La setmana passada, com tota l’escola, vam celebrar Sant Jordi. Vam estar uns dies preparant allò que us volíem regalar. Per les mares, una rosa. La vam fer amb fang, la vam pintar amb pintura vermella posant-hi també purpurina i la vam enganxar a una pinça d’estendre amb un imant. Oi que van quedar boniques? Pels pares vam fer un punt de llibre d’un drac. Vigileu que de tant en tant treu foc per la boca!!! Vam decidir que el foc seria groc, vermell o taronja, així que entre totes les plomes vam haver d’agrupar les que ens servien pel drac i les que no. Després les vam classificar per colors.
A la tarda, i durant tota la setmana, hem estat mirant els contes que hem portat de casa. Ens agrada molt tenir tants i poder compartir-los amb els companys!
Vam veure la llegenda de Sant Jordi a l’ordinador i també amb els contes que parlaven de Sant Jordi. Després vam fer uns dibuixos molt macos! La Jessica volia que intentéssim escriure el nom dels personatges així que ella ens anava dient el nom molt poquet a poquet i nosaltres anàvem escrivint les lletres. Cada vegada ens surt millor! (Alguns nens encara no ho han fet perquè això ho fem d’un en un)
Amb el Xavi a informàtica, també vam treballar Sant Jordi. Havíem d’escriure el nom dels personatges amb les lletres del teclat.
També vam pintar un dibuix que va portar el Guillem B. Va anar a Setcases a sentir la llegenda i durant l’espectacle li van fer pujar a l’escenari… El senyor, que era un dibuixant molt bo, li va fer un dibuix del cavaller Sant Jordi amb la seva cara. És el Cavaller Guillem! Jejeje… Vam fer fotocòpies i el vam pintar: uns amb aquarel•les, uns amb retoladors, altres amb ceres, etc…
Divendres a la tarda va ser la gran cloenda. Els pares i mares que fan teatre amb la Clara ens van fer una obra ben especial. Parla de dracs i princeses que conviuen junts a palau, però hi ha una bruixa que se les enginya per trencar aquest bon clima i amistat. Com que el drac estava refredat li dona un xarop amb un encanteri que li provoca unes ganes enormes de menjar-se la princesa. Al final, tot acaba bé, i com que al drac li encanten les “llaminadures” ens van donar una piruleta en forma de cor! Genial pares!! Moltes gràcies i felicitats!!!
I això és tot!! (aquí teniu algunes imatges…)

Fa uns dies que vam anar a veure els horts de Cal Botafoc. Són aquí a Castellar, molt a prop de l’escola. L’Arian va ser l’encarregat de guiar-nos ja que ni jo, ni les dues mares acompanyants (mare de l’Avril i mare de la Noa) havíem anat mai. Ell ho tenia molt clar; havíem de girar i tot recte cap amunt, passant per l’Ajuntament. Estaven al carrer Sant Llorenç, molt a prop de casa els seus avis. I així ho vam fer.
En arribar vam fer rotllana i ens van explicar que aquests horts eren especials perquè les plantes creixen de forma natural, sense utilitzar adobs químics ni insecticides. Són horts ecològics. Com a repel·lent pels mosquits tenen plantes aromàtiques. Vam poder olorar el romaní, la sàlvia i la menta. També vam veure la flor de la camamilla i una altra flor que és pot menjar! És la borratja, una planta comestible que fa unes flors liles i blaves. Les vam provar encara que no tenien gaire gust. També vam menjar pèsols frescos acabats de collir. Vam veure diferents tipus d’enciam, cols, cebes, faves, maduixes, patates, etc… Algunes plantes, com eren molt petites i tendres, les tapaven perquè no se les mengessin els cargols.
Ens va cridar l’atenció un petit arbre, aguantat amb una corda, que estava creixent tort. La Mercè ens va explicar que estava creixent així perquè a on estava plantat hi havia ombra i ell buscava desesperadament la llum del sol.
Per acabar vam ajudar a preparar la terra i treure les males herbes i vam fer un volt per les basses encara que les granotes es van sentir de lluny i ràpidament es van ficar a l’aigua. No hi va haver sort…

Els nens i nenes dels artistes, 3er B, són els nostres padrins lectors. Cada quinze dies ens reunim una estoneta per fer una activitat o experiència relacionada amb la lectura, escriptura, explicació de contes… Cada nen té un padrí, d’aquesta manera també es creen llaços d’amistat, es fomenta l’ajuda, col•laboració i l’aprenentatge compartit.
El primer dia va ser una primera toma de contacte. Ens vam reunir per parelles (padrins i fillols) i junts vam elaborar un full amb les nostres fotos i els nostres noms, el vam decorar i el vam penjar al passadís. Per conèixer-nos una mica més, vam intercanviar informacions de la nostra vida: si teníem germans, què ens agradava fer a les tardes, etc… El segon dia vam fer una carpeta on guardarem totes les coses que anirem fent junts (dibuixos, contes, etc..) i el tercer dia ens van explicar dos contes inventats per ells: “ Una nit de gossos” i Les aventures del Mishet i la flauta màgica”.

