En la mitologia grega, Asclepi era el déu de la medicina.Fill d’Apol·lo i de Coronis. Era casat amb Epíone i pare de Macaò i de Podaliri. A banda dels altres dos fills també se li atribueix la paternitat de Janiscus, Alexenor, Àratos, d’Higia, Aegel, Iaso i Panacea, la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare.Asclepi no apareix considerat com una divinitat, simplement com un un simple mortal.
-Mite:
Quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’Ischys i Apol·lo informat d’això per un corb, que havia enviat per a vigilar-la, envià a la seva germana Artemis per matar Coronis. Artemis destruí a Coronis a casa seva a Lacercia a Tessàlia a la riba del llac Baebia. D’acord a Ovidi i Higini fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i Ischis. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo,salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró el qual instruí al noi en l’art de la curació i la caça. D’acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a Tricca a la Tessàlia i altres exposen que nasqué en el decurs d’una expedició conduida pel seu pare Flègies al Peloponès al territori d’Epidaure i que l’exposà al mont Titteion. Allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor Aresthanas que el trobà envoltat d’un halo brillant. Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodor diu que rebé d’Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L’altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts. Diverses persones sobre les que es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l’Escolàstica de Píndar i per Apol·lodor. Quan estava exercint aquest art sobre Glauc, Zeus el fulminà amb un llamp per tal d’evitar que els homes escapessin de la mort o d’acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. Però a petició d’Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels. També es diu que Asclepi formà part de l’expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de Calidó.
Andrea Gendra i Mireia Valera
Treball llatinismes
🙂 Hola! soc la Cristina Merino de la classe de llatí de 1 de BAT i aquí teniu el linc del meu video de llatinismes espero que us agradi
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gQwiMlW9olE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Colonització grega i romana a la peninsula iberica
Arnau Nogueira i Marc Riera
La colonització grega i la civilització ibèrica
Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després dels
assaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d’establir la base a Massalia
(Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d’Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes més cap a occident. Així Catalunya entrà a l’àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc.
A Empúries els treballs d’excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d’exhumar obres d’art importants.
Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren. Grecs i romans, després, donaren el nom d’ibers als habitants d’aquests territoris.
La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l’atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà ambl’expedició d’Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida.
La romanització
Durant els primers temps del domini romà es produïren diverses revoltes indígenes, la més destacada de les quals fou la dels ilergets i altres pobles veïns dirigits per Indíbil i Mandoni.
El 195 aC Cató hagué de desembarcar, també a Empúries, amb un exèrcit
que aconseguí el domini definitiu de les tribus indígenes de Catalunya. Quan, després, intervingueren en guerres ho feren ja dins el sistema romà, durant el període de les guerres civils de Sertori o de Cèsar i Pompeu. Durant aquesta darrera tingué lloc la important batalla d’Ilerda. Però la transformació profunda, la romanització, no comença a manifestar-se netament fins cap a la fi del s I aC. Decaigué la cultura indígena i s’han imposant la manera de viure a l’estil romà: penetració del llatí, sistemes legislatius,moneda unificada encunyada a Roma, economia basada en el sistema de la vil·la rústica, sovint precedent llunyà de les cases de pagès actuals, establiment de ciutats de nova fundació o transformació de les antigues, xarxa de vies de comunicació, etc.
Administrativament gairebé tot l’actual territori del Principat, llevat d’una petita franja a
l’oest, constituí el convent jurídic tarraconense, dins la província dita primerament
Citerior, i després Tarraconense. Tàrraco era alhora capital de la província i del
convent. Aquests tres-cents anys corresponents a l’alt imperi, per la profunda
transformació que dugueren i per la transcendència que tingueren amb vista al futur
del Principat, tenen molta més importància que no li atribueix la historiografia
tradicional. Posaren fi a la gran crisi del s III, que somogué tot el món romà. Una gran part de les cases de pagès, les vil·les, ho foren també, i sovint no les referen. D’altres, reconstruïdes, duraren tot el baix imperi i enllaçaren amb l’època visigòtica. Una de les reaccions generals a tot l’occident romà tot just passada la crisi fou la preocupació per la defensa de les ciutats: al Principat el cas més clar és el recinte fortificat de Barcelona, element decisiu per al futur de la ciutat. Resultat de les noves condicions socioeconòmiques, gairebé no hi ha mostres, per contra, de construccions monumentals d’altres menes, llevat del cas excepcional del mausoleu de Centcelles a Constantí (Tarragonès).
Llatinismes
Hola, soc la Glòria de 1r de batxillerat, i us penjo el meu video de llatinismes.
Espero que us agradi.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/v57U2bxWlHw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Necròpolis romana a Empúries
Per Raquel Fernàndez
Les excavacions arqueològiques realitzades entre juliol i setembre a Empúries han posat al descobert dues necròpolis romanes, però, què és una necròpolis?
Una necròpolis és un cementiri o lloc destinat als enterraments. Antigament, s’elaboraven tombes semblant a vivendes per als morts. Amb ells, s’enterraven objectes que podien ser útils per l’altra vida, per això, avui en dia, podem trobar joies, tèxtils, joguines… molt útils pels arqueòlegs. Les necròpolis romanes es trobaven fora de la ciutat, a què es devia?
Segons les lleis de la XII Tablas es diu que estava prohibit la incineració o inhumació dins de la ciutat. Aquesta llei, va fer que la necròpolis es traslladés a l’exterior, als costats de les vies properes a les portes de la ciutat. Al situar en aquest lloc la necròpolis, facilitava a la gent accedir-hi. A més les tombes portaven missatges per als que venien de fora per a cridar la seva atenció. Alguns d’aquests missatges eren: “Tú, viatger, desitgem: que la terra sigui lleugera”
A Empúries s’han trobat uns 60 enterraments dels quals es destaca una dona amb una arracada d’or, un collar amb denes d’or, un anell de pedra, agulles pel cap d’os, una capsa de fusta decorada amb bronze i una moneda, aquesta última molt comú en tots els enterraments pel mite del barquer de Caront.
Gràcies a aquest descobriment i amb l’estudi de les tombes, podrem millorar el coneixement dels rituals funeraris de l’època així com de les patologies que patien.
Aquests són alguns dels objectes trobats en les excavacions
Per veure més fotos i informació aquí teniu l’article complet i el vídeo de les notícies.
LLATINISMES
Hola, soc la Jessica de la classe de llatí de 1er de batx i aqui us deixo el meu video dels llatinismes.
Espero que us agradi 🙂
LLATINISMES
Hola! (:
Soc la Claudia de la classe de llatí de 1r. Batx. i us presento el meu video de llatinismes.
Espero que us agradi(:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/B2-I4T7dcSk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Empuries
Empúries fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l’Escala, concretament a la vora de Sant Martí d’Empúries, que en conserva el nom.
Es componia de quatre parts, situades al voltant d’un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d’Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui.
La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora. Només se’n conserva una porta d’accés, entre dues torres. Els carrers eren irregulars. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus–Serapis i Asclepi (Esculapi).
La ciutat romana estava envoltada d’una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s’hi bastí un barri d’artesans metal·lúrgics.
Benvinguts al Bloc de Clàssiques de l’Institut La Roca
Feia temps que ens rodava pel cap l’idea de crear un espai de trobada per a tots els alumnes de l’Institut interessats en el món clàssic i vet a aquí que avui neix ÀGORA; la nostra plaça pública, un espai per passejar, passar-hi una estona,exposar la nostra feina, acomiadar-nos dels que marxen..i molt especialment estar al dia de les res novae