Els noms indis:
Benvolgudes famílies us informem que els indis peus negres han canviat de nom! Ara ja no ens direm com abans sino que cada nen i nena de la classe ha escollit el nom indi que més li ha agradat! Ja que els indis nord americans tenien 3 noms al llarg de tota la seva vida, el primer era el que posava la família, el segon l’escollien en referència a algun element de la natura, característiques físiques o bé en referència als animals i el tercer i últim era posat quan els indis ja eren adults i feia referència a algun tret de la seva personalitat.
Doncs, voleu saber quins noms tan macos han escollit els peus negres de P4A?? Aquí els teniu! Ara cal tornar a aprendre els noms de tots els nens i nenes de la classe, ja tenim feina, ja, ja, ja.

Amb aquest video podreu veure el curt metratge que ha fet el Marcel sobre els indis americans i els pell blanca. Espero que us agradi molt!

La Mireia Canovas va portar dos bresques d’abella amb mel fresca i ens va explicar quin és el procés fins a obtenir la mel. Ella en sap molt d’això perquè el seu avi té abelles a casa i fa d’apicultor. Vam estar mirant d’aprop les bresques i vam provar la mel. Alguns com la Laia i el Biel, no els hi va agradar, però d’altres no paraven de ficar el dit per agafar-ne més. “Mmm… q bona!! És molt dolça!” Vam fixar-nos bé en les cel•les i l’Arian va trobar que en una encara hi havia un tros d’abella, era la part de darrera. La vam treure i vam observar el fibló! Es veia perfectament, però.. com una cosa tan petita pot fer tant mal? Vam estar parlant també d’això…
També vam jugar a que érem abelles, totes viviem juntes al mateix rusc però cadascú a la seva cel•la. Sortiem volant a agafar nèctar i pol•len de les flors així que buscàvem per la classe coses de color groc, ho agafàvem amb les potetes, ens ho ficàvem a la boca i de nou al nostre rusc i cel•la que era la cadira.
Després vam fer uns dibuixos i un altre dia vam col•locar les paraules d’allò més important: MEL, ABELLA, CAIXA, FLOR…. “caixa té la X de Xavi, mel comença per la M i apicultor és la paraula més llarga!” així ens anàvem ajudant a buscar les paraules i cadascú agafava el que necessitava per explicar el seu dibuix.
La Carla també va portar una revista de les tres bessones que parlava sobre les abelles: com són, com viuen… i va voler compartir-ho amb nosaltres. També vam anar al vestíbul a veure el treball que van fer l’any passat els nens de P5, que ara van a 1er, sobre les abelles. Vam jugar amb les abelles a agafar el nèctar de les flors i alguns feien picades amb el fibló.
Divendres a la tarda, l’Ona ens va portar un rusc d’abelles però encara no l’hem mirat bé perquè vam anar a veure la pel•licula de SPIRIT, un cavall que vivia a l’època dels indis. Dilluns mirarem el rusc i tornarem a parlar-ne. De moment és un tema que ens està agradant molt. Continuarà la història?

El dijous a la tarda quan vam arribar a l’escola ens vam trobar una sorpresa… Vam anar tots plegats a la Biblioteca i la Rosa Fité havia convertit la biblioteca en un teatre, ens venia a explicar una història molt especial: la del Tastaolletes.
Amb el Tastaolletes i totes les seves aventures que va viure a casa, a l’escola.. ens ho vam passar d’allò més bé!!, i el més important és que vam aprendre que les fruites i les verdures són molt important perquè ens ajuden a créixer!! I a més a més vam descobrir la MÀGIA DE LES VITAMINES!!I per finalitzar tots els infants van experimentar amb diferents fruites, van observar-les, van tocar-les i per últim van tastar-les… i estaven BONÍSSIMES!!
<a href="“>

