A veure si pots fer-ne 10 de cada taula en 1 minut i encertant-les totes!!! 🙂

Hola!

Veig que molts de vosaltres esteu començant a resoldre els enigmes més ràpidament i amb més encert… d’altres em sembla que amb una mica d’esforç també comenceu a tenir experiència que us pot ajudar en la resolució d’aquest tipus de situacions on es requereix la creativitat per sortir-se’n.

L’enigma d’aquest mes no és dels més difícils i té una solució molt pràctica.

Endavant amb…

L’enigma del diamant

Fa molt i molt de temps a un lloc molt lluny d’aquí, hi havia una princesa i un príncep que es van conèixer per casualitat. Des d’aquell dia es van enamorar, però el pare de la princesa no estava del tot d’acord amb que es poguessin casar. El pare havia triat un príncep “ideal” per a la princesa, però ella, com el mateix príncep, volia escollir per si mateixa amb qui casar-se: amb qui realment s’estima. Després de molt discutir la princesa i el seu pare (el rei) van arribar a l’únic acord que van poder: ho decidirien a sorts…

El mètode seria aquest: l’endemà al matí hi haurà dues capses al balcó del palau… molta gent podria venir a l’esdeveniment. La princesa haurà de sortir al balcó i davant de tothom escollir una capsa o l’altra… Què hi ha dins de les capses? Doncs bé, a una d’elles hi ha un diamant i a l’altra un robí. El tracte és que si surt el diamant la princesa podrà triar amb qui vol casar-se i si surt el robí triarà el rei.

Aquella mateixa nit a la princesa li costava dormir. No sap com havia pogut deixar una decisió com aquesta a la sort… però no li deixaven cap altra opció.

Durant la nit, la mestressa de claus, que a vegades no sabia perquè feia les coses, es va despertar expressament sense que ningú la sentís per canviar el contingut de les capses i posar-hi a les dues robins (un robí a cada capsa). D’aquesta manera escollís quina escollís la princesa no podria casar-se amb qui volia… Però la princesa, que no podia dormir bé, pensativa, va sentir un soroll i va poder veure d’amagades com la mestressa de claus feia aquest canvi. Ella va pensar que si ho deia farien fora a la mestressa i tampoc sabia com parlar-ho amb ella… no volia acusar-la i no sabia que dir-li perquè l’ entengués. Va sentir un altre soroll i va haver de tornar a la seva habitació fins l’endemà.

L’endemà al matí la princesa es va trobar davant les dues capses. Sabia que hi havia un robí a cada una d’elles, però es va prometre que no ho diria. No sabia que fer, perquè tot el poble l’havia vingut a veure des del carrer per conèixer el resultat.  En aquell moment es va adonar que hi havia una manera per casar-se amb qui volia sense haver d’acusar a la mestressa de claus de res i que ningú sabés mai que havia passat.

Com s’ho va fer???

Hola a tothom!! Pel mes de febrer que és més curtet us plantejo un enigma clàssic i potser una mica més senzill de resoldre que els que heu vist fins ara… potser!

“L’ENIGMA DEL GRANGER”

Fa molt de temps un granger va anar al mercat i va comprar un llop, una cabra i una col.

Per tornar a casa havia de creuar un riu. El granger disposava d’una barca per creuar a l’altra riba, però a la barca només hi cabien ell i una de les seves compres (ELL + el llop — ELL + la cabra — o bé ELL + la col) les altres dues compres que no estigués transportant en aquell moment a la barca s’havien d’esperar soles a que tornés.

Si el llop es queda sol amb la cabra se la menja, si la cabra es queda sola amb la col se la menja.

El repte del granger era creuar ell mateix i transportar totes les seves compres a l’altra banda del riu (a casa seva), deixant cada compra intacta.

Com ho va fer?

Com hem parlat a classe us penjo aquí el web on podreu fer divisions de dues xifres al divisor. Ja veureu que practicant-les de seguida les portareu per la mà. Bona feina!!!

“L’ENIGMA DELS 9 PUNTS”

Molt bon any 2013 a tothom!!! Aquest enigma que proposem per començar l’any serveix per desenvolupar la creativitat. Amb això ja podeu començar a pensar…

Ara el plantejament:

teniu, com podeu veure a la imatge, 9 punts. L’objectiu és unir-los tots fent, com a molt, quatre línies amb un llapis però sense aixecar-lo del paper (és a dir que no puc començar a fer una línia a un lloc, aixecar i fer-la a un altre: ha d’anar tot seguit) 🙂