Juno, a la cultura grega Hera, era la deessa protectora del matrimoni i de les dones casades. Filla de Cronos (Saturn) i Rea (Ops), d’aquesta unió van néixer Zeus (Júpiter), Posidó (Neptú), Hades (Plutó), Hestia (Vesta), Demèter (Ceres) i Hera (Juno). Els atributs que la representen són la diadema, el paó i pràcticament sempre sortia representada asseguda en un tro.

Juno com muller de Júpiter havia d’aguantar moltes infidelitats, degut a això es va convertir en una persona molt gelosa, venjativa i violenta que perseguia i castigava tant a les amants de Júpiter com als fills nascuts d’aquestes aventures.

De la unió entre Júpiter i Juno van néixer quatre fills, Vulcà, déu de foc i la forja, Mart, déu de la guerra, Ilitia, deessa dels naixements i les llevadores, i Hebe, l’ajudant dels déus.

Un mite molt conegut on apareix Juno és el judici de París, on Atena (Minerva), Afrodita (Venus) i Hera (Juno) discuteixen per qui és la més bella, finalment li pregunten a un mortal, Paris, qui a partir dels suborns que li ofereixen les tres deesses es decanta per Afrodita (Venus) qui li havia de donar a la dona més bella de la terra, Helena, donant començament així a la guerra de Troia.

Un altre mite on apareix Juno és a “Pits divins”, Júpiter enganyant a Juno li va donar a Hèracles perquè li dones el pit dient-li que era fill seu, Juno al adonar-se que havia estat enganyada va llençar a Hèracles lluny provocant que un raig de llet sortís disparat cap al cel dividint-se en petites gotes creant així la Via Làctia.