Expectativa inicial elevada. Copresentacions entre els companys de taula. Comença el joc/aprenentatge.
La M. Pau González ens fa jugar a guiar i a deixar-nos guiar: parlem del què farem? tenim pors i dubtes inicials? el guia ens ajuda?.
La formació sempre està en context: el del formador i els dels formats. Som adults i les motxilles pesen força. Cal conèixer el contingut per copsar si hi haurà fre al canvi proposat pel formador, per això cal fer una anàlisi de la situació i saber quins objectius volem aconseguir.
Faula de l’aligot: en el meu cas, confusió en els mots (aguilucho = àliga que ja volaba?). Aligot-granger-naturalista, tres protagonistes d’un conte de formadors. Tots ens veiem de naturalista.
NEUS SANMARTÍ (un plaer d’haver-la conegut, les seves publicacions em van ajudar molt va significar molt en el plantejament de la meva programació didàctica per passar les oposicions ):
La Formació ho és a partir de l’experiència i com que aquesta va canviant, ens cal UN MARC TEÒRIC (completament d’acord: és on jo trobo a faltar una eina que ens dongui un corpus teòric i consistent a la nostra professió, espero que aquest curs en ajudi).
La Formació ha de tenir en compte: a) Per a què? b) Quins continguts? c) Quina metodologia d) Avaluar i Regular
Què vol dir ser competent en formació?: Tenir la capaictat de respondre a demandes complexes que sorgeixen de la pràctica d’aula. Un llibre aconsellat de Perrenoud: “”Desarrollar la pràctica reflexiva en el oficio de enseñar” Graó 2004.
Tres bons consells per treballar en formació: 1) empatía amb tots els professors 2) treballar abans sobre el col·lectiu “profes” que sobre el col·lectiu “persones” 3) enfocament trasnversal del tema