A la classe dels Sioux tenim uns calaixets amb lletres. Cada calaixet només deixa entrar la lletra que està escrita a la porta i que fa un determinat so. aaa… rrrr…. bbb… Dintre de casa no volen estar barrejades però de vegades se’n van a passejar, comencen a sortir lletres, i més lletres i més lletres… i la taula plena de lletres!! Z H I L R M T O N B U E V Ñ J F A Y C X S Z D G P…
Lletres que es desendrecen, lletres que ordenades formen noms. Voleu saber que fem?? (podeu aprofitar por llegir els noms amb els vostres fills. Poc a poc els anem aprenent!) Tingueu paciència si veieu noms que no acaben d’estar bé. Penseu que no és fàcil fer-ho a la primera: buscar les lletres, posar-les en el ordre correcte, etc.. però cada vegada ho fem millor. Ells proven i el més important és que els hi agrada. Fins i tot, s’animen a fer també els noms dels companys.
I ara un joc pels pares… qui endevina aquests noms? T I N O A N A , X U I S O , C A S I J S E . quin desordre!! si els endreceu us seran ben coneguts. 🙂 Petons!!

OBSERVEM AL FOTOGRAFIA I LA COMENTEM

CONVERSA DE LA FOTOGRAFIA ( GRUP BLAU )
Ana: que veiem en aquesta foto?
Cristian: Es un indi que esta a la canoa mirant el cel.
Jan: esta demanant la pluja.
I perquè?
Jan: perquè volen agafar aigua per beure.
Erika: No, esta fent la dansa del sol o la pluja en el barco.
Jan. A la canoa.
Jan. Veig també els collarets.
Gemma: es un indi, i esta a la canoa amb aigua.
Cristian: va sense roba.
Jan. Tenen mig roba i mig que no tenen roba.
Marcel: mira al cel i li diu que plogui.
Jan: Est en el riu, perquè on viuen no hi ha mar.
Martina: hi ha herba en el riu, darrera de la canoa.
Segur que això és herba, algú pensa que sigui una altre cosa?
Gemma: si es herba pels peixos.
Jan. Pot ser estan pescant.
Erika. Si, pescant peixos per menjar.
Laia E: jo veig que té una ploma.
Adam. Jo veig molta aigua i la ploma també.
Joana: He vist branques a la canoa.
Segur que són branques?
Tots: si, creiem que si.
Cristian. Es un pla per nadar i moure la canoa.
Jan. Si rems.
Mireu a veure si s’assembla a les banyes d’aquest animal ( busquem per internet la imatge d’un cérvol )
Tots: és un cérvol, porta un cérvol a la canoa.
Aaron: es per menjar.
Pol: porta una llança, arcs i fletxes a l’esquena.
Adam: ara cortarà el cérvol per a comer amb tota la tribu.
I que penseu que és això? ( el reflexa de l’aigua)
Cristian: es veu lo mateix que hi ha adalt.
Martina: es veu la canoa.
Joana: es la ombra que fa el riu.
Jan. Pot ser això ho fan els peixos.
Cristian; no crec.
Això ho tindríem que investigar, pot ser un altre dia ho podem intentar.
Adam: en una piscina.
Gemma: o anem al mar.
Erika: o al riu.
Un altre dia ho investigarem ara anem a fer un dibuix d’allò que hem vist a la foto.

CONVERSA SOBRE LA FOTO DE L’INDI ( GRUP TARONJA )
Que hi veiem en aquesta fotografia?
Guillem: esta demanant que plogui.
Mireia: va en una canoa.
Roger: demana que plogui perquè necessita pluja es molt important.
I perquè?
Roger: perquè els hi agrada la pluja.
Laia F: i han de fer la dansa de la pluja.
Mireia: mira al cel perquè li demanen al cel que plogui.
Tots: si.
Ivet: a la canoa porta branques.
Mireia: per fer el tòtem
Erik: Mira a baix es veu el mateix que a dalt, es perquè l’aigua brilla.
Lola: No, es perquè l’aigua es transparent.
Guillem. Només es veu aquí.
I al mar no es pot veure?
Guillem: no perquè fa onades.
Erik: això blanc crec que és un tipi petit, i branques.
Segur que són branques, pot ser una altre cosa?
Mirem tots per internet una foto d’un cérvol i comparem les seves banyes amb les “ branques”
Guillem: porta un cérvol! L’ha caçat per menjar.
Tots: si.
Molt bé, deixem la conversa aquí i anem a fer un dibuix sobre allò que més us ha agradat de la foto.

