Author Archives: Joan-Ramon Ferrús Terré

About Joan-Ramon Ferrús Terré

Era mestre especialista de Matemàtiques i Ciències Naturals, després amb la reforma mestre i, per circumstàncies que no venen al cas ara sóc mestre especialista d'Educació Física. També, ara per ara i des de fa molt temps cap d'estudis del CEIP Enric Grau Fontseré de Flix. I, per acabar formo part d'aquelles fornades de l'antic PIE, després àrea TIC i, ara sembla ser TAC -això darrer no sé per què em sona a malaltia, però...-

Xicoira per a tothom

Un cop més s’ha evidenciat la incapacitat de posar punt i final a un tema que s’arrossega pel País fa anys i panys. Un cop més el TJSC ha fallat. I tant que ha fallat! Ni per tu, ni per mi, si però no, no però si, total, un altre cop cafè per a tothom.

Com si a tothom li agradés el cafè!

Dia que passa, any empeny, la pilota ara cap al Constitucional i la ruleta torna a girar!

La veritat és que oberta la caixa del trons, el futur és imprevisible.

Tot i això, permeteu-me fer una mica d’educaficció.

Imaginem que arriba una família a la nostra escola reclamant el seu dret inexorable a rebre un ensenyament en castellà, fins i tot, jo diria en Español que té més pompa a l’hora d’exigir.

Si tingués ganes de brega, així, d’entrada,  li preguntaria si sap quans aturats i aturades hi ha actualment a l’Estat Espanyol, i si sap que el treball també és un dret, igual que la vivenda, igual que… la qual cosa vol dir que, mal ens pesi, respectar un dret requereix d’unes circumstancies.

Bé, malgrat tot, ja tenim el nen o la nena a classe. Una classe d’entre 15 i 28 alumnes, aquest darrer és el cas actual del nostre P5. Fort, oi? Això només és un apunt per tal que ens adonéssim que l’escola té problemes més grossos i urgents a resoldre i, quan parlo d’escola, parlo de l’escola catalana en general, que evidentment inclou la nostra.

Situació o solució 1: Bondia nens i nenes! ¡Buenos días niño o niña! Com que cal equiparar castellà i català, l’endemà: ¡Buenos días niño o niña! Bon dia nens i nenes!.

Evidentment, és absurd i impossible mantenir aquesta traducció simultània al llarg de tot el dia.

Situació o solució 2: Expliquem un conte en castellà i després el repetim en català. Si amb totes les activitats hem de fer el mateix, perquè el dret exigeix equiparar, per fer el que fem ara necessitarem el doble de temps o fer la meitat del que fem.

Situació o solució 3: Que entri una persona a classe i li vagi traduint. Aleshores jo pare o mare de fill catalanoparlant, també vull aquesta atenció individualitzada, que entri algú a classe i només estigui pel meu fill o la meva filla.

De bretolades d’aquest tipus en podríem dir moltes i de més grosses.

Se me n’acut una darrera. Permeteu-me. Imagineu-vos que 2 o 3 casos d’aquests els tenim a la mateixa classe , evidentment els hauríem de seure junts per optimitzar recursos, aleshores, ja tenim el grup dels catalans i el grup dels castellans, que a sobre només faltaria que uns fossin del Madrid i els altres del Barça.

Això si que és marcar, marginar i amargar la infantesa.

Que hi ha canalla que en acabar l’ensenyament obligatori no domina el castellà? Segurament, com segurament que n’hi ha que no domina el català, ni les matemàtiques, ni… Hi ha una cosa que anomenada fracàs escolar i no té res a veure amb si han estudiat més o menys el castellà.

Passo dels 50, la meva generació va estudiar-ho tot en castellà i també existia el fracàs escolar, això sí, no vam suspendre mai el català. Vés per on!

Tinc dos fills i una filla, a casa nostra som dels de la ceba, fins i tot respirem en català. La meva filla fa 3r d’ESO i treu unes notes en castellà que les famílies denunciants ja voldrien pels seus fills i filles. El mitjà és mestre de primària especialista en llengües estrangeres, té un domini admirable de l’anglès, està estudiant francès i a la recàmera hi té l’alemany. El més gran té carrera universitària i, entre d’altres coses, actualment està publicant 2 articles setmanals a El Jueves, en CASTELLÀ.

Benvolgudes famílies denunciants, si els vostres fills tenen problemes amb les llengües, evidentment el sistema d’immersió que es fa al nostre País no és el problema, deixeu de mirar de portes en fora i mireu de portes endins, apliqueu-vos allò de la paja i la viga.

