Expectativa inicial elevada. Copresentacions entre els companys de taula. Comença el joc/aprenentatge.

La M. Pau González  ens fa jugar a guiar i a deixar-nos guiar: parlem del què farem? tenim pors i dubtes inicials? el guia ens ajuda?.

La formació sempre està en  context: el del  formador i els dels formats. Som adults i les motxilles pesen força.  Cal conèixer  el contingut per copsar si hi haurà fre al canvi proposat pel formador, per això cal fer una anàlisi de la situació i saber quins objectius volem aconseguir.

Faula de l’aligot:  en el meu cas,  confusió en els mots (aguilucho = àliga que ja volaba?).  Aligot-granger-naturalista, tres protagonistes  d’un conte de formadors. Tots ens veiem de naturalista.

NEUS SANMARTÍ (un plaer d’haver-la conegut, les seves publicacions em van ajudar molt va significar molt en el plantejament de la meva programació didàctica per passar les oposicions ):

La Formació ho és a partir de l’experiència i com que aquesta va canviant, ens cal UN MARC TEÒRIC  (completament d’acord:  és on jo trobo a faltar una eina que ens dongui un corpus teòric i consistent a la nostra professió, espero que aquest curs en ajudi).

La Formació ha de tenir en compte: a)  Per a què?  b) Quins continguts? c) Quina metodologia d) Avaluar i Regular

Què vol dir  ser competent en formació?: Tenir la capaictat de respondre a demandes complexes que sorgeixen de la pràctica d’aula. Un llibre aconsellat de Perrenoud: “”Desarrollar la pràctica reflexiva en el oficio de enseñar” Graó 2004.

Tres bons consells per treballar en formació: 1) empatía amb tots els professors 2) treballar abans sobre el col·lectiu “profes” que sobre el col·lectiu “persones” 3) enfocament trasnversal del tema