En Juli Palou ens parla de COMUNICACIÓ ORAL I INTERACCIÓ

L’oient de la comunicació ( i formació) ho passa tot pel seu filtre particular i cal provocar-li una “crisi” per lluitar contra les seves creences.

Un procés de formació en centre ha de :1.pensar el pensament (crear processos per reflexionar) 2. pensar el disseny (preactiu o postactiu) 3.pensar la interacció

En quant a la comunicació profe-alumne, la podem analitzar segons els diferents processos de “reflexivitat dialògica”: 1.monòleg monològic (classe magistral idèntica sempre) 2. monòleg dialògic (classe magistral adaptada a l’audiència) 3. diàleg monològic (diàleg de sord) 4. diàleg dialògic (dos persones en conversa cosntrucitva mútua)

Per fer entrar en crisi el propi pensament: PENSAR EL QUE PENSO, com?: obligant a reflexioanar-hi amb : diaris de classe per escriue el que penso (l’escriptura crea pensament, ordena les idees, treu conclusions) .

En comunicació efectiva, cal que l’Emisor i el Receptor tinguin CONSCIÈNCIA DE SER-HO.  No sempre es té: a la publicitat no sempre R sap el que li transmeten, al psicoanàlisi E no sap el que vol dir a R.

El formador comunica per PERSUADIR (crear adhesió), i per persuadir serveix la RETÒRICA: que divideix clàssicament un discurs en tres apartats: Exordi, Narració , Epíleg. Bons exemples de Bardem i Brutus.