Category Archives: Reflexions

Mira que els agrada el marro!

En lloc de decidir el títol al final de l’article ho he fet al principi. En tenia varis:
“Mira que els agrada el marro”.
“Només a Catalunya els bojos tiren pedres sobre la seua teulada”.
“El Ruc Català, quina crua realitat”.

Finalment he optat pel més suau, en acabar de llegir l’article agrairia deixéssiu la vostra opino en forma de comentari i, si calgués, i, a petició de l’estimada parròquia, no tindria cap problema a canviar el títol.

Avui, quan venia del Congrés l’Èxit Educatiu i l’Automia de Centres –no és el tema que ens ocupa avui, en faré cinc cèntim o 1000€ més endavant-, després de presenciar la conferència del sr. Francesc Pedró integrant de la OCDE (institució responsable dels PISA), qui ha tranquil•litzat al públic assistent, comentat que l’esmentada institució no entén l’alarma que es genera cada cop que es publiquen resultats negatius pel que fa al nostre sistema educatiu, que total no són tan dolents, opinió coincident amb la del sr. Enrique Roca director de l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació, la qual cosa fa pensar, potser si que som més papistes que el papa i en fem un gra massa. Bé i reprenc el fil de la narració, eren pels vols de les 5 de la tarda que iniciava el viatge i eren les cap a les 7 de la tarda que arribava a casa. Anava escolant al nostra emissora nacional, Catalunya Ràdio i entre les diferents intervencions de la polèmica aixecada per la publicació del nou calendari –quin altre marro!, en 2 hores han donat entre 6 i 7 cops el títular: L’ensenyament espanyol suspèn en tot. La reiteració i la manca de concreció em començava a posar nerviós, finalment s’han dignat a detallar la notícia i, digueu-me egoista, en veure que els indicadors estan força allunyats del que és educació infantil i primària m’he sentit alleugerit.
En arribar a casa, entro a pàgina web de Catalunya Ràdio, busco la notícia per llegir-la amb tranquil•litat i, vet aquí la mesa sorpresa, tot i parlar de l’abandonament escolar –no pas a infantil i primària-, del percentatge d’estudis de secundària inacabats, de les competències bàsiques referides a alumnat de 15 anys –es la que ens podria tocar una mica directament si primfilem-, de la formació continuada i les llicenciatures resulta que, la foto que il•lustra l’article és la d’un grup d’alumnes que escolten una mestra, no me la sé en Català, així que la tradueixo del castellà: Parlant d’escopetes, Sant Ferran té un carretó!”. Això és la nostra Ràdio Nacional, de Catalunya és clar.
He tornat a fer un cop d’ull a la pàgina i observo que a la dreta hi ha una enquesta que cerca l’opinió sobre Què falla més en el sistema educatiu? I dóna tres opcions: 1- L’esforç de l’alumne, 2- La preparació del professorat i 3- El compromís dels pares.
M’admiro de la capacitat de síntesi del redactor, felicitacions, ets l’orgull del periodisme nacional, si fora per mi, la creu ha de tornar en Millet seria per tu.

L’HORA TAMPAX I D’ALTRES

Voldria començar demanant disculpes a aquells companys i a aquelles companyes amb qui vaig discutir la necessitat de fer vaga o no, per les famoses bases de la Llei d’educació de Catalunya que es vol tirar endavant al nostre País.

Fa un parell de setmanes, a la sala d’actes dels Serveis Territorials d’Educació de les Terres de l’Ebre, vaig assistir a l’acte en què el senyor Francesc Colomer, Director General de Polítiques Educatives de la Generalitat, venia a clarificar els punts més polèmics de les esmentades bases i a escoltar els equips directius assistents, tot plegat sembla ser, per pal·liar la presentació que va fer l’Honorable Conseller Sr. Maragall en el seu dia, a lles hores, presentació i prou, sense torn de paraules.

Bé, recordant algun dels aclariments del Sr. Colomer, el document en qüestió pretén ser una primera eina de treball, un proposta susceptible d’ésser remodelada, fins al punt que apuntà repetidament la possibilitat d’eliminar de les bases el redactat que podria donar peu a la gestió de centres públics per part d’entitats privades.

