Us volem fer arribar un petit tastet del que fan a l’aula de psico els vostres fills i filles.

La pràctica psicomotriu a la nostra escola apunta al desenvolupament psíquic de l’infant per la via corporal. Mitjançant una educació viscuda que proposa utilitzar el moviment com a mitjà de l’aprenentatge.
Aquesta pràctica és una via per comprendre el que expressa l’infant sobre el seu món interior. Treballem a partir del plaer sensori-motriu com a factor afavoridor de la unitat corporal , el procés de simbolització i l’accés a la representació. La nostra pràctica intenta afavorir l’expressió de totes les potencialitats motrius, afectives, cognoscitives i relacionals de l’infant.

Bé, no m’enrotllo més i us passo unes fotillos del alumnes de P5. Més endavant ampliarem aquest apartat amb més informacions sobre la “psico” a la nostra escola i més fotografies d’altres grups.
Salutacions!

<a href="“>

Com ja sabeu, som la classe dels tresors. Hi ha tresors de tot tipus i de tots gustos!!
Un dia els vaig preguntar què era per ells un tresor, i alguns em van dir això…

Mar: hi ha collarets i diners.
Eloi: és un cofre que a dins hi ha coses brillants, però el que vam trobar al casal era d’ous de xocolata.
Òscar: hi havia ous de xocolata i ens els vam menjar i vam entrar a una cova i vam trobar el tresor. És una cosa quadrada, o rectangular que a dins hi ha coses rodones o dorades.
Eloi: jo vaig guanyar una medalla.
Cristina: això és un tresor?
Òscar: sí, perquè moltes vegades estan dins dels tresors.
Joan: a dintre d’un tresor hi ha medalles que brillen molt.
Irene: podemos cojer una llave del tesoro i has de decir una palabra mágica y se abre.
Nekane: veiem tresors a les pelis de pirates. Porten un dibuix com aquest (assenyalant la samarreta de l’Eloi).
Mar: vol dir la bandera.
Cristina: son bons o dolents els pirates?
Eloi: Son de tots dos.
Irene: jo vi un pirata en un barco.
Bruno: quan vam anar a la festa del Mario, la meva germana va trobar el tresor.
Cristina: i a vosaltres us agradaria trobar tresors?
Irene: si trobes una cruz, encuentras el tesoro.
Cristina: què necessitem per trobar un tresor?
Mar: fer collarets i monedes i amagar-ho.

A partir d’aquí, hem començat a portar allò que per a nosaltres és un tresors. Els primers dies portàvem coses materials, com joguines, contes… però mica en mica, també hem anat descobrint que els tresors poden ser els germanets, la família, els amics…

Us convidem , pares, mares, avis, àvies… aquells que vulgueu participar que ens expliqueu quins son els vostres tresors, els tresors que us estimeu més. Podeu venir algun dia a l’aula a explicar-nos quin és el vostre tresor, o portar-nos una fotografia, o fer-nos algun comentari a través del bloc. estaria molt bé que aquest tresor no fos materia. Mica en mica, pretenem anar fent un treball emocional , aprendre a valorar més aquells que ens envolten, que son, sense dubte, les millors tresors del món!
Aquí teniu unes quantes fotografies dels vostres nens i nenes, dels seus tresors més estimats!

Durant aquests primers dies del curs, hem tingut vàries visites. La primera, ja fa dies, va ser la mare de la Nekane. Una tarda va venir a ensenyar-nos el germanet petit de la Nekane, que es diu Alan.
La mare de la Nekane i la Nekane, ens va explicar que l’Alan dedicava el seu temps a dormir, menjar de “teta” i fer pipi i caca. La Nekane també ens va explicar que s’estimava al seu germanet, i que li agradava molt tenir cura d’ell.

Un altre dia va venir la mare del Bruno a explicar-nos un conte. Aquest parlava sobre la recerca d’un tresor. La protagonista del conte, una nena i el seu gos, buscaven un tresor molt ben amagat. Finalment, el tresor eren els seus amics!Quin gran tresor!
El conte el van explicar la mare i la germana d’en Bruno, l’Alba. Totes dues van muntar a l’aula de música un petit teatre d’ombres, i amb uns titelles van explicar-nos el conte.
En Bruno ha estat molt content que la seva mare i la seva germana vinguessin a explicar-nos el conte, n’estava molt orgullós.