Per acabar una reflexió adreçada a qui com jo és catalanoparlant, això si, sempre que en la conversa no hi intervingui un castellanoparlant, perquè si hi intervé, ja hem begut oli, tot i que entengui el català, amb quina facilitat canviem de registre i comencem a parlar en castellà.

M’hi he aturat a pensar molts cops. Serà que el castellà encisa com els ulls d’una serp? Serà que 40 anys de dictadura ens el va incrustar en l’ADN? Serà que un tret d’identitat catalana sigui el complex d’inferioritat lingüística?

De ben segur que si sabéssim donar resposta a la pregunta el TJSC no fallaria i deixaria de repartir xicoira per a tothom.

Ni a d’altres que també se’ls hauria de donar menjar a banda!

“Quando veas las barbas de tu vecino pelar, pon la tuyas a remojar”

Extracte de la carta que la Junta de Directors de Secundària va adreçar al SR. Lluís Font Espinós Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya.
“Després d’un sondeig fet els darrers dies, les direccions de 193 centres de tot Catalunya han
informat de la situació econòmica del seu centre segons les següents categories:
Categwització:
Bé. No tenim especial dificultats econòmiques:3.
Moderada. Anem justos. però podríem passar un altre any amb la mateixa assignació que l’anterior. : 55.
Preocupant: Encara podem pagar però no podrem passar un altre any amb la mateixa assignació que el curs passat: 99.
Greu. Ja no podem pagar factures: 36.
Demanem que hi hagi un replantejament del procediment pel qual es determinen les assignacions econòmiques als centres i una revisió de les quantitats que es preveuen per a l’any 2012 abans que s’hagi d’arribar a una situació que POSI de manifest la crítica situació, amb la publicitat negativa que això suposaria per al sistema.
Atentament.
Barcelona , 9 de febrer de 20112”

Mira que els agrada el marro!

En lloc de decidir el títol al final de l’article ho he fet al principi. En tenia varis:
“Mira que els agrada el marro”.
“Només a Catalunya els bojos tiren pedres sobre la seua teulada”.
“El Ruc Català, quina crua realitat”.

Finalment he optat pel més suau, en acabar de llegir l’article agrairia deixéssiu la vostra opino en forma de comentari i, si calgués, i, a petició de l’estimada parròquia, no tindria cap problema a canviar el títol.

Avui, quan venia del Congrés l’Èxit Educatiu i l’Automia de Centres –no és el tema que ens ocupa avui, en faré cinc cèntim o 1000€ més endavant-, després de presenciar la conferència del sr. Francesc Pedró integrant de la OCDE (institució responsable dels PISA), qui ha tranquil•litzat al públic assistent, comentat que l’esmentada institució no entén l’alarma que es genera cada cop que es publiquen resultats negatius pel que fa al nostre sistema educatiu, que total no són tan dolents, opinió coincident amb la del sr. Enrique Roca director de l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació, la qual cosa fa pensar, potser si que som més papistes que el papa i en fem un gra massa. Bé i reprenc el fil de la narració, eren pels vols de les 5 de la tarda que iniciava el viatge i eren les cap a les 7 de la tarda que arribava a casa. Anava escolant al nostra emissora nacional, Catalunya Ràdio i entre les diferents intervencions de la polèmica aixecada per la publicació del nou calendari –quin altre marro!, en 2 hores han donat entre 6 i 7 cops el títular: L’ensenyament espanyol suspèn en tot. La reiteració i la manca de concreció em començava a posar nerviós, finalment s’han dignat a detallar la notícia i, digueu-me egoista, en veure que els indicadors estan força allunyats del que és educació infantil i primària m’he sentit alleugerit.
En arribar a casa, entro a pàgina web de Catalunya Ràdio, busco la notícia per llegir-la amb tranquil•litat i, vet aquí la mesa sorpresa, tot i parlar de l’abandonament escolar –no pas a infantil i primària-, del percentatge d’estudis de secundària inacabats, de les competències bàsiques referides a alumnat de 15 anys –es la que ens podria tocar una mica directament si primfilem-, de la formació continuada i les llicenciatures resulta que, la foto que il•lustra l’article és la d’un grup d’alumnes que escolten una mestra, no me la sé en Català, així que la tradueixo del castellà: Parlant d’escopetes, Sant Ferran té un carretó!”. Això és la nostra Ràdio Nacional, de Catalunya és clar.
He tornat a fer un cop d’ull a la pàgina i observo que a la dreta hi ha una enquesta que cerca l’opinió sobre Què falla més en el sistema educatiu? I dóna tres opcions: 1- L’esforç de l’alumne, 2- La preparació del professorat i 3- El compromís dels pares.
M’admiro de la capacitat de síntesi del redactor, felicitacions, ets l’orgull del periodisme nacional, si fora per mi, la creu ha de tornar en Millet seria per tu.