El Bruno ens va portar fa uns dies les mides d’un vaixell pirata. Feia 26 metres de llarg, i 5 metres d’amplada. Com ja sabíem que aquests metres són molts metres per fer-ho a la classe, hem pensat de buscar un lloc més gran per dibuixar les mides…a la pista de futbol dels nens/es grans.
Primer hem mesurat la llargada de punta a punta del camp, fins a 26 metres. Després hem mesurat l’amplada, fins a 5 metres. Tot a partir d’un regle d’un metre. Quan ja teníem les mides al terra, els he preguntat si imaginaven com era de gran el vaixell, però molts deien que no… Així que amb una cinta vermella, hem anat fent el perímetre del vaixell. Ara sí que han vist com és de gran! Immediatament han agafat els guixos i s’han posat a dibuixar fora i dins el vaixell: taurons al mar, crancs, pirates dins el vaixell, tresors amagats a les bodegues, ens posaven a la bora de la cinta i fèiem veure que ens llençàvem al mar, amb els taurons!
Ens hem divertit moltíssim! Després, hem dibuixat tot el que hem fet i com ho hem mesurat. Molts han escrit els números de l’1 al 26, que eren els metres de llarg, altres han limitat l’espai amb la cinta vermella, altres han dibuixat l’espai amb les porteries de futbol, i altres s’han atrevit a imaginar-se com seria realment aquest vaixell Bergantin.

Per tal de fer un tancament del projecte dels indis americans els nens i nenes de la classe dels peus negres hem decidit de fer un mural on expliqui tot allò que hem après i investigat. Així que ara estem assajant una mica, ja que som nosaltres, els vostres fills/es, els que us explicarem els nostre projecte. Segurament que dintre de molt poquet estareu convidats a la nostra xerrada, no us ho podeu perdre, us esperarem impacients. De moment us fem un avançament de com serà.

El Bruno ens ha portat el retall d’una noticia al diari “La Vanguardia”. Aquesta explica l’accident del vaixell a la costa italiana, davant de la illa Giglio. El “Costa Concòrdia” es va enfonsar a causa del xoc amb unes roques. Sense llegir la notícia, hem començat a parlar d’aquesta.

Cristina: Bruno, què ens has portat?
Bruno: una notícia d’un vaixell.
Cristina: explica-la.
Bruno: El “barco” es va xocar amb una pedra i es va enfonsar. I el capità se’n va anar sense salvar els qui estaven al “barco”.
Ona: és culpa del capità que el vaixell s’enfonsi, perquè no sabia girar el vaixell.
Dalmau: no podia.
Ona: sí, amb el timó.
Júlia F.: potser no funcionava el timó.
Dalmau: el capità es va quedar, però no va salvar a ningú, i la gent es salvava amb salvavides.
Cristina: i com sabeu tot això, si no hem llegit la notícia?on ho heu vist? qui us ho ha explicat?
Júlia J.: a la tele ha sortit un vaixell que era molt gran i es va enfonsar! A la tele ho he vist!
Ona: a les notícies.
Òscar: és que els que saben nadar, neden; i els que no saben nedar…s’enfonsen.
Mar: jo ho vaig veure per la tele que el vaixell es va tombar i la gent marxava corrents.
Nekane: 3 persones es van morir, i 15 persones es van quedar al vaixell.
Cristina: com ho saps?
Nekane: perquè ho van explicar a les noticies.
Àlex: jo només he sentit tres morts.
Eloi: jo aquest vaixell el vaig veure tombat, i a la foto que ha portat el Bruno, surt de peu….
Cristina: Com es diu aquest vaixell?
Tots: no ho sabem.
Cristina: Bruno, llegeix el títol de la notícia i digues en veu alta què posa.
Bruno: “Costa Concordia”
Joan: els avis han anat en aquest vaixell.
Daniel: i s’han mort?
Joan: no!van anar un altre dia!
Cristina: aquest vaixell és de pirates? Perquè servia?
Mar: per viatjar?
Martí: portava persones,que feien vacances!
Clàudia: per anar a una illa?
Cristina: sí, la gent fa creuers, agafa vaixells i van d’una platja a una altra, i viatgen, fan vacances, aquesta gent feia vacances.
Laura: cuando la gente iba a la illa, havia mas gente para curar a la gente que tenia mal…
Dalmau: el capità el posaran a la presó?
Cristina: perquè ha d’anar a la presó?
Júlia F.: perquè era un pirata.
Dalmau: no és un pirata! Perquè el capità ha deixat que tota la tripulació caigués al mar, i no els ha salvat.
Bruno: la Laura té raó, a la tele sortia que hi havia vaixells ambulància, per curar a la gent.
Àlex: no sabia que existissin vaixells ambulància.
Irene: ni jo…
Nekane: ell ha abandonat a la gent…
Cristina: que hauria d’haver fet el capità?
Judit V.: nedar i salvar-los, perquè ell és el capità.
Mario: el capità no hauria d’haver deixat els tripulants al vaixell, perquè si ve un tauró, què?
Joan: no crec….
Irene: ese señor es muy malo porque lo veo en la tele y ha dejado el barco y ha dejado que se mueran sus amigos.
Eloi: potser no son amics, el capità deu ser una mica dolent.
Claudia: el vaixell és tota l’escola, gran com tota l’escola.
Judith P.: jo no ho he vist a la tele.
Martí: el capità s’hauria de quedar al vaixell, no els hauria d’haver deixat sols.
Dalmau: crec que encara que el capità no sigui pirata, és una mica dolent, igual que els pirates…
Martí: sí, tens raó Dalmau.
Ian: el vaixell es va enfonsar tot.
Àlex: no, només un tros, era molt llarg.
Dalmau: té raó l’Àlex, a la foto es veu.
Nekane: i si el capità té la novia allà i abandona el vaixell?
Cristina: les noticies van dir que el capità estava sopant amb la seva parella quan va passar l’accident, qui creieu que conduïa el vaixell?
Òscar: doncs llavors el vaixell es va enfonsar perquè el capità no estava agafant el timó…
Eloi: potser no pot fer dues coses alhora, perquè si estava sopant, no podia agafar el timó…

