La meva gran amiga Estolaya la d’amples ales, m’ha enviat amb els corbs unes notes per a vosaltres. Us ajudaran en la vostra recerca.
Estolaya ataülla les preses confiades des del baladre gran, quan elles cacen embolcallades per les tiges de l’arròs.
dilluns, 2 novembre 2009
La filosofia és una disciplina intel·lectual que intenta respondre preguntes d’una manera generalitzada,globalitzadora i racional.
dijous, 18 novembre 2010
rafel haro [19:34]:
Hola benvolguts alumnes,

he estat corregint les vostres respostes als conceptes platònics que us plantejava. Molts de vosaltres heu fet un copia i enganxa des de pàgines de filosofia com alcoberro.info o pensament.org; ja m’està bé si heu fet l’esforç de lectura que era l’objectiu d’aquesta activitat.

Entendre tot això és difícil, és complexe, i moltes vegades el mateix prejudici ens impedeix abandonar el sentit comú.

Plató crea dos món, un de real (intel·ligible), i un que és còpia del real i que imita i participa de l’altre. Aquest és el dualisme cosmològic. Al món de les idees estan les essències, per no repetir idea, de tot el que hi ha en aquest món perible. La idea de cadira, la d’home, la de moniato… i també les idees supremes que formen una jerarquia i que són Bé, Justícia i Bellesa. El bé il·lumina el món intel·ligible i el sensible, possibilita el coneixement i aquell que intueix la idea de bé gràcies a la dialèctica, ja no farà altra cosa a excepció del seu deure com a governant. S’haurà deslliurat de les cadenes del sensible i estarà plenament purificat (Katarsi), per a que la seva ànima retorni al món que li és propi.

L’ànima no és eterna – és fruit de la creació del Demiürg – diàleg Timeo; però és immortal.

rafel haro [20:07]:
Continua d’abans…

quan us dic que el món de les idees és creat per Plató per a salvar allò que no canvia -l’ésser de Parmènides- heu d’entendre que se suposa que davant del canvi – que les coses canvien – hi ha alguna cosa que no ho fa. Aristòtil no pensa en absolut d’aquesta manera, admet el canvi en el món sublunar, aquest està ple de substàncies – éssers vius o no – que estan formats per matèria i forma. La substància la divideix en 1a i 2a, la substància primera és la cosa concreta, la 2a la definició de la cosa, allò que els individus concrets tenen en comú… ser taula, ser cavall, ser home…; la matèria és primera i és tal i com l’entenem, el marbre, la fusta, la pell… i la matèria 2a existeix però no és sensible perquè no té forma.

Ah, sí, a tots us he puntuat igual. El màxim. Aquesta activitat val un 0,75 del total de 10.

rafel haro [21:55]:
L’anàlisi política de Plató i Aristotil enceten la filosofia política.

Plató veu que l’aristocràcia seria el millor govern, el problema és saber exactament quins són els millors, a més, aquest règim degenera quan es vol perpetuar, així que l’estat ideal platònic serà la seva República, la Politeia, la Kalípolis.

Aristòtil pensa que saber quina és la millor no és possible, però sigui quina sigui ha de garantir l’estabilitat. La millor polis serà la més moderada – recordeu el terme mig -, on la classe social amb més persones sigui la classe mitjana – ni rica ni pobra. Resumint podríem dir que el règim millor és una mescla entre l’oligarquia i la democràcia.

dimarts, 23 novembre 2010
rafel haro [10:34]:
Noies i nois,

a la 1a. pregunta molts només localitzeu una idea principal i us deixeu la més important. La relació s’havia d’establir des de la coneixença de la idea del bé – el coneixement de fet – i el dret de governar la polis amb l’educació que han de rebre els millors – la dialèctica – per poder esdevenir governants i filòsofs.

a la 2a. la definició de Bé més o menys la feu bé, en la 2a. enteneu però al revès. Ho he tingut en compte, però: però, aquests teus fills que en la raó cries i eduques, si t’arribava d’haver-los criat de fet, em fa l’efecte que no deixaries que sent com són de contorns inacabats, es feren amb el govern de la ciutat i amos del de més importància.

Està dient que si el contertuli els hagués educat ja que no ho hauria fet bé, tampoc no permetria que portessin les regnes de la polis.