Gairebé m’ho vaig creure. Tot i que vaig fer vaga, veritablement en aquell moment no ho tenia gens clar.

Avui m’he tret un pes de sobre. Al mateix lloc he assistit a la Jornada sobre perspectives organitzatives i metodologies als CEIPs. Recurs de la 6a hora. L’acte ha estat iniciat pel Sr. Jaume Graells Director General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat.

Tot seguit, la Subinspecció General de la Inspecció d’Educació ha exposat l’Informe de supervisió implantació de la sisena hora curs 2006-2007, i vet aquí el contingut de la primera diapositiva de la presentació:
“OBJECTIUS:

  1. Impulsar l’equitat educativa i la igualtat.

Oferir a tot l’alumnat d’Educació Pimària el mateix horari d’atenció educativa.

Incrementar l’oferta educativa de l’escola pública I EQUIPAR AMB L’OFERTA DE LA PRIVADA CONCENTRADA”…

El text en majúscules l’he posat jo perquè crec que és el moll de l´ós. Ara bé, si busqueu el document a la xarxa aquest presenta notables diferències amb document que se’ns va lliurar, d’acord que era un resum, però…

Reprenent el fil, si el nostre model a seguir és la privada concertada, el text de les bases no és un text tan col·lateral com va dir el Sr. Colomer. I jo que quasi bé vaig creure-me’l. Il·lús de mi!

A l’esmentada diapositiva l’han seguit d’altres amb consells, calendaris, gràfics… Tot plegat un nodrit recull les excel·lències que està aportant la 6ª hora als centres que la fan, i la que aportaran als centres que encara no la fem, que són molts al nostre País, on pretesament tenim l’objectiu d’impulsar l’equitat educativa i la igualtat. Una igualtat que permetrà a una gran part de l’alumnat acabar Primària, pel que sembla ser, amb mig curs menys que els seus companys i companyes als quals s’ha aplicat la 6ª hora des de bon principi. L’excusa com bé sabem és la manca de mitjans. Això rep el nom de planificació… Invito al lector o a la lectora, a afegir-hi l’adjectiu que cregui més adient

Tot seguit més excel·lències de la 6ª hora amb el nom d’Incidència dels aspectes temporals en la introducció de reformes estructurals dels sistemes educatius –m’he quedat sense aire-. En acabar, aquest cop hi ha hagut torn de paraules.

Malgrat en algun paràgraf anterior pugui semblar el contrari, jo no sóc partidari de la 6ª hora. D’altra banda, conec companys i companyes que la fan, i no canten, ni de bon tros, més bé al contrari, tantes excel·lències.

Tot plegat he volgut formular el següent plantejament, no tan sols com a mestre, sinó també com a pare: Si la meva filla fa 5 hores a l’escola, afegeixo la 6ª, més la que volem que facin a casa llegint, fent deures, estudiant…més si li agrada la música o la dansa o el futbol o… estem lligant la canalla a fer una jornada de 8 hores, les mateixes d’una jornada laboral d’un adult. Si els sindicalistes i les sindicalistes que es van deixar la pell al carrer per la jornada de 8 hores aixequessin el cap, em sembla que dirien que ens hem begut l’enteniment.

El meu planejament ha quedat a l’aire. El ponent m’ha mirat amb cara de què vols que et digui? Tot seguit, ha tornat a pujar a la taula el Sr. Jaume Graells per respondre una companya i com qui no vol la cosa a mi. Sense mirar al públic assistent, ha comentat que si afegir una hora més de classe és un greuge per als drets del nen, que “miréssim cap al Tercer Món”, mirant a banda i banda de taula buscant la complicitat dels qui l’acompanyen, lògica la cerca del suport, perquè el toc demagògic del comentari és difícil de suportar sol, més encara venint d’un persona amb el seu pes polític.