Aquesta conversa podria haver estat més llarga, però creiem que cal saber més informació sobre el tema. Demà llegirem la noticia i tornarem a parlar, a veure què descobrim més. De moment, tenim clar que un capità no pot abandonar un vaixell, perquè és responsable dels qui viatgen amb ell. I també hem descobert que els vaixells poden servir per varies coses, per fer vacances i per salvar vides.

Aquestes últimes setmanes, hem fet dues sortides al poble. La primera va ser la setmana passada. Vam visitar els pessebres de Castellar. La Mercè ens va ensenyar tots els pessebres que havien fet persones del poble, i ens deia que havíem de buscar un nen amb un globus, una senyora netejant el terra, un pessebre on plovia…Va ser molt curiós i ens va agradar molt!

La següent sortida la vam fer dimarts a la biblioteca. Allà també ens esperava la bibliotecària, on ens va explicar com ens havíem de comportar-nos en una biblioteca: hem de fer silenci, parlar fluix, tenir cura dels llibres, que els pares i mares apaguin els mòbils abans d’entrar… Vam estar mirant contes i còmics. És important llegir amb ells, que vegin contes, que intentin llegir-los, tot perquè es vagin familiaritzant amb la lectura i l’escriptura.
Després ens va explicar un conte molt divertit d’una nena que badallava molt. I finalment, ens va dir, que si volíem treure llibres o pel•lícules de la biblioteca havíem de fer-ho amb un carnet especial. Molts nens i nenes de la classe ja el tenien, però d’altres no. Els vam explicar que fer-se el carnet és molt ràpid!

Ja fa molts dies, abans de les vacances, vam celebrar el Nadal a l’escola. Els nens i nenes de P-5 vam fer cagar el Tió i els ajudants dels reis, ens van fer una visita. ´
Nadal ja ha passat! Aquí us deixem algunes fotos d’aquells dies perquè les veieu plegats!

PROJECTE SOBRE ELS NÚVOLS

CONVERSA INICIAL:

Hem començat a treballar el projecte dels núvols a partir d’una pregunta que va sorgir a l’aula durant el Nadal; de que estan fets els núvols?
I a partir d’aquí hem començat a investigar, hem buscat informació en Internet, hem parlat amb els nostres pares, mares, avis…amb els nens i nenes de P5 que l’any passat van estudiar els núvols…hem mirat en els llibres.. . I hem fet varies converses, aquí teniu una d’elles…

Laia F: ens podem pujar a dalt d’un núvol?
Roger: tu peses molt per poder pujar a dalt d’un núvol!
Cristian: No podem pujar a un núvol sense res, necessitem une4s escales.
Martina: Els núvols són molt grans.
Guillem: Per pujar a un núvol hem d’escalar la Mola.
Pol: Aquest matí he vist un núvol amb la forma d’un nen.
Aaron: “a mi coche” havia neu avui.
Cristian: no, era gel, no ha nevat avui…
Mariona: a les muntanyes molt altes es posen els núvols.
Mireia: doncs que jo un dia vaig pujar a la muntanya i l’avi i jo ens vam treure la jaqueta.
Ana: feia molt de fred?
Mireia: si.
Ana: a l’hivern ens hem d’abrigar molt per no agafar refredats.
Guillem: Si ens refredem!
Lola: Al pati vam trobar un núvol amb forma de ploma.
Joana: Si, i jo hem pujaria!
Gemma: Si que podem pujar als núvols, però com baixem?
Mireia:Amb un paracaigudes.
Cristian: Amb una manta que faci com un paracaigudes.
Marcel: Em sembla que no podem pujar a dalt dels núvols perquè són d’aigua i ens cauríem.
Gemma: Quan són els núvols molt promets no ens aguantaria el nostra pes.
Erika:Tinc una idea, i si pujem de 3 en 3?Pot ser així si que ens aguantaria.
Marcel: No ens aguantaria, no aguanta res, només l’aigua, i si pujem, em sembla que cauríem i ens mataríem.
Cristian: Si pujem a una muntanya ens cansaríem molt.
Marcel: si estan molt alts els núvols, com les muntanyes.
Adam: jo he vist un núvol de forma de “cangrejo”.
Laia E: Si, si pujem a dalt del núvol, que no podem pujar, ens mullaríem perquè hi ha aigua.
Ana: de quins colors són els núvols?
Pol: blancs.
Laia F. També liles.
Mireia: taronja
Jan: si, taronja quan marxa el sol.
Aaron i Roger: a vegades grisos, quan tenen molta aigua.
Ana: molt bé anirem investigant totes aquestes preguntes que han sortit, i un altre dia tornarem a parlar.

Un altre dia vam experimentar com les esponges absorbeixen l’aigua i la poden transportar d’un joc a un altre, per entendre una mica el procés que fan els núvols. A més a més hem estat parlant del cicle de l’aigua i hem vist un vídeo infantil on ens explica el cicle que fa l’aigua i a continuació vam fer aquests dibuixos…mireu, mireu…