He acabat de llegir l´últim llibre de Tom Sharpe, L’herència de Wilt que hem comprat per a la biblioteca de l’Institut. Els que coneixeu Wilt i la seva família sabeu amb què us trobareu, però de totes maneres passareu una estona divertida amb les aventures d’aquests personatges i l’humor negre del seu autor.

El meu article no té l’intenció de fer una resenya del llibre, sinó compartir amb vosaltres tres llatinismes que he trobat i que espero que em comenteu:

pàg.226 Les quadrigèmines intenten amagar un cadàver i cerquen…” algun lloc no gaire lluny, però molt espès […]per poder cobrir el cadàver perquè, així, qualsevol que el vegi es pensarà que és un tronc que ha caigut.
[…]
-“Sempre que el qui busqui no hi ensopegui, perquè li estranyaria trobar un tronc tou.
-Ja no ho és gaire, de tou, ara. Ja està en la fase del rigor mortis“.

pàg.267 L’inspector de policia diu referint-se a Wilt “Però potser aquesta vegada ho ha fet. Només que fins ara no li he pogut encolomar mai res. Em sembla que per fi l’hem enxampat in fraganti”

pàg.277 En Peter Braintree parlant amb en Wilt sobre el seu futur laboral li diu:
– ” Només caldria que el Govern tornés a adoptar les línies de la llei d’educació de 1944, que obligava a fer una hora d’Humanitats la setmana, i tornaries a tenir la teva plaça ipso facto…”