A la meva Teresa en els dies
de la seva fecunditat
Com una espiga grassa que pel juny daurada,
amb el balanceig que pòrten tots els blats;
com els ceps del setembre de plena raïmada,
dolços com bresques, madurs i ben rosats!…
Ha retornat en tu a eixir l’albada…
que t’ha posat al front més serenor…
una rondalla de claror en la mirada…
de l’esperança que t’ha marcit el plor!…
I a la llar nostra ha fet la seva entrada
i ha revifat aquell caliu de tebi foc…
i tornaràs a sentir-te il·lusionada
perquè tornarà a floris un altre brot!…
del arbre teu de verdes branques
on ens acollim a aquet ramatge de frescor
i els nostres fills, floretes blanques,
que ornaran tota la casa de sentor.
La sentor de la tendra clavellina
que en la tardor es marcí… s’evaporà…
altra volta aspirarem l’essència fina
de l’infantó que a la llar nostra tornarà!..
********
Quan el teu caminar d’unes cadències lentes…
i el bressoleig de barcarola d’aire greu…
amb les teves passes tan pausades i silentes,
hi veig una fragata que avança en el mar lleu…
que porta a coberta un temple i santuari,
i custodia a dintre el sagrar ric tresor…
de diamant i perla, en el si del relicari…
que espera obrir-se a l’arribar la nau al Port!…
per a regalar-nos amb l’eterna presentalla
de l’angelò que ve a la vida els ulls badar…
a passar-hi estones de ploralla i de rialla…
i al sol i a la lluna amb les cametes pernejar!…
Quan més grandet ja en els llavis la paraula
l’ensenyaràs com en els altres a resar!…
i que el món és tot un somni i una faula!…
per a què aprengui a Déu i al pròxim estimar!…
Il·lusió i somni d’esposa enamorada
sigui real el bon Déu i la Verge ho voldrà!…
i que bona mare siguis sempre àmgel i fada…
fins en l’altra vida… quan serem al més enllà!…