CONVERSEM UNA MICA:
Hem volgut fer una assemblea com la feien els indis, amb foguera inclosa, però no amb foc de veritat, no! Si no ens cremaríem. Ho hem fet amb paper de seda de color vermell i una mica de groc. Ens varem seure en rotllana, com els indis, i vam posar la música india i en aquest ambient, amb tant de caliu, ens va sorgir una conversa sobre els indis americans.
MARTINA: Els indis agafen pedres de la muntanya, pals i fan el foc. En el foc fan el menjar .
GUILLEM: I també es per escalfar-se, el foc.
CRISTIAN: Escalfen la carn de búfal que menjaven i posaven la pell de búfal a secar, i la agafaven pels tipis, i la pintaven, i amb els pals muntaven els tipis.
NIL: El foc era per poder menjar.
ERIKA: Quan dormien apagaven el foc.
CRISTIAN: Per fer les figures agafaven fang, les feien amb les mans i les ficaven al foc i les tapaven amb pals.
MIREIA: Quan era de nit i plovia, com no tenien paraigües ells se’ls feien.
JAN: Amb una manta es podien tapar de la pluja, que això si tenien, de pell de búfal.
IVET: Els indis anaven amb cavall.
LOLA: I amb canoa pels rius.
ROGER: També menjaven peix, carn de búfal, tomàquets, patates…
ERIK: Els indis vivien al “gran cañon”.
JAN: El “gran cañon” esta en Amèrica.
ERIK: Els indis peus negres, es deien així, perquè les seves sabates eren negres.
GUILLEM: De pell de búfal.
LOLA: En el meu mural hi ha les sabates que portaven els indis, portaven cosetes per penjar.
MARCEL: Els inis tenien la “pell roja”
ERIK: La pipa de la pau era per fumar.
JOANA: El cabell dels indis era llarg i negre i portaven trenes, es pintaven la cara i portaven collarets.
MARTÍ: Tenien moltes plomes i les plomes surten dels ocells, les àligues.
GUILLEM: Si de les àligues.
MARTINA: Amb les fletxes i llanç4es caçaven als búfals.
SARA: Els jefes indis tenien moltes plomes.
LAIA F: Els indis menjaven peix i búfals, i agafaven el cap del búfal ( el crani ) i el posen en el mig de la rotllana per fer la dansa del sol i ballaven.
AARON: Vivien als tipis.
ROGER: Van arribar els homes blanca i van lluitar i van matar a molts indis, perquè volien viure on vivien els indis.
JAN. Avui viuen poquets indis, al “ gran cañon”, a Amèrica.
ERIKA: Un dia podem fer una excursió i anar a Amèrica.
JAN: Està molt lluny.
ROGER: Si, has d’agafar un avió.
GUILLEM: O un vaixell.
JAN: Les indies muntaven el tipi i manaven en el tipi, feien ceràmica i feien la roba.
LOLA: Muntaven el tipi.
Erik: els homes indis, caçaven i pintaven els tipis i la roba.
CRISTIAN: I també lluitaven.
Ana: Sabeu moltes coses dels indis! Molt bé! Un altre dia parlarem una estoneta més, ara hem de recollir.

Després de molts dies travessant praderes i rius, els Sioux hem arribat carregats de tipis, eines i il•lusió per fer de la nostra classe un veritable campament indi.
Sabem que a la nostra tribu tots som importants i que ens hem d’ajudar i cuidar els uns als altres. Si un plora, hem d’estar al seu costat. Si un està trist, l’hem de fer riure. I si un necessita alguna cosa, l’hem d’ajudar.
També hem de compartir el que tenim, perquè a la nostra tribu tot és de tots.
De vegades tenim un cap siouxs que mana però moltes altres, ens reunim per acordar coses. Sempre ho fem en rotllana, asseguts a terra. Tots podem parlar però no alhora. Si no, no ens entendríem! Pensem el que volem dir, ho compartim amb els altres i finalment decidim entre tots. (extret d’una conversa)
Oi que semblem una tribu de veritat?
Us deixem les nostres fotos per a què feu un primer somriure 🙂 i… fins la propera!!!!