En Carles Parellada ens va fer ballar el cap a tots amb les seves afirmacions i propostes per afrontar els processos d’ensenyament-aprenentatge amb unes òptiques molt diferents de les que havíem vist fins ara en aquest curs.
Jo crec que la seva filosofia té arrels en moltes àrees del coneixement científic i humanístic, des d’un cristianisme franciscà fins a la mecànica quàntica de la física contemporània, passant per l’aplicació de la teoria de sistemes a les relacions socials.
Entre l’audiència, més d’una cara escèptica i perplexa mostrava la novetat dels seus missatges.
A continuació faig esment dels conceptes que jo vaig entendre de la seva xerrada:
-La resistència cap al docent NO ÉS RES PERSONAL (sempre hi ha raons ocultes). Cal que el docent tingui una NOVA MIRADA sobre l’alumne per copsar les seves necessitats. Aquesta mirada POT CANVIAR LA REALITAT
-S’aprèn amb la disponibilitat per aprendre i la DISPONIBILITAT existeix si hi ha EMOCIÓ
-El formador s’ha d’AUTOREGULAR in situ gràcies al seu propi “tercer ull” que hauria de permetre veure en perspectiva l’escena global del CAMP D’APRENENTATGE
-Quan s’aplica la TEORIA DE SISTEMES a les dinàmiques de grups, es revelen amb certa claredat algunes relacions invisibles entre els components del grup. Algunes d’aquestes relacions poden inestabilitzar tot el sistema. Per que el sistema complex que es crea sigui estable, els elements han de tenir sentiments de PERTINENÇA, han d’estar correctament UBICATS i les interaccions amb els altres membres han de ser EQUILIBRADES
-Per promoure canvis, el docent ha de tenir PERMISOS INTERNS propis per fer aquests canvis. Els tenim?
– I per acabar, ens va explicar que per encarar un conflicte que té les seves arrels en una problemàtica profunda, HEM D’ENFOCAR EL PROBLEMA que aflora a la superfície, acceptant que damunt els orígens de fons no hi podem actuar.
I DE TOT AIXÒ, JO AMB QUÈ EM QUEDO?
Doncs em quedo amb allò de la NOVA MIRADA. Em sembla que ho podré aplicar de forma immediata amb els alumnes “difícils”
També em quedo amb la intenció de copsar aquelles relacions invisibles que hi ha en els sistema complex que és una aula i també una escola.