El Bruno ens va portar fa uns dies les mides d’un vaixell pirata. Feia 26 metres de llarg, i 5 metres d’amplada. Com ja sabíem que aquests metres són molts metres per fer-ho a la classe, hem pensat de buscar un lloc més gran per dibuixar les mides…a la pista de futbol dels nens/es grans.
Primer hem mesurat la llargada de punta a punta del camp, fins a 26 metres. Després hem mesurat l’amplada, fins a 5 metres. Tot a partir d’un regle d’un metre. Quan ja teníem les mides al terra, els he preguntat si imaginaven com era de gran el vaixell, però molts deien que no… Així que amb una cinta vermella, hem anat fent el perímetre del vaixell. Ara sí que han vist com és de gran! Immediatament han agafat els guixos i s’han posat a dibuixar fora i dins el vaixell: taurons al mar, crancs, pirates dins el vaixell, tresors amagats a les bodegues, ens posaven a la bora de la cinta i fèiem veure que ens llençàvem al mar, amb els taurons!
Ens hem divertit moltíssim! Després, hem dibuixat tot el que hem fet i com ho hem mesurat. Molts han escrit els números de l’1 al 26, que eren els metres de llarg, altres han limitat l’espai amb la cinta vermella, altres han dibuixat l’espai amb les porteries de futbol, i altres s’han atrevit a imaginar-se com seria realment aquest vaixell Bergantin.

El Bruno ens ha portat el retall d’una noticia al diari “La Vanguardia”. Aquesta explica l’accident del vaixell a la costa italiana, davant de la illa Giglio. El “Costa Concòrdia” es va enfonsar a causa del xoc amb unes roques. Sense llegir la notícia, hem començat a parlar d’aquesta.

Cristina: Bruno, què ens has portat?
Bruno: una notícia d’un vaixell.
Cristina: explica-la.
Bruno: El “barco” es va xocar amb una pedra i es va enfonsar. I el capità se’n va anar sense salvar els qui estaven al “barco”.
Ona: és culpa del capità que el vaixell s’enfonsi, perquè no sabia girar el vaixell.
Dalmau: no podia.
Ona: sí, amb el timó.
Júlia F.: potser no funcionava el timó.
Dalmau: el capità es va quedar, però no va salvar a ningú, i la gent es salvava amb salvavides.
Cristina: i com sabeu tot això, si no hem llegit la notícia?on ho heu vist? qui us ho ha explicat?
Júlia J.: a la tele ha sortit un vaixell que era molt gran i es va enfonsar! A la tele ho he vist!
Ona: a les notícies.
Òscar: és que els que saben nadar, neden; i els que no saben nedar…s’enfonsen.
Mar: jo ho vaig veure per la tele que el vaixell es va tombar i la gent marxava corrents.
Nekane: 3 persones es van morir, i 15 persones es van quedar al vaixell.
Cristina: com ho saps?
Nekane: perquè ho van explicar a les noticies.
Àlex: jo només he sentit tres morts.
Eloi: jo aquest vaixell el vaig veure tombat, i a la foto que ha portat el Bruno, surt de peu….
Cristina: Com es diu aquest vaixell?
Tots: no ho sabem.
Cristina: Bruno, llegeix el títol de la notícia i digues en veu alta què posa.
Bruno: “Costa Concordia”
Joan: els avis han anat en aquest vaixell.
Daniel: i s’han mort?
Joan: no!van anar un altre dia!
Cristina: aquest vaixell és de pirates? Perquè servia?
Mar: per viatjar?
Martí: portava persones,que feien vacances!
Clàudia: per anar a una illa?
Cristina: sí, la gent fa creuers, agafa vaixells i van d’una platja a una altra, i viatgen, fan vacances, aquesta gent feia vacances.
Laura: cuando la gente iba a la illa, havia mas gente para curar a la gente que tenia mal…
Dalmau: el capità el posaran a la presó?
Cristina: perquè ha d’anar a la presó?
Júlia F.: perquè era un pirata.
Dalmau: no és un pirata! Perquè el capità ha deixat que tota la tripulació caigués al mar, i no els ha salvat.
Bruno: la Laura té raó, a la tele sortia que hi havia vaixells ambulància, per curar a la gent.
Àlex: no sabia que existissin vaixells ambulància.
Irene: ni jo…
Nekane: ell ha abandonat a la gent…
Cristina: que hauria d’haver fet el capità?
Judit V.: nedar i salvar-los, perquè ell és el capità.
Mario: el capità no hauria d’haver deixat els tripulants al vaixell, perquè si ve un tauró, què?
Joan: no crec….
Irene: ese señor es muy malo porque lo veo en la tele y ha dejado el barco y ha dejado que se mueran sus amigos.
Eloi: potser no son amics, el capità deu ser una mica dolent.
Claudia: el vaixell és tota l’escola, gran com tota l’escola.
Judith P.: jo no ho he vist a la tele.
Martí: el capità s’hauria de quedar al vaixell, no els hauria d’haver deixat sols.
Dalmau: crec que encara que el capità no sigui pirata, és una mica dolent, igual que els pirates…
Martí: sí, tens raó Dalmau.
Ian: el vaixell es va enfonsar tot.
Àlex: no, només un tros, era molt llarg.
Dalmau: té raó l’Àlex, a la foto es veu.
Nekane: i si el capità té la novia allà i abandona el vaixell?
Cristina: les noticies van dir que el capità estava sopant amb la seva parella quan va passar l’accident, qui creieu que conduïa el vaixell?
Òscar: doncs llavors el vaixell es va enfonsar perquè el capità no estava agafant el timó…
Eloi: potser no pot fer dues coses alhora, perquè si estava sopant, no podia agafar el timó…

Aquesta conversa podria haver estat més llarga, però creiem que cal saber més informació sobre el tema. Demà llegirem la noticia i tornarem a parlar, a veure què descobrim més. De moment, tenim clar que un capità no pot abandonar un vaixell, perquè és responsable dels qui viatgen amb ell. I també hem descobert que els vaixells poden servir per varies coses, per fer vacances i per salvar vides.

