En la mitologia grega, Asclepi era el déu de la medicina.Fill d’Apol·lo i de Coronis. Era casat amb Epíone i pare de Macaò i de Podaliri. A banda dels altres dos fills també se li atribueix la paternitat de Janiscus, Alexenor, Àratos, d’Higia, Aegel, Iaso i Panacea, la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare.Asclepi no apareix considerat com una divinitat, simplement com un un simple mortal.
-Mite:
Quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’Ischys i Apol·lo informat d’això per un corb, que havia enviat per a vigilar-la, envià a la seva germana Artemis per matar Coronis. Artemis destruí a Coronis a casa seva a Lacercia a Tessàlia a la riba del llac Baebia. D’acord a Ovidi i Higini fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i Ischis. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo,salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró el qual instruí al noi en l’art de la curació i la caça. D’acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a Tricca a la Tessàlia i altres exposen que nasqué en el decurs d’una expedició conduida pel seu pare Flègies al Peloponès al territori d’Epidaure i que l’exposà al mont Titteion. Allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor Aresthanas que el trobà envoltat d’un halo brillant. Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodor diu que rebé d’Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L’altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts. Diverses persones sobre les que es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l’Escolàstica de Píndar i per Apol·lodor. Quan estava exercint aquest art sobre Glauc, Zeus el fulminà amb un llamp per tal d’evitar que els homes escapessin de la mort o d’acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. Però a petició d’Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels. També es diu que Asclepi formà part de l’expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de Calidó.
Andrea Gendra i Mireia Valera