Aquesta setmana els siouxs hem provat l’experiment que va fer P5 els primers díes d’escola. Sabíem que necessitàvem llet, colorant líquid, bastonets de cotó fluix i sabó per rentar els plats, així que un cop ho teníem tot ens vam posar mans a l’obra. Una mica de llet en un plat, unes gotetes de colorant, un bastonet ben impregnat de sabó i…. magia!! Les gotes de color es movien fugint el sabó. I si posavem el bastonet just al mig la pintura s’obria fent un cercle. Podeu provar-ho a casa, és ben fàcil! A nosaltres ens va agradar molt i vam estar una estona encuriosits provant fins que al final, de tant remenar, els colors anaven perdent força i tot quedava de color gris. Voleu veure les fotos?

Els noms indis:
Benvolgudes famílies us informem que els indis peus negres han canviat de nom! Ara ja no ens direm com abans sino que cada nen i nena de la classe ha escollit el nom indi que més li ha agradat! Ja que els indis nord americans tenien 3 noms al llarg de tota la seva vida, el primer era el que posava la família, el segon l’escollien en referència a algun element de la natura, característiques físiques o bé en referència als animals i el tercer i últim era posat quan els indis ja eren adults i feia referència a algun tret de la seva personalitat.
Doncs, voleu saber quins noms tan macos han escollit els peus negres de P4A?? Aquí els teniu! Ara cal tornar a aprendre els noms de tots els nens i nenes de la classe, ja tenim feina, ja, ja, ja.

Amb aquest video podreu veure el curt metratge que ha fet el Marcel sobre els indis americans i els pell blanca. Espero que us agradi molt!

La Mireia Canovas va portar dos bresques d’abella amb mel fresca i ens va explicar quin és el procés fins a obtenir la mel. Ella en sap molt d’això perquè el seu avi té abelles a casa i fa d’apicultor. Vam estar mirant d’aprop les bresques i vam provar la mel. Alguns com la Laia i el Biel, no els hi va agradar, però d’altres no paraven de ficar el dit per agafar-ne més. “Mmm… q bona!! És molt dolça!” Vam fixar-nos bé en les cel•les i l’Arian va trobar que en una encara hi havia un tros d’abella, era la part de darrera. La vam treure i vam observar el fibló! Es veia perfectament, però.. com una cosa tan petita pot fer tant mal? Vam estar parlant també d’això…
També vam jugar a que érem abelles, totes viviem juntes al mateix rusc però cadascú a la seva cel•la. Sortiem volant a agafar nèctar i pol•len de les flors així que buscàvem per la classe coses de color groc, ho agafàvem amb les potetes, ens ho ficàvem a la boca i de nou al nostre rusc i cel•la que era la cadira.
Després vam fer uns dibuixos i un altre dia vam col•locar les paraules d’allò més important: MEL, ABELLA, CAIXA, FLOR…. “caixa té la X de Xavi, mel comença per la M i apicultor és la paraula més llarga!” així ens anàvem ajudant a buscar les paraules i cadascú agafava el que necessitava per explicar el seu dibuix.
La Carla també va portar una revista de les tres bessones que parlava sobre les abelles: com són, com viuen… i va voler compartir-ho amb nosaltres. També vam anar al vestíbul a veure el treball que van fer l’any passat els nens de P5, que ara van a 1er, sobre les abelles. Vam jugar amb les abelles a agafar el nèctar de les flors i alguns feien picades amb el fibló.
Divendres a la tarda, l’Ona ens va portar un rusc d’abelles però encara no l’hem mirat bé perquè vam anar a veure la pel•licula de SPIRIT, un cavall que vivia a l’època dels indis. Dilluns mirarem el rusc i tornarem a parlar-ne. De moment és un tema que ens està agradant molt. Continuarà la història?

