LITERATURA I TRADICIONS

TOTES LES MASIES TENEN UNA ERA :

L’era és el lloc on es bat el blat

Diu la dita: “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era”.

Vol dir que si no vols problemes no t’hi fiquis.

Rajoles de l’era Can Sanahuja

El xiprer:

Es tradició posar xipres a l’entada de les masies.

.Si en trobes un vol dir que ets benvingut

.Si en trobes dos vol dir que et posaran plat a taula.

POEMES

LA MASIA

Anem ara , en silenci   , recobrant  pel riu

del temps,quiet totes les coses.

Redescobrim els camps observa  la masia  ,

els anecs i oques al bassal ,

el safareig a un angle solellós  del pati roba

estesa  regalima , la masovera  surt i crida l’aviram,

mentre al bladar transita la recol.lectora ,

que escampa el seu redolbales de palla ben atapeÏda  ,

I va perdent-se en l’aire

la fressa del tractor,que llaura  ja el guaret

;son elspenats encara vius : es per  això que dormen

les bésties a l’estable iun recolliment s’estén per tot.

Aclucarem els ulls ; se‘ns obriran uns altres en el somni

que hi veuras més en l’orba oscuritat .

EL MUSSOL                             

Hi havia una vegada un mussol

que quan volava no feia soroll.

Des de la branca gruixuda d’un om

tot s’ho mirava amb uns ulls ben rodons.

Si no podia dir res a ningú,es consolava

llançant un bon “xut”i els ocellets

que dormien en pau .Quan veia un rèptil

o algun ratolíque es passejaven en lloc de dormir,

obria les ales, baixava en picati en un batre d’ulls ja els havia

caçat.


Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>