dels animals, ja que no poden sintetitzar tots els aminoàcids que necessiten i han d’obtenir aminoàcids essencials del menjar. Les proteïnes ajuden a regenerar el teixit de l’organisme. La proteïna d’origen animal (ous, llet, carn i peix) és més completa que la d’origen vegetal (llegums i cereals). Hauria de ser un 12-15% de la dieta.