1. Les invasions germàniques. La fi de l’imperi romà
a. Els germànics. Les invasions bàrbares, organiyzació social dels germànics, la formació dels regnes germànics i la seva estructura política i jurídica.
b. El regne dels visigots. Formació, característiques i evolució del regne visigot de Toledo.
c. Hispània visigòtica. Quadre sinòptic sobre la Hispània visigoda on hi destaque les característiques culturals.
d. El sistema polític. Característiques principals la monarquia visigòtica.
e. Moviments del pobles germànics. Mapa sobre les rutes que varen seguir els diferents pobles germànics en la seva intrusió a l’imperi romà.
2. Bizanci
a. Introducció general a l’imperi bizantí. A partir de la figura de l’emperador Justinià es fa una introducció general a l’imperi bizantí: societat, govern, cultura, economia, religió.
2.1. Formació i organització de l’imperia.
a. L’imperi bizantí. Orígens i història de l’imperi. Resum
b. L’administració de l’imperi bizantí. Organització política i administrativa de l’imperi bizantí.
c. El poder de l’emperador. El poder absolut de l’emperador es recolzava en l’administració de palau i l’exèrcit.
d. Evolució territorial de l’imperi bizantí. Des de les conquestes de Justinià al segle VII fins l’emperador Basili II vers l’any 1000.
2.2. Economia
a. L’economia a l’imperi bizantí. Aspectes destacats de l’agricultura, la indústria i el comerç.
2.3. Societat
a. La religió. Aspectes destacats de la religió de Bizanci.
2.4. Art
a. La Cultura. Introducció succienta a la cultura de Bizanci.
b. L’art bizantí. A partir d’una introducció històrica i cultural de l’imperi bizantí, s’expliquen les principals característiques de l’art d’aquest imperi, amb acceés a unes fitxes dedicades a Santa Sofia i als mosaics de San Vitale.
3. L’imperi carolingi
a. Carlemany rei dels francs. Ascens al poder i obra de govern de Carlemany.
b. Conceptes claus relacionats amb l’imperi carolingi. Definició de cinc conceptes clau relacionats amb l’imperi carolingi: Aquisgrà, Carlemany, camptats, imperi, marca i tractat de Verdun.
c. Carlemany. Làmina resum sobre aspectes del govern de Carlemany, en destaca el mapa amb l’expansió territorial de l’imperi.
d. Coronació de Carlemany. Pintura al fresc que representa aquest fet de la coronació.
e. L’espasa de Carlemany. Imatges sobre aquest rei.
3.1. Els francs i el naixement de l’imperi
a. Els orígens de l’imperi carolingi. Els orígens de l’imperi es troben primer, en els regne dels francs i, sobretot, en l’expansió territorial de Carlemany. En l’apartat de les conquestes de Carlemany hi ha accés a documents de l’obra “Vita Carolus” sobre les campanyes a Itàlia, Hispània i sobre els saxons.
b. Ascens de l’imperi franc. En destaca l’explicació del seu aïllament en tractar-se d’un imperi interior.
3.2. Organització i administració de l’imperi
a. Un projecte d’estat carolingi. El punt número 2 d’aquesta pàgina explica les característiques essencials de l’imperi carolingi: l’administració política i l’organització del territori, així com fa referència al seu fracàs com a model.
b. L’imperi carolingi. Mapa sobre la màxima expansió territorial de l’imperi carolingi.
3.3. Economia
a. Alguns aspectes econòmics de l’imperi carolingi. L’econima d’aquest període es caracteritza per l’autoconsum i la manca de circulació de mercaderies i de diner.
3.4. Societat
a. Aquisgrà, la ciutat de Carlemany. Gràfics sobre els principals elements d’aquesta ciutat.
3.5. Cultura
a. Cultura i art. Breu referència a l’escola palatina d’Aquisgrà i a l’escultura i arquitectura d’aquest període.
b. Capella d’Aquisgrà. Descripció de la capella palatina del palau de Carlemany a Aquisgra.
3.6. La descomposició de l’imperi
a. Lluís I. El Tractat de Verdun. Els paràgrafs 2n i 3r d’aquest article expliquen La situació en què quedà l’imperi a la mort de Carlemany i la posterior divisió.
b. El Tractat de Verdun. Gènesi i conseqüències d’aquest tractat signat el 843.
4. Normands i eslaus
a. Les noves invasions. A partir del segle IX a Europa es produeixen una sèrie d’invasions protagonitzades per normans i eslaus. És l’apartat 4 d’aquesta pàgina.
b. Les invasions a partir del segle IX. Durant el segle IX aparegueren uns nous invasors procedents del nord d’Europa i de l’est: normands i eslaus. (El darrer apartat de la pàgina).
c. Els navegants viquings. Introducció a les expedicions dels viquings.
d. Els drakkars viquings. El coneixement d’aquests ràpids vaixells permet conèixer el perquè de l’expansió d’aquest pobler normand per les costes atlàntiques i mediterrànies de l’Europa medieval.
e. Els déus dels eslaus. Descripció de les principals divintats eslaves.
5. La consolidació del poder de l’església
a. El paper de l’Església occidental. En l’apartat 1.2. d’aquesta pàgina es mostra quines eren les dificultats de l’església occidental a inicis de l’edat mitjana.
molt ben explicat i va moly bé per estudiar