Al tercer fillet que ha de venir…
Aquest matí no té el so trist la veu de la campana
i surt del pit més apagat el sanglotar…
i un mig somriure a nostra cara hi encomana
aquest altre fillet que ha de tornar…
amb aquelles galtones i la pell tan fina…
de la nina qui tantes vegades havíem els dos besat.
i s’endurà del record aquesta mena de boirina…
amb l’esperança del bon Déu i la seva Eternitat!…
de que vindrà a omplir el buit que dins la llar regnava
que il·luminada serà per la joia, de claror…
Que retorni aquella preciositat de nina que l’ornava…
demanem cada jorn al bon Déu Nostre Senyor!…
Manresa, juliol del 1954