Sr. Jaume, jo tot sovint faig mirar la canalla cap al Tercer Món per tal d’intentar que prenguin consciència de la sort que tenen, però quan parlo amb els meus companys o amb els pares i les mares del meu centre, sempre els hi demano que mirin cap a països que amb menys hores d’escolaritat treuen millors resultats. És a dir, que són més eficients. Més encara, m’he sentit molest quan he aixecat dos cops la mà per replicar el seu comentari, i amb la mà aixecada m’he quedat, mentre s’afanyava, mirant cap una altra banda, a tancar la seva esporàdica participació. Un company ha coincidit amb mi en què ens mereixem més respecte.

L’acte segueix amb l’exposició d’unes bones pràctiques per part de dos companyes que ens han fet cinc cèntims de la seva experiència pel que fa a la sisena hora. En acabar jo els hi he fet notar que tenia la impressió de què qui no feia la sisena hora ho estava fent malament. Possiblement les he incomodat. Les hi demano disculpes, no era pas la meua intenció. Senzillament penso que, agradés o no agradés, el meu comentari és fruit d’allò que m’ha suscitat la seva exposició.

Immediatament hi ha hagut una rèplica per part de la sala i com que sembla que discutir continua essent sinònim d’enfronament, més val deixem-ho córrer. Pensem que no, però, encara tenim un llarg camí a recórrer pel que fa al món del debat: mostrem certa incapacitat de debatre 10 minuts sense considerar el fet una gerra encesa. M’ha donat la impressió que cal ser una bassa d’oli, allò d’aquell famós tema de la Trinca “No passar res senyora baronessa, no passa res”.

tampax.jpgPer acabar l’acte, una ponència més, aquesta amb el títol Factors clau per a l’èxit del recurs de la sisena hora. Com l’acudit aquell de la mama que pregunta al nen que vol que li portin els Reis de l’Orient i el nen contesta que un TAMPAX, perquè amb un TAMPAX es pot fer de tot: desenvolupar l’hàbit lector, la comunicació oral, les estratègies matemàtiques, la sensibilitat artística… Un cop més m’ha donat la impressió que fins l’arribada de la 6ª hora a les nostres escoles havíem estat vivint dins un núvols ensucrat, anant a la feina a passar l’estona. I, per mi, el súmmum de l’infortuni, la síntesi del que se’ns ha estat venent durant tot l’acte, una diapositiva que mostrava dos fotografies, una en blanc i negre en la qual es veia canalla a classe, capcota treballant el llibre i per altra banda, una fotografia en color,on dos nens i dos nenes escolten atentament i amb la rialla als llavis, les dissertacions d’una tercera nena. Coronant l’escena hi trobem una fletxa que representa el pas d’un sistema de 5 hores al d’un de 6 amb tot un seguit de cartells hàbilment contraposats que deixo a la vostra intuïció col·locar sobre una o altra foto. Cartells d’una de les fotos: Transmissió i reproducció del coneixement, metodologia passiva, treball individual en silenci, escoltar, copiar… Cartells de l’altra fot: Reconstrucció compartida del coneixement, metodologia activa, treball cooperatiu, parlar, discutir…

Sé que no era la intenció del conferenciant però un cop més al llarg de l’acte m’he sentit menyspreat. Reconec que és una mostra del que cal eradicar de les nostres aules, però no estic d’acord amb que la solució és la 6ª hora. A qui se li pot fer creure que pel fet de fer 6ª hora un mestre o mestra que fa copiar els enunciats abandonarà el costum? A qui se li pot fer creure que un mestre o una mestra que practica una metodologia passiva, pel fet de fer una 6ª hora canviarà a una metodologia activa? Sense més comentaris.

Tot i que de comentaris n’hi ha hagut i de diversa índole. Hi ha qui té claríssim el suport a la concertada per part del nostres governs. Hi ha qui pensa que només s’ha tingut en compte els gran nuclis urbans a l’hora de valorar la implantació o no implantació de la 6ª hora. Hi ha qui pensa que la sisena hora no concilia la vida familiar i que es tracta, senzillament, d’una solució fàcil i cara, que només converteix els nostres centres en guarderies, hipotecant la parca economia del nostre sistema educatiu, que no ataca ni dóna solució als problemes de fons de l’educació del nostre País.

