Voldria començar demanant disculpes a aquells companys i a aquelles companyes amb qui vaig discutir la necessitat de fer vaga o no, per les famoses bases de la Llei d’educació de Catalunya que es vol tirar endavant al nostre País.
Fa un parell de setmanes, a la sala d’actes dels Serveis Territorials d’Educació de les Terres de l’Ebre, vaig assistir a l’acte en què el senyor Francesc Colomer, Director General de Polítiques Educatives de la Generalitat, venia a clarificar els punts més polèmics de les esmentades bases i a escoltar els equips directius assistents, tot plegat sembla ser, per pal·liar la presentació que va fer l’Honorable Conseller Sr. Maragall en el seu dia, a lles hores, presentació i prou, sense torn de paraules.
Bé, recordant algun dels aclariments del Sr. Colomer, el document en qüestió pretén ser una primera eina de treball, un proposta susceptible d’ésser remodelada, fins al punt que apuntà repetidament la possibilitat d’eliminar de les bases el redactat que podria donar peu a la gestió de centres públics per part d’entitats privades.
Gairebé m’ho vaig creure. Tot i que vaig fer vaga, veritablement en aquell moment no ho tenia gens clar.
Avui m’he tret un pes de sobre. Al mateix lloc he assistit a la Jornada sobre perspectives organitzatives i metodologies als CEIPs. Recurs de la 6a hora. L’acte ha estat iniciat pel Sr. Jaume Graells Director General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat.
Tot seguit, la Subinspecció General de la Inspecció d’Educació ha exposat l’Informe de supervisió implantació de la sisena hora curs 2006-2007, i vet aquí el contingut de la primera diapositiva de la presentació:
“OBJECTIUS:
- Impulsar l’equitat educativa i la igualtat.
– Oferir a tot l’alumnat d’Educació Pimària el mateix horari d’atenció educativa.
– Incrementar l’oferta educativa de l’escola pública I EQUIPAR AMB L’OFERTA DE LA PRIVADA CONCENTRADA”…
El text en majúscules l’he posat jo perquè crec que és el moll de l´ós. Ara bé, si busqueu el document a la xarxa aquest presenta notables diferències amb document que se’ns va lliurar, d’acord que era un resum, però…
Reprenent el fil, si el nostre model a seguir és la privada concertada, el text de les bases no és un text tan col·lateral com va dir el Sr. Colomer. I jo que quasi bé vaig creure-me’l. Il·lús de mi!
A l’esmentada diapositiva l’han seguit d’altres amb consells, calendaris, gràfics… Tot plegat un nodrit recull les excel·lències que està aportant la 6ª hora als centres que la fan, i la que aportaran als centres que encara no la fem, que són molts al nostre País, on pretesament tenim l’objectiu d’impulsar l’equitat educativa i la igualtat. Una igualtat que permetrà a una gran part de l’alumnat acabar Primària, pel que sembla ser, amb mig curs menys que els seus companys i companyes als quals s’ha aplicat la 6ª hora des de bon principi. L’excusa com bé sabem és la manca de mitjans. Això rep el nom de planificació… Invito al lector o a la lectora, a afegir-hi l’adjectiu que cregui més adient
Tot seguit més excel·lències de la 6ª hora amb el nom d’Incidència dels aspectes temporals en la introducció de reformes estructurals dels sistemes educatius –m’he quedat sense aire-. En acabar, aquest cop hi ha hagut torn de paraules.
Malgrat en algun paràgraf anterior pugui semblar el contrari, jo no sóc partidari de la 6ª hora. D’altra banda, conec companys i companyes que la fan, i no canten, ni de bon tros, més bé al contrari, tantes excel·lències.
Tot plegat he volgut formular el següent plantejament, no tan sols com a mestre, sinó també com a pare: Si la meva filla fa 5 hores a l’escola, afegeixo la 6ª, més la que volem que facin a casa llegint, fent deures, estudiant…més si li agrada la música o la dansa o el futbol o… estem lligant la canalla a fer una jornada de 8 hores, les mateixes d’una jornada laboral d’un adult. Si els sindicalistes i les sindicalistes que es van deixar la pell al carrer per la jornada de 8 hores aixequessin el cap, em sembla que dirien que ens hem begut l’enteniment.
El meu planejament ha quedat a l’aire. El ponent m’ha mirat amb cara de què vols que et digui? Tot seguit, ha tornat a pujar a la taula el Sr. Jaume Graells per respondre una companya i com qui no vol la cosa a mi. Sense mirar al públic assistent, ha comentat que si afegir una hora més de classe és un greuge per als drets del nen, que “miréssim cap al Tercer Món”, mirant a banda i banda de taula buscant la complicitat dels qui l’acompanyen, lògica la cerca del suport, perquè el toc demagògic del comentari és difícil de suportar sol, més encara venint d’un persona amb el seu pes polític.
Sr. Jaume, jo tot sovint faig mirar la canalla cap al Tercer Món per tal d’intentar que prenguin consciència de la sort que tenen, però quan parlo amb els meus companys o amb els pares i les mares del meu centre, sempre els hi demano que mirin cap a països que amb menys hores d’escolaritat treuen millors resultats. És a dir, que són més eficients. Més encara, m’he sentit molest quan he aixecat dos cops la mà per replicar el seu comentari, i amb la mà aixecada m’he quedat, mentre s’afanyava, mirant cap una altra banda, a tancar la seva esporàdica participació. Un company ha coincidit amb mi en què ens mereixem més respecte.