Aquestes últimes setmanes, hem fet dues sortides al poble. La primera va ser la setmana passada. Vam visitar els pessebres de Castellar. La Mercè ens va ensenyar tots els pessebres que havien fet persones del poble, i ens deia que havíem de buscar un nen amb un globus, una senyora netejant el terra, un pessebre on plovia…Va ser molt curiós i ens va agradar molt!

La següent sortida la vam fer dimarts a la biblioteca. Allà també ens esperava la bibliotecària, on ens va explicar com ens havíem de comportar-nos en una biblioteca: hem de fer silenci, parlar fluix, tenir cura dels llibres, que els pares i mares apaguin els mòbils abans d’entrar… Vam estar mirant contes i còmics. És important llegir amb ells, que vegin contes, que intentin llegir-los, tot perquè es vagin familiaritzant amb la lectura i l’escriptura.
Després ens va explicar un conte molt divertit d’una nena que badallava molt. I finalment, ens va dir, que si volíem treure llibres o pel•lícules de la biblioteca havíem de fer-ho amb un carnet especial. Molts nens i nenes de la classe ja el tenien, però d’altres no. Els vam explicar que fer-se el carnet és molt ràpid!

Ja fa molts dies, abans de les vacances, vam celebrar el Nadal a l’escola. Els nens i nenes de P-5 vam fer cagar el Tió i els ajudants dels reis, ens van fer una visita. ´
Nadal ja ha passat! Aquí us deixem algunes fotos d’aquells dies perquè les veieu plegats!

Dimecres vam anar d’excursió al museu Marítim de Barcelona. Els tresors vam fer una passejada per dins el museu, perquè teníem molt present què havíem de fer…MESURAR UN VAIXELL!! Hem pensat que quan tornem de vacances volem fer un vaixell de veritat a l’escola. I aprofitant que anàvem al museu, podíem mesurar-ne un. La nostra sorpresa va ser que el vaixell més gran estava a la part del museu que estaven fent reformes, però no passava res, hi havia una barca de veritat, i la vam mesurar! Feia 9 pams d’ampla i 27 de llargada (pams de la Cristina), i després vam veure un canó i també el vam voler mesurar, feia 17 pams, pams del Dalmau.

Ja ens podíem donar per satisfets!

Mes tard, ens van avisar que ens estava esperant una persona…era una pirata! La pirata puny de ferro! Feia una mica de por, perquè cridava i deia que els pirates eren dolents, però nosaltres li vam explicar tot allò que sabíem dels pirates: que eren dolents, però entre ells s’ajudaven i s’estimaven, que hi havia encarregats per tot, per cuinar, per netejar, per pujar les veles…, i també li vam explicar que cada vaixell pirata tenia una bandera diferent. La pirata puny de ferro es va quedar bocabadada! En sabíem molt! Ella també ens va explicar que els pirates tenen juraments i que cada pirata tenia un nom, un nom ben estrany i que feia molta por. Ens va posar un mocador al cap i vam decidir quin nom volíem per cadascun de nosaltres.
Com va veure que érem uns bons pirates, ens va demanar que l’ajudéssim a trobar un tresor, un tresor amagat dins el museu! Vam anar seguint les pistes que ens deia el mapa, i finalment el vam trobar! Estava just sota el canó que abans havíem mesurat! El tresor era un cofre amb monedes d’or!

Després d’aquesta aventura, vam agafar l’autocar per anar a dinar al parc de la Ciutadella.

Ens ho vam passar molt bé!

Durant aquesta setmana hem fet moltes sortides pel poble. Hem anat a veure un espectacle de música a l’Auditori, també van visitar el forn de pa Graner, i finalment vam anar a la residència d’avis de l’Obra Social.

La primera sortida va ser a l’Auditori. El grup de música “Barbara i los morenos” ens va cantar cançons d’arreu del món. Hi havia alguna de coneguda, però el que més ens va agradar va ser que era un grup “marxós” i amb ritme.

La següent sortida pel poble va ser la visita al forn de pa Graner. Quan vam entrar ens van ensenyar l’obrador, és a dir, on fan el pa, les pastes, les magdalenes…ens van ensenyar com funcionaven les màquines…i finalment, ens van donar un bocí de pasta de pa i el forner ens va dir que li podien donar la forma que volguéssim. Ell després el va coure, i a la tarda ja el teníem. Ens ho vam passar molt bé!

I dijous vam visitar la residència d’avis. Abans d’anar-hi, vam parlar a la classe, i alguns dels nens i nenes ja havien anat alguna vegada a visitar un avi o una àvia a la residència. Sabíem que els avis estaven allà perquè hi ha infermeres i persones que tenen cura d’ells.
Quan vam arribar, ens van ensenyar la seva sala de “psicomotricitat” o sala de gimnàs. Allà vam deixar les jaquetes i ja estàvem a punt per explicar el nostre conte: Els pirates bromistes. Vam saber que els hi havia agradat perquè tots els avis van aplaudir molt! Aleshores, dues àvies ens van explicar el conte d’en Patufet i el timbaler. I després, ens vam acomiadar cantant la cançó de la nau pirata!
Abans de marxar, els avis i àvies ens havien fet un regal, una decoració de nadal. Ens va agradar molt, tan els avis com els nens i nenes s’ho van passar molt bé.