Els romans edificaven cases i temples molt abans d’entrar amb contacte amb els grecs , i també tenien tradicions antigues i santificades en la manera de construir-los.
El temple roma era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana, sent altres per exemple els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars). Temple deriva del vocable llatí templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o innaguratio, orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
La tradició dels romans va dictar moltes coses entre elles la forma del temple romà. Aquests temples es devien construir a d’alt d’un podi bastant alt, al qual només s’hi podria entrar per la part frontal del temple. La cella ( habitació principal del temple) que podia ser dividida en 3 part o en una sola cobria tota l’amplada del podi i arribava fins al fons.
La cella cobria tot el podi excepte la part davantera on hi havia una profunda porta que el conduïa desde l’alt de la escala fins la cella.
L’element dels temples que mes impressionava era el peristilio exterior de manera que era el més bell adornar així que el van intentar reproduir en el seus temples.
La millor perspectiva del temple romà era des de una cantonada perquè revela la seva independència com a edifici.
Les portes d’accés normalment estava disposada de manera que els fiels poguessin veure el temple desde aquest angle.
L’arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti, però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes. Els romans evolucionen les tècniques de construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de l’actual ciment. Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d’aresta.
El temple era considerat la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar.

Domus senyorial

Amb el pas del temps a través d’ excavacions hem descobert com vivien els antics romans. Un dels habitatges més sofisticats es la domus senyorial de la qual parlarem a continuació.
Inicialment, la domus estava formada per dos parts, la casa i el pati (atrium) amb un impluvium; l’impluvium és el sistema de recollida d’aigua de la pluja per tal d’acumular aigua pel seu ús.
Més tard es va afegir un altre part a la domus, donant lloc a una casa més gran i espaiosa, dividida també en dos parts, la casa, l’atrium i el peristyl, un gran espai a l’aire lliure normalment amb un jardí (viridiarum), amb un estanyol (piscina) o brollador amb escultures, voltat d’un pòrtic de columnes.

Entrada

Estava elevada 1 graó per sobre del nivell del carrer i la porta quedava lleugerament enretirada, de manera que quedava un vestíbul petit.

A més de l’entrada principal hi podia haver una altra de servei (posticum), que donava a la part de darrere.

Atrium

Per portar a cap la seva funció de recollida de l’aigua, hem de tenir altres aspectes en compte com la forma de la teula, lleugerament inclinada perquè l’aigua de la pluja caigui sobre el compluvi i arribi a una cisterna subterrànea a través dels forats del pati.

Triclini

És el menjador dels romans on menjaven estirats repenjats sobre el colze esquerre. Hi havia tres sofàs coberts amb coixins (pulvini), disposats al voltant de tres dels quatre costats de la taula. Pel costat que quedava obert de la taula, se servien les viandes.

Decoració
Els romans solien recobrir amb materials ornamentals les parets i els terres per enbellir-les.
Hi havia diversos tipus de revestiments:
· Oppus albarium
· Opus testaceum
· Oppus marmorum

Mosaics
El romans van anomenar la decoració de paviments mitjançant la incrustació de trossets petits de pedra, fent així una imatge característica.

Pintures
Els romans van decorar les parets interior amb pintures al fresc, de característiques i estils diferents segons l’època.

Isabel Herrero i Clàudia Sànchez

Les termes eren uns banys públics on anaven a cuidar-se, a descansar, a esbargir-se i a relacionar-se. Estaven inspirades en el gimnàs dels grecs. Les primeres termes eren molt senzilles: constaven d’un pati voltat de columnes i d’estances adossades per prendre banys individuals. Però es van transformar en edificis luxosos d’un gran complexitat arquitectònica, en els quals quedava separada rigorosament la part dels homes i les dones.

Estava formada per diverses parts:

• Vestibulum, que era l’entrada i conduïa als vestuaris.
• Apodyterium, eren els vestuaris.
• Frigidarium, era la sala de banys freds.
• Tepidarium, era la sala de banys tebis.
• Caldarium, era la sala de banys calents.
• Fornax: que era el forn que escalfava l’aigua de les piscines. Ho feia mitjançant un sistema d’aire calent que escalfava l’aigua de les piscines i les diferents cambres.

Les termes més luxoses hi afegien:

• Laconium: que era una sala de banys de vapor.
• Palaestra: que era el gimnàs.
• Bibliotheca: que era la biblioteca.

(apodyterium)

(fornax)

(vestibulum)

Glòria Coll i Jessica Jurado  1er BATX