Si confiàvem que com a mínim una hora més d’escolarització ens duria a fer la mateixa feina però d’una manera més relaxada, ja podem afirmar que no, avui ja hem vist mostra d’activitats dissenyades únicament i exclusivament per a dotar de contingut la 6ª hora.

El nostre centre s’està preparant per iniciar un pla d’autonomia, dins les activitats prèvies hem tingut jornades de formació se’ns ha parlat de lideratge. Sr. Polítics i Tècnics del nostre Sistema Educatiu, seria bo que s’hi deixessin caure de tant en tant. Són molt lluny de poder liderar un projecte: els manca transparència, els manca saber escoltar, els manca respecte cara als subordinats, aprenguin a guanyar-se l’admiració i la confiança sinó, el projecte que intenten liderar farà aigües, i no amenacin dient que això no pot tirar enrere, jo, fa molts anys ja vaig fer 6ª hora, els dissabtes anava a escola.

PERMETEU-ME UN PETIT DESAFIAMENT

resizeasp.jpgjosep_cuni.jpgNo fa gaire hem fet vaga a ensenyament. No havia vist mai posicionar-se com s’han posicionat molts periodites i tertulians, els quals,  jo considerava de primera línia. Em costa entendre que ha passat.

Permeteu-me un desafiament.

Des d’aquestes línies desafio a tots aquests i aquestes periodistes que s’han posicionat tant contra la vaga a tornar-ho a fer, això a començant el discurs dient: “Jo que he estudiat a l’escola pública, que els meus fills i les meues filles han estudiat sempre a la pública i que vull que els néts i les meves nétes estudiïn a la pública, opino…

Estenc el meu desafiament als polítcis que donen suport a les bases, motiu de la vaga.

Més coses, fa una estona m’ha arribat un correu amb aquest contingut:

“IMPORTANT!!!! SIUSPLAU!

Atenció companys i companyes! En els dos últims dos programes dels Matins de Tv3 (dies 13 i 14) s’ha parlat de la VAGA  bastant malament i en contra del professorat amb afirmacions falses i fregant la il·legalitat.

Per aquest motiu us invito a:

1) Reenviar aquest mail a altres docents.
2) Trucar al teléfon d’atenció a l’espectador de tv3: 902 22 54 30, queixant-nos d’aquests programes (podeu veure els programa a tv3 a la carta).
3) Enviant un mail a: ‘matinstv3@tv3.cat‘ queixant-nos del seu fals contingut o més ben dit de la manipulació de la informació donada en contra nostre. Aquí teniu un model d’exemple:

‘En el programa amb el debat de ‘el dret a la vaga’, s’ha parlat d’aquest dret però també específicament de la vaga del DIJOUS 14.
Respecte aquesta última s’han realitzar afirmacions falses. A més de no ser-hi tertulians realment informats (que entenc que aquest no era el tema del debat). La senyora Pilar Rahola ha afirmat que: ‘perquè és tant gratis anar a la vaga en el sector de l’educació’. A més de fer al·lusions directes (comentaris) en contra de la vaga sense haver-hi la gent adient per defensar la postura contrària.
O sigui, pels mestres o professors no és gratis anar a la vaga ni tan gratis. Per cada dia de vaga perdem més de 100 €! i no estem demanant millores salarials…
El senyor Josep Cuní també ha comentat que: ‘…al final descompten poc…’ i ‘…negociacions posteriors a la vaga…’, referint-se als pocs diners que descompten per el dret de fer vaga i com comprendran crec que és molt discutible dir que més de 100€ són pocs diners per fer un dia de vaga.

Amb aquests comentaris i com espectador de tv3 crec que s’ha informat malament a tot Catalunya respecte aquest fet, donant una opinió a la gent de que els mestres fan vagues tant gratis i ‘a la lleugera’. Per tant, demanaria que en posteriors programes s’aclareixi realment aquesta informació (i si consideren oportú detractant-se dels comentaris erronis realitzats en aquest programa) degut al mal que han fet en aquest sector i a la opinió pública.

Gràcies.”

Jo l’enviaré, tot i que aquell dia ja li vaig enviar un SMS amb el text: “Sr. Cuní normalment es passa 1 parell de pobles avui va molt passat de voltes vigili q avui el parell ja esta superat”.
 