CONVERSEM UNA MICA:
Hem volgut fer una assemblea com la feien els indis, amb foguera inclosa, però no amb foc de veritat, no! Si no ens cremaríem. Ho hem fet amb paper de seda de color vermell i una mica de groc. Ens varem seure en rotllana, com els indis, i vam posar la música india i en aquest ambient, amb tant de caliu, ens va sorgir una conversa sobre els indis americans.
MARTINA: Els indis agafen pedres de la muntanya, pals i fan el foc. En el foc fan el menjar .
GUILLEM: I també es per escalfar-se, el foc.
CRISTIAN: Escalfen la carn de búfal que menjaven i posaven la pell de búfal a secar, i la agafaven pels tipis, i la pintaven, i amb els pals muntaven els tipis.
NIL: El foc era per poder menjar.
ERIKA: Quan dormien apagaven el foc.
CRISTIAN: Per fer les figures agafaven fang, les feien amb les mans i les ficaven al foc i les tapaven amb pals.
MIREIA: Quan era de nit i plovia, com no tenien paraigües ells se’ls feien.
JAN: Amb una manta es podien tapar de la pluja, que això si tenien, de pell de búfal.
IVET: Els indis anaven amb cavall.
LOLA: I amb canoa pels rius.
ROGER: També menjaven peix, carn de búfal, tomàquets, patates…
ERIK: Els indis vivien al “gran cañon”.
JAN: El “gran cañon” esta en Amèrica.
ERIK: Els indis peus negres, es deien així, perquè les seves sabates eren negres.
GUILLEM: De pell de búfal.
LOLA: En el meu mural hi ha les sabates que portaven els indis, portaven cosetes per penjar.
MARCEL: Els inis tenien la “pell roja”
ERIK: La pipa de la pau era per fumar.
JOANA: El cabell dels indis era llarg i negre i portaven trenes, es pintaven la cara i portaven collarets.
MARTÍ: Tenien moltes plomes i les plomes surten dels ocells, les àligues.
GUILLEM: Si de les àligues.
MARTINA: Amb les fletxes i llanç4es caçaven als búfals.
SARA: Els jefes indis tenien moltes plomes.
LAIA F: Els indis menjaven peix i búfals, i agafaven el cap del búfal ( el crani ) i el posen en el mig de la rotllana per fer la dansa del sol i ballaven.
AARON: Vivien als tipis.
ROGER: Van arribar els homes blanca i van lluitar i van matar a molts indis, perquè volien viure on vivien els indis.
JAN. Avui viuen poquets indis, al “ gran cañon”, a Amèrica.
ERIKA: Un dia podem fer una excursió i anar a Amèrica.
JAN: Està molt lluny.
ROGER: Si, has d’agafar un avió.
GUILLEM: O un vaixell.
JAN: Les indies muntaven el tipi i manaven en el tipi, feien ceràmica i feien la roba.
LOLA: Muntaven el tipi.
Erik: els homes indis, caçaven i pintaven els tipis i la roba.
CRISTIAN: I també lluitaven.
Ana: Sabeu moltes coses dels indis! Molt bé! Un altre dia parlarem una estoneta més, ara hem de recollir.

Després de molts dies travessant praderes i rius, els Sioux hem arribat carregats de tipis, eines i il•lusió per fer de la nostra classe un veritable campament indi.
Sabem que a la nostra tribu tots som importants i que ens hem d’ajudar i cuidar els uns als altres. Si un plora, hem d’estar al seu costat. Si un està trist, l’hem de fer riure. I si un necessita alguna cosa, l’hem d’ajudar.
També hem de compartir el que tenim, perquè a la nostra tribu tot és de tots.
De vegades tenim un cap siouxs que mana però moltes altres, ens reunim per acordar coses. Sempre ho fem en rotllana, asseguts a terra. Tots podem parlar però no alhora. Si no, no ens entendríem! Pensem el que volem dir, ho compartim amb els altres i finalment decidim entre tots. (extret d’una conversa)
Oi que semblem una tribu de veritat?
Us deixem les nostres fotos per a què feu un primer somriure 🙂 i… fins la propera!!!!

Una petita mostra de fotos, d’allò que hem anat treballant aquests dies:

Benvinguts al nostre bloc!

Durant aquest dies hem començat a treballar el projecte dels indis americans i estem aprenent moltes coses interessants; on vivien, com eren físicament, que menjaven, les seves costums…

I també hem escollit el nom de la classe, som la tribu indis Peus negres. Ara toca conèixer una mica més  de prop les costums d’aquesta tribu en concret. Per començar ens hem vestit com els indis americans i mireu que guapos hem quedat.

Esperem des de aquest moment,  poder anar compartint , en aquest espai ,una mica més de tots nosaltres. Fins aviat o com diuen els indis “Hau”.