PÀNIC ESCÈNIC, L’ AUDIÈNCIA i LA REACCIÓ

Tots estem d’acord que en principi no tenim massa pànic escènic però van sortint situacions diferents en les que SI pot haver-n’hi: Classes mal preparades, reunions de  pares, i segurament davant d’alló que tots hi tenim una mica  de respecte: claustres “rebotats”. Personalment he apuntat que la meva por seria veure que no puc reaccionar correctament si apareix un problema que no sé solucionar.

Per a lluitar contra això ens explica el Francesc que no cal tenir pensaments negatius sobre el què passarà: no serveixen per res perquè és probable que no passin o passin altres coses.

En Francesc i la Gemma ens fan una bona escenificació del que és el pànic escènic.

Què podem fer davant d’un públic poc predisposat: captar l’atenció d’entrada i transmetre que en poden treure un profit, preguntar si el que estan rebent els serà útil, si no reconduir-ho.