Arxiu de la categoria: General

Comptem

Publicat el per
1

Han passat tres mesos des de que vaig començar a escriure aquest article. Les ganes de millorar-lo han fet que haja passat molt (massa) temps. El text el vaig escriure el dia de reflexió previ al 27S. Han passat tres mesos, encara no tenim govern i avui es podria saber si tornaran a haver eleccions o si el número 4 de la candidatura de Junts pel Sí a Barcelona seguirà sent el President, com fins ara: el senyor Artur Mas. En parlo més sobre esta qüestió a Vinaròs News en un text que, després, ampliaré al bloc. 

Pel mig hi ha hagut unes altres eleccions a l’Estat espanyol que han deixat un panorama d’incerteses polítiques semblants al català.

Com a primer article de 2016, recupero este esborrany de l’any passat, amb el propòsit anual de actualitzar més sovint les diferents seccions d’este bloc personal. Aixumarà!.

Abans d’anar a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya reflexionava el següent:

Continua llegint →

Mossèn Joan

Publicat el per
Respon

La matinada del diumenge 23 d’agost va morir mossèn Joan Ferrer Guarch, rector de la Parròquia d’Alcanar de 1972 a 2007, quasi una vida, com se sol dir. Per a mi, sempre serà el Senyor Rector, dit amb el màxim respecte cap a una persona que ens va marcar a diverses generacions. En el meu cas, ell em va donar la primera comunió i, sent Mossèn Joan rector de la Parròquia, em va confirmar el bisbe Ricard M. Carles (després arquebisbe de Barcelona) i, sobretot, vaig anar de campaments.

Mossèn Joan amb un quadre de l’ermita. Foto: Junta del Remei.

Destaco estes jornades de convivència que van marcar la transició de la infància a l’adolescència de molts de joves d’Alcanar (com jo) i d’altres una mica més grans el pas de l’adolescència a la joventut. Llavors eren els nostres “monitors i monitores”. No els vull citar per no deixar-me’n cap, tot i que ja saben qui són. Al llarg de les nostres vides ens hem anat trobant en diversos projectes col•lectius, el que demostra la seua implicació per tot allò relacionat amb el poble. Alguna cosa hi devia tenir a veure el mestratge de mossèn Joan.

Continua llegint →

Plebiscitàries

Publicat el per
Respon

El Parlament de Catalunya tanca per vacances. Al setembre, entrarem en plena campanya electoral (si és que ho hem deixat d’estar mai) per al 27-S. Estes eleccions autonòmiques es consideren “plebiscitàries”. Però, què vol dir?

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), un plebiscit és una

“consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general”.

Si ens cenyim a esta breu definició el que es consulta és quins són els diputats que ocuparan els 135 escons que formen el Parlament. És el que, amb la llei a la mà, es consultarà en estes eleccions. Després abundaré en esta qüestió.

Per a trobar una definició de plebiscit més aproximada a les tesis sobiranistes podem recórrer a la segona acepció del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) de l’Enciclopèdia Catalana:

“Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat”.

¿És el text que hi posarà al decret que Mas signarà per dissoldre el Parlament i convocar eleccions? No ho crec.

El President convocarà eleccions al Parlament de Catalunya per estalviar-se problemes amb la Meseta. Es triaran els diputats de cada “província” catalana, ja que els governs de tots els colors han estat incapaços de fer una llei electoral pròpia i adaptar l’elecció a districtes o territoris més propers a la ciutadania (com ara les vegueries). Tot i que hi haja algun cap de llista casenc, nosaltres votarem els representants d’un territori artificial que va de Cunit a Alcanar i no els nostres diputats territorials directes, com passa a la Gran Bretanya o els Estats Units. A primers del segle XX al nostre país, també. Els diputats triaran el President de la Generalitat de Catalunya. Esta és la crua realitat del 27-S. Continua llegint →

‘No estamos lokos’

Publicat el per
Respon

‘No estamos lokos
que sabemos lo que queremos
vive la vida
igual que si fuera un sueño
pero que nunca termina
que se pierde con el tiempo
y buscaré, oye pero buscaré…’

 La cançó

He volgut encapçalar l’escrit d’avui amb la tornada d’esta cançó del grup Ketama. Crec que reflecteix prou bé la situació que estem patint pel tema del Projecte Castor. Els canareus estàvem ‘locos’ fa uns anys enrere quan, des de la Plataforma Ciutadana en defensa de les Terres del Sénia, ja s’avisava i es feien les primeres manifestacions en contra del projecte. Llavors, els diners van poder més que el sentit comú.

Continua llegint →

Lo poble de les queixes

Publicat el per
Respon

ARTICLE SENCER

Formo part d’un grup de Fb anomenat ‘Queixes del nostre poble’, força nombrós, tant el grup com les queixes. Que en un poble tire endavant un grup així, com quasi tot en esta vida, té una doble lectura. Començarem per la positiva. Hi ha un grup de gent amb ganes que el seu poble vaja a més, perquè se l’estima. I, certament, és així, hi ha persones que, com jo, de bona fe ens hi hem apuntat per millorar-lo. Ara ve la part negativa. El primer que pot pensar algú és “Au, ja s’estan queixant” o “queixar-se és molt fàcil”, també tindran raó. Hi ha alguns membres que sistemàticament se queixen de tot o busquen desgastar el govern local. En el seu moment ja vaig dir que trobava millor que el grup es digués “Propostes de millora”, en positiu. Algú més s’hi va adherir. Continua llegint →