Aquest aqüeducte romà, també anomenat ‘Pont del Diable’, fou contruït aproximadament a finals del segle I a.C, a l’època de l’emperador August. S’ha conservat fins l’actualitat la major part d’aquest patrimoni.
Es troba situat entre els costats del barranc dels Arcs, a uns 4 km del nucli urbà de Tarragona. A l’època romana, l’aqüeducte servia per dur l’aigua del riu Francolí i del Gaià a la ciutat de Tàrraco.
Aquestes conduccions hidràuliques tenien com a missió conduir l’aigua fins als dipòsits distribuïdors emplaçats a la ciutat (castella aquae). Per facilitar les tasques de conducció, el traçat dels aqüeductes aprofitava el pendent natural del terreny. L’Aqüeducte de les Ferreres és un exemple d’aquest tipus.
En quant a la seva arquitectura, tota l’estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus (un tipus de pedra tallada), lleugerament encoixinats i col•locats en sec, sense morter a les seves juntes. Presenta dos pisos d’arcades superposades, contruïdes també amb carreus. Hi ha 11 arcs en el pis inferior i 25 en el superior, amb una alçada màxima de 27 m i una llargària de 217 m. S’ha conservat parcialment el revestiment original del canal (specus) per on circulava l’aigua. Possiblement l’specus estaba contruit amb llosa plana o volta de mig punt.
Els seus arcs són de mig punt i formen el principal element estrucutral de la contrucció. Una altra part important de l’estructura de l’aqüeducte són les impostes, que separen els dos pisos d’arcades i equilibren l’edifici.
El sòl de la construcció havia d’estar impermeabilitzat mitjançant un morter característic fet de calç i cerámica (opus signinum) que evitava l’escapament de líquid.
El nom de ‘Pont del Diable’ li ha estat atribuit perquè l’aqüeducte gira entorn de la següent llegenda:
‘’En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d’aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d’unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant, però les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l’enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d’or i d’argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont del diable. El pont va ésser construït i a l’endemà el dimoni esperava a l’altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l’altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d’aquella aigua’’
L’Asklepi d’Empúries, és una obra escultòrica exempta, l’autor de la qual es desconeix qui és –encara que es sàpiga que va ser encarregada per la ciutat d’Empúries a un taller de Delfos, Grècia a principis del segle II aC -.
