No hi ha res millor que anar a berenar a la font.

Poemes

Aigua de font

Els passadissos de fulles, amagats
entre pits de roques,
sèquies,
basses verdes.

El túnel regalima gotes
des del cel.

Olors de pluges diàries
caient en càntirs de falgueres.
Brollen murmuris d’aigua i fulles
des d’una cambra entreoberta,
les parets solament il·luminades
per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres
d’intimitat i llucanes líquides,
d’un gotejar de cants d’ocells,
et porten a les arrels de les cases
perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats
per gotes d’un sabor clar.
Resseguint el sender dels anells d’aigua
recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa
(una ruga en el temps)
un calendari, deu calendaris,
amb números vells,
negres i rojos, aturats.
Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles
com ulls en un soterrani desert
(les portes amb claus oblidades).
Casa amada sense passes,
amb silencis.

Juan Bielsa

RODOLÍ DE LA FONT

A la font de Quart hi ha dos esquirols

que pugen a les palmeres i mengen pinyols.

Van a jugar amb l`aigua

i s`amaguen baix la rampa

que hi ha per a netejar la bassa.

Les persones que van a menjar paella el diumenge

li donen als esquirols per a que mengen,

i els agrada moltíssim

perquè mengen i estan pleníssims.