I dijous al matí, ens ha vingut a visitar la Rosa Fité, una contacontes que ja fa anys que coneixement, i que quan ve sabem que ens ho passarem genial, perquè ens agrada molt la seva manera d’explicar els contes!
Aquest es deia “En tastaolletes”, i explicava com un osset molt eixerit, feia molta bondat, fins que l’encanteri de la bruixa va fer que l’osset perdés una mica la memòria. El conte ens ha ensenyat que la fruita porta moltes vitamines, que n’hem de menjar i gaudir-ne. Tal i com hem fet nosaltres avui, ja que després del conte, la Rosa ens ha deixat tastar pera, poma, plàtan i un préssecs! Hem descobert que les vitamines de la fruita son boníssimes!!!

Aquí teniu unes quantes imatges perquè les podeu veure amb tota la família!

Els dimarts de bon mati ens vam trobar a la classe uns fulls amb un símbols escrits. No hi havia cap lletra només una petita nota que deia que si desxifràvem els símbols podríem llegir un missatge. La “persona” misteriosa, però, ens havia deixat un full on hi havia escrit a quina lletra es corresponia cada símbol. Així va ser, vam fer quatre grups i ens vam repartir els fulls. Entre tots vam anar buscant les lletres i vam acabar desxifrant el missatge.
Vam veure que amb el treball en equip havíem aconseguit poder llegir el contingut d’aquells símbols però ens va sorgir un altre dubte: qui ho ha enviat?
El dimecres al mati vam decidir esbrinar qui ho podia haver escrit i entre tots vam pensar que podríem escriure-li una nota per preguntar-li tot allò que volguéssim saber. Ens vam repartir en cinc grups d’entre quatre i cinc nens/es i, en primer lloc, vam parlar d’allò que li volíem escriure i quan ho vam tenir clar ho vam escriure en un full. Ens hem ajudat entre nosaltres i el resultat ha estat molt bo. Ho vam posar en comú i vam decidir deixar tots els missatges junts al mateix lloc on ens vam trobar la carta. Què passarà? Qui serà? Estem esperant la resposta!
Aquí us deixo els missatges que hem escrit entre tots.

”

“

La setmana passada vam haver d’ajudar al petit quadrat a trobar una solució. Volia entrar a casa de les seves amigues les petites rodones però no podia passar per la porta. Entre tots vam intentar buscar una solució i, ens vam adonar que havíem trobat moltes i diferents solucions i totes igual de bones. Vam establir una conversa i mitjançant el paper i les tisores vam anar exemplificant les diferents solucions que havíem trobat. Entre tots vam arribar a la conclusió que un problema pot tenir diferents solucions i que totes poden ser igual de vàlides. El conte també ens va ajudar a reflexionar i a parlar del valor i la importància de l’amistat, la cooperació, ….

Aquí teniu un petit recull dels dibuixos i les solucions que hem trobat!
“

El primer dia de classe, ja ens vam posar a treballar, i vàrem fer un experiment. Consistia en posar en un plat, llet, després afegiem algunes gotetes de colorant líquid, i a continuación, amb un bastonet sucat amb sabó….l’acostavem a les gotetes de colorant….i era impressionant!!! El colorant marxava cap els cantons del plat, semblava que tingués por del sabó!

Va ser molt interessant, i per ser el primer dia, va anar molt i molt bé!

QUINS ALTRES EXPERIMENTS HEU PROVAT?

Vaig realitzar aquesta pregunta, I les respostes van ser vàries. La Mar i l’Eloi van concidir amb el mateix, un ou si el poses amb vinagre….què li passarà?

Els ingredients són: tres gots, vinagre, llimona, aigua, i tres ous.

Cada got s’omple d’un líquid (suc de llimona, vinagre i aigua), a continuació posem tres ous frescos, un a cada got. Els deixem reposar durant tot un dia (24 hores).

Us proposem que el feu a casa, el resultat és espectacular!