Un cop més s’ha evidenciat la incapacitat de posar punt i final a un tema que s’arrossega pel País fa anys i panys. Un cop més el TJSC ha fallat. I tant que ha fallat! Ni per tu, ni per mi, si però no, no però si, total, un altre cop cafè per a tothom.

Com si a tothom li agradés el cafè!

Dia que passa, any empeny, la pilota ara cap al Constitucional i la ruleta torna a girar!

La veritat és que oberta la caixa del trons, el futur és imprevisible.

Tot i això, permeteu-me fer una mica d’educaficció.

Imaginem que arriba una família a la nostra escola reclamant el seu dret inexorable a rebre un ensenyament en castellà, fins i tot, jo diria en Español que té més pompa a l’hora d’exigir.

Si tingués ganes de brega, així, d’entrada,  li preguntaria si sap quans aturats i aturades hi ha actualment a l’Estat Espanyol, i si sap que el treball també és un dret, igual que la vivenda, igual que… la qual cosa vol dir que, mal ens pesi, respectar un dret requereix d’unes circumstancies.

Bé, malgrat tot, ja tenim el nen o la nena a classe. Una classe d’entre 15 i 28 alumnes, aquest darrer és el cas actual del nostre P5. Fort, oi? Això només és un apunt per tal que ens adonéssim que l’escola té problemes més grossos i urgents a resoldre i, quan parlo d’escola, parlo de l’escola catalana en general, que evidentment inclou la nostra.

Situació o solució 1: Bondia nens i nenes! ¡Buenos días niño o niña! Com que cal equiparar castellà i català, l’endemà: ¡Buenos días niño o niña! Bon dia nens i nenes!.

Evidentment, és absurd i impossible mantenir aquesta traducció simultània al llarg de tot el dia.

Situació o solució 2: Expliquem un conte en castellà i després el repetim en català. Si amb totes les activitats hem de fer el mateix, perquè el dret exigeix equiparar, per fer el que fem ara necessitarem el doble de temps o fer la meitat del que fem.

Situació o solució 3: Que entri una persona a classe i li vagi traduint. Aleshores jo pare o mare de fill catalanoparlant, també vull aquesta atenció individualitzada, que entri algú a classe i només estigui pel meu fill o la meva filla.

De bretolades d’aquest tipus en podríem dir moltes i de més grosses.

Se me n’acut una darrera. Permeteu-me. Imagineu-vos que 2 o 3 casos d’aquests els tenim a la mateixa classe , evidentment els hauríem de seure junts per optimitzar recursos, aleshores, ja tenim el grup dels catalans i el grup dels castellans, que a sobre només faltaria que uns fossin del Madrid i els altres del Barça.

Això si que és marcar, marginar i amargar la infantesa.

Que hi ha canalla que en acabar l’ensenyament obligatori no domina el castellà? Segurament, com segurament que n’hi ha que no domina el català, ni les matemàtiques, ni… Hi ha una cosa que anomenada fracàs escolar i no té res a veure amb si han estudiat més o menys el castellà.

Passo dels 50, la meva generació va estudiar-ho tot en castellà i també existia el fracàs escolar, això sí, no vam suspendre mai el català. Vés per on!

Tinc dos fills i una filla, a casa nostra som dels de la ceba, fins i tot respirem en català. La meva filla fa 3r d’ESO i treu unes notes en castellà que les famílies denunciants ja voldrien pels seus fills i filles. El mitjà és mestre de primària especialista en llengües estrangeres, té un domini admirable de l’anglès, està estudiant francès i a la recàmera hi té l’alemany. El més gran té carrera universitària i, entre d’altres coses, actualment està publicant 2 articles setmanals a El Jueves, en CASTELLÀ.

Benvolgudes famílies denunciants, si els vostres fills tenen problemes amb les llengües, evidentment el sistema d’immersió que es fa al nostre País no és el problema, deixeu de mirar de portes en fora i mireu de portes endins, apliqueu-vos allò de la paja i la viga.

Per acabar una reflexió adreçada a qui com jo és catalanoparlant, això si, sempre que en la conversa no hi intervingui un castellanoparlant, perquè si hi intervé, ja hem begut oli, tot i que entengui el català, amb quina facilitat canviem de registre i comencem a parlar en castellà.

M’hi he aturat a pensar molts cops. Serà que el castellà encisa com els ulls d’una serp? Serà que 40 anys de dictadura ens el va incrustar en l’ADN? Serà que un tret d’identitat catalana sigui el complex d’inferioritat lingüística?

De ben segur que si sabéssim donar resposta a la pregunta el TJSC no fallaria i deixaria de repartir xicoira per a tothom.

Ni a d’altres que també se’ls hauria de donar menjar a banda!