Els romans edificaven cases i temples molt abans d’entrar amb contacte amb els grecs , i també tenien tradicions antigues i santificades en la manera de construir-los.
El temple roma era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana, sent altres per exemple els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars). Temple deriva del vocable llatí templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o innaguratio, orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
La tradició dels romans va dictar moltes coses entre elles la forma del temple romà. Aquests temples es devien construir a d’alt d’un podi bastant alt, al qual només s’hi podria entrar per la part frontal del temple. La cella ( habitació principal del temple) que podia ser dividida en 3 part o en una sola cobria tota l’amplada del podi i arribava fins al fons.
La cella cobria tot el podi excepte la part davantera on hi havia una profunda porta que el conduïa desde l’alt de la escala fins la cella.
L’element dels temples que mes impressionava era el peristilio exterior de manera que era el més bell adornar així que el van intentar reproduir en el seus temples.
La millor perspectiva del temple romà era des de una cantonada perquè revela la seva independència com a edifici.
Les portes d’accés normalment estava disposada de manera que els fiels poguessin veure el temple desde aquest angle.
L’arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti, però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes. Els romans evolucionen les tècniques de construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de l’actual ciment. Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d’aresta.
El temple era considerat la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar.