Va ser un divendres especial, perquè fer entrar a tantes famílies dins d’una classe, és algo que no passa sovint! Estàvem tots i totes molt nerviosos, però superats els primers instants de nervis….tot va sortir rodat! Ho vam fer molt bé! Moltes felicitats tresor pel vostre esforç i valentia!

Els sioux estem contentíssims! finalment, després de molts mesos esperant ha nascut la Clàudia! Tot va ser el dijous passat, dia 31. Feia dies que notàvem que apretava però aquell dia al matí vam veure que alguna cosa era diferent: la panxa era dura i les contraccions més seguides. L’Ester, que en aquell moment estava amb nosaltres ens va explicar com es va sentir ella el dia que va tenir els seus fills i era força semblant al que nosaltres vèiem en la Clàudia i la seva panxa imaginària. Vam continuar fent les nostres coses però en tornar del pati, la Clàudia no hi era! La Marta es va adonar que la cadira estava buida!! Ens vam revolucionar, vam començar a cridar amb alegria perquè això volia dir que s’havia avançat al dia que ens havia dit el metge (6 de juny) i que en un no-res la tindríem als nostres braços! Alguns nens van a anar a la cadira i van notar que estava una mica mullada. Potser havia trencat aigües!! Vam buscar rastres per tot arreu i també la vam buscar per si algú l’hagués agafat o canviat de lloc, però no, estava clar, era el seu dia. Els més “emocionats” fins i tot van veure al terra, al costat de la paperera tot el líquid amniòtic que havia caigut en trencar aigües (en veritat era suc de taronja de l’aniversari de la Ona). Si, si, la Clàudia ha nascut el mateix dia que va néixer la Ona i hem pensat que quan la Ona faci 6 anys, la Clàudia en farà 1.
Amb tot això se’n va anar al Taulí sense res; estàvem preocupats perquè la bosseta amb la roba i els bolquers, i el cotxet estaven a la classe! Què faria sense res? sort que l’Ester i la Jessica van poder fer-li arribar.
Eren les 11.30 i la Claùdia va néixer a les 18.43 h. 7 hores des que va marxar de la classe!! perquè de vegades els parts s’allarguen molt, i encara més!! Tot va anar bé. Va néixer per la vulva i va pesar 2,835 kg. Va mesurar 47 cm.
Ara ja la tenim amb nosaltres i entre tots l’hem de cuidar. La Geni, que també és mare, ens ha ensenyat a curar-li el melic perquè té un trosset de cordó umbilical que li ha de caure. Ho fem amb les gases i l’alcohol que va portar la Berta. També ens ha dit que quan li canviem el bolquer ho hem de fer amb molta cura i li hem de dir coses boniques perquè se senti estimada. Ella ho feia molt bé! A nosaltres ens agradaria que la Clàudia pogués menjar del pit de la mare però com no podem li donem biberó amb llet. Tenim un biberó màgic que sembla que s’ho begui tot i després la posem incorporada perquè faci el rotet. Estem aprenent molt, oi?

Els sioux, com tota l’escola, estem treballant coses sobre Tàpies. Ell va ser un artista important, reconegut arreu del món. Per a nosaltres és important perquè va néixer a Barcelona i com que va morir aquest any, volem fer-li un homenatge. Estem mirant obres seves i amb elles ens inspirem per fer les nostres. El dia 16 amb motiu de la festa de cloenda del curs, tota l’escola estarà decorada amb els treballs que hem fet sobre Tàpies i podreu passejar pels passadissos i veure la nostra exposició. Per saber-ne més, hem volgut anar a la seva fundació on hi ha algunes de les seves obres: pintures i escultures. Allà ens van explicar moltes coses sobre la seva vida, els materials i colors que feia servir, els símbols que utilitzava freqüentment, com la creu “+”, etc…. També vam fer un petit taller on vam posar en pràctica diferents tècniques plàstiques.
Aquí teniu les imatges del dia de la sortida a Barcelona. Esperem que us agradi….!! 🙂

Ens encanta fer psicomotricitat, llàstima que només la fem els dilluns a la tarda, perquè

nosaltres la faríem cada dia!

Uns dies abans d’anar a la fundació de l’Antoni Tàpies, i després d’haver-nos informat sobre l’artista, vam conversar una estona…

Cristina: com treballa en Tàpies? Quins materials fa servir?
Ona: feia servir sal i pintura
Cristina: aquests materials els fan servir normalment els pintors?
Tots: tots no!
Martina: també fa servir mel!
Clàudia: pals i fulles
Mar: terra
Òscar: branques
Cristina: son materials de la natura aquests que esteu dient?
Mar: sí!!
Òscar: pedres
Joan: sorra, que no és el mateix que terra….
Mar: alguna petxina
Martí: fils! Que ho vam veure un dia en un quadro que ens vas ensenyar!
Mar: el Tàpies pintava amb els dits, perquè li agradava embrutar-se
Joan: li encantava embrutar-se les mans, i ningú li deia que ho feia malament
Òscar: no li agradava gens anar al cole!
Eloi: a mi m’encanta anar al cole!
Mario: a mi llegir el que més…
Ona: feia servir els peus per pintar, feia petjades!
Judith P.: feia servir les mans per fer-ho tot
Mario: a l’ordinador de la meva mare vaig veure tots els quadres que va fer l’Antoni Tàpies
Cristina: us ensenyo una fotografia d’una escultura de l’Antoni Tàpies, mireu aquesta, és diu “El mitjó”. Creieu que és nou aquest mitjó?
Nekane: es nou
Mar: no! Està fet servir perquè està trencat
Martina: té un forat
Cristina: de qui deu ser?
Martí: de Tàpies perquè té una T de Tàpies que li surt de dins
Martina: potser era d’un altre pintor i li va donar i el Tàpies va tenir una idea de fer una obra d’art
Cristina: i si us dic que aquest mitjó és més alt que jo?
Òscar: és d’un gegant, perquè és enorme!
Cristina: en Tàpies era un gegant?
Tots: no!!!
Joan: era un senyor normal
Cristina: ara us ensenyo un altre, es diu “Sardana cercle de peus”
Josua: son peus
Cristina: de qui son?
Clàudia: de la seva família! Ens ho vas explicar un dia!
Ona: son els seus fills
Martina: segur que l’ha fet per recordar a la seva família, perquè se l’estimava molt
Cristina: aquí posa Teresa, qui era?
Mar: la seva dona
Cristina: i aquests números que volen dir?
Nekane: els números de la seva família
Eloi: poden ser els anys dels de la seva família.

El dia següent d’aquesta conversa vam anar a la fundació de l’Antoni Tàpies, i tot el que els hi vaig ensenyar en foto, ho van poder veure. Van emocionar-se molt cada vegada que observaven una obra coneguda. La majoria se les imaginaven més petites del que en realitat eren, i això de que les obres d’art siguin tan grans, els impressiona moltíssim.
Van respectar el silenci i van estar molt atents a les explicacions de la Magalí, la nostra monitora, que ens va explicar amb molts detalls, les obres d’art: “Blau i verd”, “Mireu pintors malvats”, “Núvol i cadira”, “Mitjó”, “Dos cadires”,“Cadira i roba”, entre d’altres. I per acabar, vam fer un taller, on vam poder experimentar les tècniques que feia servir l’Antoni per fer els seus quadres: grattage, frottage, barreja de materials, simbologia dels números i les lletres… Va ser una sortida molt interessant i els tresors s’ho van passar molt bé!

Dijous P-5 vam anar a visitar la Fundació del senyor Tàpies. Va ser molt interessant, ens ho vam passar molt bé, i vam aprendre moltíssimes coses més de l’Antoni i de les seves obres d’art.
Mireu les imatges!

A partir de l’enquesta que vam elaborar i respondre entre tots i totes hem començat a extreure’n informació i fer-ne el buidatge. Desprès de fer un mural conjunt per saber quan ens havia sortit la primera dent vam elaborar un gràfic i de manera molt autònoma! El mural també ens va permetre plasmar de manera visual una informació i poder parlar d’un altre tema que ens interessava i constatar hipòtesis que havíem fet prèviament: els nens i nens que els hi surten abans les dents els cauen abans. Vam veure que això no passava en tots els nens/es de la classe ja que havia nens i nenes que els havien sortit les dents molt aviat i encara no els havia caigut cap. Ells mateixos han anat traient conclusions i construint altres noves hipòtesis.<a href="“>

Ja fa uns dies la classe dels cavallers i les princeses vam preparar una macedònia conjunta. Ens va quedar boníssima i tots i totes la vam tastar i fins i tot molts de nosaltres vam repetir! Uns dies abans vam calcular mitjançant un problema matemàtic quantes peces de cada fruita necessitaríem perquè tots poguéssim menjar macedònia. D’aquesta manera vam obtenir el nombre de peces de cada fruita que havíem de portar i cada un de nosaltres vam decidir quina fruita s’estimava més portar a la classe. Durant uns dies hem estat parlant de l’alimentació saludable i com a cloenda vam decidir fer un petit tast de macedònia i veure la importància que té menjar fruita i tenir uns hàbits saludables d’alimentació.<a href="“>