Aprofitant que anàvem a l’hort vam començar a parlar de les hortalisses i verdures que probablement hi podíem trobar; com les planten, què han de fer perquè creixin, etc… Tenen molta informació sobre aquest tema per experiències viscudes i converses i alguns per tenir avis o altres familiars amb horts o petites plantacions. Ho van trobar tant senzill i fàcil que vam decidir que nosaltres també podríem plantar alguna cosa. Com que els indis cultivaven patates, vam acordar que provaríem de fer-ho també nosaltres. Però, com ho hem de fer?? Alguns van dir què havíem de posar llavors de patata però ràpidament uns altres van contestar que no calia! La Mireia C. i la Roser ens ho asseguraven, ho tenien claríssim. Només calia tallar una patata, fer un foradet a la terra i posar els trossets. Amb aigua i esperant un temps, es faria una planta i d’allà sortirien les patates! Fàcil, oi? La Roser i el Roc deien que les patates surten a baix de la terra així que no les hem de buscar per dalt. Que ningú s’equivoqui papes!! Jeje…..
Un dia vam tallar patates, vam veure com eren, etc… vam posar tots els trossos en un bol i sabeu que? Quan vam arribar a la tarda, estaven negres! Ja sabem que l’aire no els hi va bé, igual que la poma que també es posa marró quan li dona l’aire (ells han fet la comparativa). Al dia següent, la Carla va pensar que si les netejàvem amb aigua potser el negre marxava, ho va provar però no va ser així; ja no es podia recuperar. Amb els dies els talls de patata es van assecar tant que es van posar durs i en el bol què hi havia molts talls, els de baix es van podrir i feia mala olor. Els hem hagut de llançar! Això no era bo!
També vam anar a la classe dels senglars (P-3) perquè ells han plantat moltes coses: tomàquets, llenties, cigrons, patates, etc… Ens van ensenyar les seves patates. Tenen unes arrels enormes i ens han dit que en pocs dies va sortir la planta!! Va molt ràpid! La Montse ens ha donat unes patates amb grills que ja havien començat a germinar. Avui les hem plantat i regat per primera vegada. Les hem posat a la finestra del pati perquè els hi doni el sol i també vosaltres pugueu veure com creixen. Esperem que tot ens surti bé…. 🙂
Gràcies Senglars! Gràcies pares!

Avui és un dia important per els SIOUX. Hem conegut a qui serà el nostre company de joc i aprenentatge. De moment no el podem tocar gaire, perquè encara no ha nascut! El metge ens ha dit que si tot va bé naixerà la primera setmana de juny, encara hem d’esperar molt! És una nena; entre tots li posarem nom, però ho hem de pensar molt bé perquè és una cosa important. Li hem construït una bossa amb tot el necessari, la placenta amb paper de seda i el cordó umbilical amb un cordó se sabata que va portar la Mireia C. amb les coses de reciclatge. Ara ens queda esbrinar quant fa de llarg el cordó umbilical perquè hem pensat que potser el nostre cordó és massa llarg. Hem fet unes prediccions… El Roc ens ha dit que ell s’encarregarà de mirar-ho a casa: “jo ho puc mirar aquesta tarda a internet”… Un cop ho tinguem tot preparat només caldrà esperar… i esperar… 🙂
Alguns pares ja l’han conegut, si no és el vostre cas no dubteu de passar a la classe.

La mare de la Nayara té un bebé a la panxa. És dirà Eric i naixerà dintre de poc. L’Ana dels peus negres també està embarrassada; És una nena que es dirà Nora. Així que vam començar a parlar sobre aquest tema… Vam dibuixar com ens imaginàvem que era la panxa per dintre. per on mengen? I fan caca? Teníem moltes preguntes. La Mireia C. va portar un conte que surt la panxa de la mare mes a mes. Al setè mes vam veure que el nen estava cap per avall. Això es normal? Tots vam pensar que potser feia tombarelles. Però va continuar així, als vuit mesos i als nou mesos… Com neixen els nens? Tots vam dir que primer els peus i així progressivament, normal!! Com han de sortir sinó? Vam buscar un vídeo al youtube i vam veure que primer surt el cap!!! Li vam demanar a la Montse que vingués a la classe per explicar-nos coses i ens va portar ecografies i li vam poder tocar la seva panxa! El Nacho va portar el tros de cordó umbilical que li va caure del melic i uns vídeos d’ecografies. La Laia i el Roc ens van portar ecografies on es veu clarament que hi ha dos bebés a dintre. El Izan ens va portar fotos seves just acabat de néixer (es veuen els guants del metge i tot!) Cada vegada teníem més ganes d’aquest tema, estàvem fascinats. Ara ja sabem moltes coses, i encara n’estem aprenent. Ens agrada perquè tots hem estat a dintre; saber d’on venim, com ens hem format… la vida és sorprenent! Moltes gràcies a tots els que esteu portant coses: la Berta ens ha portat un llibre “l’embaràs i el part”, ens agrada molt mirar-lo, la Leire ens ha portat un dvd del “vientre materno” de National Geographic que parla dels embarassos múltiples, …. Moltes gràcies a tothom!!