Qui canta el seu mal espanta

Aquesta tarda hem substituït el so agre de la sirena pel cant melangiós de Lluís Llach en el tema El meu país. I és que no tenim res en contra la sirena, ben al contrari, força vegades ens és molt útil, ho hem pel fet que avui Lluís Llach diu que es retira, diu que ofereix el seus darrers concerts.
Tot i que ens quedarà la seva obra, qui l’ha anat seguint i vivint, sent que el nostre país perd una gran artista, una gran persona, un gran ideòleg –tot i que el qualificatiu possiblement li molesti-… tot plegat m’ha entristit una mica, fins què m’ha vingut al cap allò de que “qui canta el seu mal espanta”, tot just després de veure les notícies: amb la quantitat de busca-raons –per dir-ho finament i educadament- que hi ha encenent l’estat, impossible que Llach pugui emmudir per sempre, i no cantar mai més per tal d’espantar els seus malts, el nostres mals. Llàstima que la música no espanti també els busca-raons dels trons –repeteixo, per dir-ho finament i educadament-. Per cert, no els espanta, però els molesta…
Feed

Flix i la Catalunya industrial


Tot sovint, ja sigui reportatge d’una televisió, ja sigui afegitó dominical d’un diari, en parlar dels pobles de les ribes de l’Ebre, dels pobles de … tot sovint, Flix no existeix. Flix, comença a existeix quan pot ser notícia, millor si es pot permetre el redator un caire sensacionalista, amb un toc ecologista que és el que es el que muda ara, per tal que el lector pugui escandalitzar-se mentre llegeix còmodament en diari, dins el seu 4×4 turbo….mentre espera que la canalla surti del col·legi, de vegades, fins i tot, amb el motor engegat, ja sigui perquè fa fred a l’exterior i cal mantenir l’ambient interior, ja sigui perquè fa una calor irresistible i, volem mantenir l’ambient, ni que sigui a costa del medi ambient. La setmana passada a 2CS, classe de socials ens va tocar parlar del procés d’industrialització en què Catalunya es va veure immersa en el decurs del segle XIX: Terrassa… – Aquest tema ens interessa de prop. Qui sabria dir per què? Un parell de respostes fora de lloc i Marc l’encerta:- Per la fàbrica. I és que a finals del segle XIX s’ubicà a Flix la primera fàbrica d’electròlisi cloro-alcalina de l’Estat i tercera d’Europa, i remarco això de primera i tercera, la qual, actualment continua en funcionament: és una fàbrica centenària. Dels dos models d’indústries que s’originaren a l’època, la nostra respon genuïnament al de les colònies: ubicada al medi rural -tant que ho continua essent-, prop del riu -al marge dret de l’Ebre-, a més de la fàbrica hi havia i hi ha, una colònia -el Barri- que continua conservant el habitatges per al tècnics, obrers, així com a edificis per a serveis col·lectius com el Casino -hotel i restaurant- i més.Tot i que a la gent de Flix ens agradaria que estès millor conservat, i que caldria treballar per mantenir i millorar aquesta joia urbanística de l’arquitectura industrial de l’època, considero que té un grau de conservació acceptable. Vet aquí que dilluns 29, a les 4 de la tarda, segon de cicle superior acompanyat per la Carme -la tutora del B-, l’Abi que havia començat pràctiques aquell dia i jo -dono socials al B- vam anar a visitar “lo Barri”. Sembla que va agradar. Va sobtar que allò que deia el llibre, ho teníem a Flix i, no ens n’havíem adonat. Una darrera cosa, la nosta colònia té una altra peculiaritat, l’empresa la crearen i dirigiren durant molts anys, els alemanys, els quals deixaren la seva empremta i tarannà a l’hora, tant d’urbanitzar, com de construir.
Us convidem a fer el tomb pel barri amb nosaltres.

El nostre agraïment a la direcció d’ ERCROS Industrial fàbrica de Flix que ens va deixar visitar les actuals oficines, antiga casa del director de la factoria. A Pere Muñoz Hernández, historiador i autor de l’obra Alemanys a l’Ebre, La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), edicions Mèdol.

Feed