L’acte segueix amb l’exposició d’unes bones pràctiques per part de dos companyes que ens han fet cinc cèntims de la seva experiència pel que fa a la sisena hora. En acabar jo els hi he fet notar que tenia la impressió de què qui no feia la sisena hora ho estava fent malament. Possiblement les he incomodat. Les hi demano disculpes, no era pas la meua intenció. Senzillament penso que, agradés o no agradés, el meu comentari és fruit d’allò que m’ha suscitat la seva exposició.
Immediatament hi ha hagut una rèplica per part de la sala i com que sembla que discutir continua essent sinònim d’enfronament, més val deixem-ho córrer. Pensem que no, però, encara tenim un llarg camí a recórrer pel que fa al món del debat: mostrem certa incapacitat de debatre 10 minuts sense considerar el fet una gerra encesa. M’ha donat la impressió que cal ser una bassa d’oli, allò d’aquell famós tema de la Trinca “No passar res senyora baronessa, no passa res”.
Per acabar l’acte, una ponència més, aquesta amb el títol Factors clau per a l’èxit del recurs de la sisena hora. Com l’acudit aquell de la mama que pregunta al nen que vol que li portin els Reis de l’Orient i el nen contesta que un TAMPAX, perquè amb un TAMPAX es pot fer de tot: desenvolupar l’hàbit lector, la comunicació oral, les estratègies matemàtiques, la sensibilitat artística… Un cop més m’ha donat la impressió que fins l’arribada de la 6ª hora a les nostres escoles havíem estat vivint dins un núvols ensucrat, anant a la feina a passar l’estona. I, per mi, el súmmum de l’infortuni, la síntesi del que se’ns ha estat venent durant tot l’acte, una diapositiva que mostrava dos fotografies, una en blanc i negre en la qual es veia canalla a classe, capcota treballant el llibre i per altra banda, una fotografia en color,on dos nens i dos nenes escolten atentament i amb la rialla als llavis, les dissertacions d’una tercera nena. Coronant l’escena hi trobem una fletxa que representa el pas d’un sistema de 5 hores al d’un de 6 amb tot un seguit de cartells hàbilment contraposats que deixo a la vostra intuïció col·locar sobre una o altra foto. Cartells d’una de les fotos: Transmissió i reproducció del coneixement, metodologia passiva, treball individual en silenci, escoltar, copiar… Cartells de l’altra fot: Reconstrucció compartida del coneixement, metodologia activa, treball cooperatiu, parlar, discutir…
Sé que no era la intenció del conferenciant però un cop més al llarg de l’acte m’he sentit menyspreat. Reconec que és una mostra del que cal eradicar de les nostres aules, però no estic d’acord amb que la solució és la 6ª hora. A qui se li pot fer creure que pel fet de fer 6ª hora un mestre o mestra que fa copiar els enunciats abandonarà el costum? A qui se li pot fer creure que un mestre o una mestra que practica una metodologia passiva, pel fet de fer una 6ª hora canviarà a una metodologia activa? Sense més comentaris.
Tot i que de comentaris n’hi ha hagut i de diversa índole. Hi ha qui té claríssim el suport a la concertada per part del nostres governs. Hi ha qui pensa que només s’ha tingut en compte els gran nuclis urbans a l’hora de valorar la implantació o no implantació de la 6ª hora. Hi ha qui pensa que la sisena hora no concilia la vida familiar i que es tracta, senzillament, d’una solució fàcil i cara, que només converteix els nostres centres en guarderies, hipotecant la parca economia del nostre sistema educatiu, que no ataca ni dóna solució als problemes de fons de l’educació del nostre País.
Si confiàvem que com a mínim una hora més d’escolarització ens duria a fer la mateixa feina però d’una manera més relaxada, ja podem afirmar que no, avui ja hem vist mostra d’activitats dissenyades únicament i exclusivament per a dotar de contingut la 6ª hora.
El nostre centre s’està preparant per iniciar un pla d’autonomia, dins les activitats prèvies hem tingut jornades de formació se’ns ha parlat de lideratge. Sr. Polítics i Tècnics del nostre Sistema Educatiu, seria bo que s’hi deixessin caure de tant en tant. Són molt lluny de poder liderar un projecte: els manca transparència, els manca saber escoltar, els manca respecte cara als subordinats, aprenguin a guanyar-se l’admiració i la confiança sinó, el projecte que intenten liderar farà aigües, i no amenacin dient que això no pot tirar enrere, jo, fa molts anys ja vaig fer 6ª hora, els dissabtes anava a escola.
Des que tinc consciència crítica que vec que cada dos per tres es canvia la llei però no l’educació…la solució no és ficar-li partxes al problema ni que l’escola passi a ser una guarderia per a que els pares puguin produïr més en aquest sistema tot perdent el temps per a l’educació dels seus fills (tot i que, la majoria de pares els trobo incapacitats per a educar als seus fills correctament, jo crec que aquests han tingut una educació pitjor encara i amb valors arcàics però bé per algun lloc s’ha de començar, ni tampoc és solució intentar privatitzar-la,…
La solució està en canviar l’educació, en promocionar la cultura, en educar en valors reals, canviar la metodología.
Sort que encara queden professors que valen la pena (per mi tu ets un d’ells, sense ànims de fer la pilota), i espero que no pensis que tinc dins del cap allò de “es que em té mania” però hi ha professors que són de pena i no entenc com puc haver estat educat per ells i que encara segueixin “educant”.
En fi…que em sap greu que l’eina més forta i útil que tenim, l’educació, es tracti com es tracta. I amb això no em refereixo que la gent no sàpigui escriure bé gramàticalment (jo en sóc un clar exemple) sinó que la gent no raona, no analitza, no pensa, no disfruta de la cultura perquè l’educació s’ha convertit molt sovint en memoritzar.