Els sioux estem contentíssims! finalment, després de molts mesos esperant ha nascut la Clàudia! Tot va ser el dijous passat, dia 31. Feia dies que notàvem que apretava però aquell dia al matí vam veure que alguna cosa era diferent: la panxa era dura i les contraccions més seguides. L’Ester, que en aquell moment estava amb nosaltres ens va explicar com es va sentir ella el dia que va tenir els seus fills i era força semblant al que nosaltres vèiem en la Clàudia i la seva panxa imaginària. Vam continuar fent les nostres coses però en tornar del pati, la Clàudia no hi era! La Marta es va adonar que la cadira estava buida!! Ens vam revolucionar, vam començar a cridar amb alegria perquè això volia dir que s’havia avançat al dia que ens havia dit el metge (6 de juny) i que en un no-res la tindríem als nostres braços! Alguns nens van a anar a la cadira i van notar que estava una mica mullada. Potser havia trencat aigües!! Vam buscar rastres per tot arreu i també la vam buscar per si algú l’hagués agafat o canviat de lloc, però no, estava clar, era el seu dia. Els més “emocionats” fins i tot van veure al terra, al costat de la paperera tot el líquid amniòtic que havia caigut en trencar aigües (en veritat era suc de taronja de l’aniversari de la Ona). Si, si, la Clàudia ha nascut el mateix dia que va néixer la Ona i hem pensat que quan la Ona faci 6 anys, la Clàudia en farà 1.
Amb tot això se’n va anar al Taulí sense res; estàvem preocupats perquè la bosseta amb la roba i els bolquers, i el cotxet estaven a la classe! Què faria sense res? sort que l’Ester i la Jessica van poder fer-li arribar.
Eren les 11.30 i la Claùdia va néixer a les 18.43 h. 7 hores des que va marxar de la classe!! perquè de vegades els parts s’allarguen molt, i encara més!! Tot va anar bé. Va néixer per la vulva i va pesar 2,835 kg. Va mesurar 47 cm.
Ara ja la tenim amb nosaltres i entre tots l’hem de cuidar. La Geni, que també és mare, ens ha ensenyat a curar-li el melic perquè té un trosset de cordó umbilical que li ha de caure. Ho fem amb les gases i l’alcohol que va portar la Berta. També ens ha dit que quan li canviem el bolquer ho hem de fer amb molta cura i li hem de dir coses boniques perquè se senti estimada. Ella ho feia molt bé! A nosaltres ens agradaria que la Clàudia pogués menjar del pit de la mare però com no podem li donem biberó amb llet. Tenim un biberó màgic que sembla que s’ho begui tot i després la posem incorporada perquè faci el rotet. Estem aprenent molt, oi?

Els sioux, com tota l’escola, estem treballant coses sobre Tàpies. Ell va ser un artista important, reconegut arreu del món. Per a nosaltres és important perquè va néixer a Barcelona i com que va morir aquest any, volem fer-li un homenatge. Estem mirant obres seves i amb elles ens inspirem per fer les nostres. El dia 16 amb motiu de la festa de cloenda del curs, tota l’escola estarà decorada amb els treballs que hem fet sobre Tàpies i podreu passejar pels passadissos i veure la nostra exposició. Per saber-ne més, hem volgut anar a la seva fundació on hi ha algunes de les seves obres: pintures i escultures. Allà ens van explicar moltes coses sobre la seva vida, els materials i colors que feia servir, els símbols que utilitzava freqüentment, com la creu “+”, etc…. També vam fer un petit taller on vam posar en pràctica diferents tècniques plàstiques.
Aquí teniu les imatges del dia de la sortida a Barcelona. Esperem que us agradi….!! 🙂

Ens encanta fer psicomotricitat, llàstima que només la fem els dilluns a la tarda, perquè

nosaltres la faríem cada dia!