NOM: Tant en grec com en romà, aquest déu era anomenat Apol·lo, tot hi que a Roma, a vegades se’l determinava com a Febo.

ATRIBUTS: Els atributs més comuns d’Apol·lo eren l’arc i la fletxa, tot hi que també s’hi incloïa la cítara (una versió avançada de la lira), el plectre i l’espasa. Un altre emblema comú era el trípode sacrificial, representatiu dels seus poders profètics.

MITES:                                                                                            lira –>

• Apol·lo i Dafne:

Apol·lo va veure com Eros jugava a tirar fletxes amb un arc, i es va burlar d’ell. Eros, que s’havia enfadat molt, va llançar-li una fletxa d’or, que creava l’amor, al cor. I a Dafne, una nimfa del bosc, una fletxa de plom, que creava l’odi, al cap.

Apol·lo es va enamorar de Dafne, però aquesta l’odiava per culpa de la fletxa, i el rebutjava. Apol·lo va començar a perseguir-la, i Dafne, cansada, va demanar ajuda al seu pare, Peneu.

La nimfa es va començar a convertir en arbre. Apol·lo, que encara no acceptava que no la podria tenir mai, la va beneir fent que sempre tingués les fulles verdes, així sempre es podia mantenir jove.

• Apol·lo i la quimera

Apol·lo tenia una  dona anomenada Atenea, que havia estat segrestada pel rei Minos. Apol·lo va prometre rescatar-la. Sabia que el rei l’hauria portat al seu palau a Creta, però un monstre conegut com la Quimera vigilava la porta.

Aquest ferotge monstre tenia per cap un lleó, el cos de la bèstia era semblant a una cabra i la seva cua llarga era una horrible serp. El seu alè de foc cremava fins aconseguir la mort de qualsevol individu que s’hi enfrontés. Encara que Apol·lo era un home valent, no sabia com matar aquest enorme monstre, així es va dirigir a l’Olimp, per demanar ajuda a Zeus. Aquest déu, li va explicar que tot i que la Quimera era ferotge i forta, el seu cor és sang enverinada. Si Apol·lo pogués perforar el seu cor, la sang es filtraria en el seu cos i el monstre moriria agonitzant. 

Zeus li va donar a Apol·lo una llança platejada, un escut brillant i sabates per córrer el doble de ràpid que un lleó. Apol·lo va agrair a Zeus i va emprendre el llarg viatge a Creta. Després de molt temps, finalment Apol·lo, va arribar al palau de Creta.

Els mites expliquen que Apol·lo va entrar a la cova on s’amagava el monstre i quan va estar prou a prop, les serps van xiular, es va posar les sabates de la rapidesa i va preparar la seva espasa i escut. Va aixecar el seu escut en totes direccions intentant confondre el monstre. L’espasa va volar en l’aire i va anar directe al cor. El lleó va rugir tan fort com va poder i va caure a terra.

Apol·lo va córrer cap a la porta, va treure l’espasa i després va xutar la porta, va veure la seva dona, després va desencadenar la perxa, es van besar i van escapar junts.

PERSONALITAT: Apol·lo és fill de Zeus i Leto i germà bessó de la deessa Àrtemis. Pertany a la segona generació dels déus Olímpics. Segons el mite, va néixer a l’illa de Ortígia, anomenada després Delos, illa que va ser fixada pel déu mateix al centre del món grec. S’acostumava a representar molt bell, jove, alt, amb el cabell negre i arrissat… Va tenir moltes aventures amoroses: Dafne, la nimfa Cirene, Hécuba, etc. No només va limitar el seu amor a les dones sinó que també va estimar homes: com els herois Jacint i Ciparist, que van acabant sent transformats en jacint i en xiprer respectivament.

Apol·lo tenia la qualitat de dir sempre la veritat.

ASPECTES RELACIONATS: Està relacionat amb el Sol, amb la bellesa, la perfecció, l’harmonia i també es relaciona amb els pastors i els mariners. També és relacionat amb el dofí, el llop, el cérvol, el cigne, entre altres. El llorer era la seva planta per excel·lència per l’amor que sentia per Dafne.

ATRIBUCIONS:  Té moltes atribucions: és el déu de la música, del vaticini, del Sol, de l’equilibri i el guia de les nou muses.