Aprofitant que anàvem a l’hort vam començar a parlar de les hortalisses i verdures que probablement hi podíem trobar; com les planten, què han de fer perquè creixin, etc… Tenen molta informació sobre aquest tema per experiències viscudes i converses i alguns per tenir avis o altres familiars amb horts o petites plantacions. Ho van trobar tant senzill i fàcil que vam decidir que nosaltres també podríem plantar alguna cosa. Com que els indis cultivaven patates, vam acordar que provaríem de fer-ho també nosaltres. Però, com ho hem de fer?? Alguns van dir què havíem de posar llavors de patata però ràpidament uns altres van contestar que no calia! La Mireia C. i la Roser ens ho asseguraven, ho tenien claríssim. Només calia tallar una patata, fer un foradet a la terra i posar els trossets. Amb aigua i esperant un temps, es faria una planta i d’allà sortirien les patates! Fàcil, oi? La Roser i el Roc deien que les patates surten a baix de la terra així que no les hem de buscar per dalt. Que ningú s’equivoqui papes!! Jeje…..
Un dia vam tallar patates, vam veure com eren, etc… vam posar tots els trossos en un bol i sabeu que? Quan vam arribar a la tarda, estaven negres! Ja sabem que l’aire no els hi va bé, igual que la poma que també es posa marró quan li dona l’aire (ells han fet la comparativa). Al dia següent, la Carla va pensar que si les netejàvem amb aigua potser el negre marxava, ho va provar però no va ser així; ja no es podia recuperar. Amb els dies els talls de patata es van assecar tant que es van posar durs i en el bol què hi havia molts talls, els de baix es van podrir i feia mala olor. Els hem hagut de llançar! Això no era bo!
També vam anar a la classe dels senglars (P-3) perquè ells han plantat moltes coses: tomàquets, llenties, cigrons, patates, etc… Ens van ensenyar les seves patates. Tenen unes arrels enormes i ens han dit que en pocs dies va sortir la planta!! Va molt ràpid! La Montse ens ha donat unes patates amb grills que ja havien començat a germinar. Avui les hem plantat i regat per primera vegada. Les hem posat a la finestra del pati perquè els hi doni el sol i també vosaltres pugueu veure com creixen. Esperem que tot ens surti bé…. 🙂
Gràcies Senglars! Gràcies pares!

Avui és un dia important per els SIOUX. Hem conegut a qui serà el nostre company de joc i aprenentatge. De moment no el podem tocar gaire, perquè encara no ha nascut! El metge ens ha dit que si tot va bé naixerà la primera setmana de juny, encara hem d’esperar molt! És una nena; entre tots li posarem nom, però ho hem de pensar molt bé perquè és una cosa important. Li hem construït una bossa amb tot el necessari, la placenta amb paper de seda i el cordó umbilical amb un cordó se sabata que va portar la Mireia C. amb les coses de reciclatge. Ara ens queda esbrinar quant fa de llarg el cordó umbilical perquè hem pensat que potser el nostre cordó és massa llarg. Hem fet unes prediccions… El Roc ens ha dit que ell s’encarregarà de mirar-ho a casa: “jo ho puc mirar aquesta tarda a internet”… Un cop ho tinguem tot preparat només caldrà esperar… i esperar… 🙂
Alguns pares ja l’han conegut, si no és el vostre cas no dubteu de passar a la classe.

La mare de la Nayara té un bebé a la panxa. És dirà Eric i naixerà dintre de poc. L’Ana dels peus negres també està embarrassada; És una nena que es dirà Nora. Així que vam començar a parlar sobre aquest tema… Vam dibuixar com ens imaginàvem que era la panxa per dintre. per on mengen? I fan caca? Teníem moltes preguntes. La Mireia C. va portar un conte que surt la panxa de la mare mes a mes. Al setè mes vam veure que el nen estava cap per avall. Això es normal? Tots vam pensar que potser feia tombarelles. Però va continuar així, als vuit mesos i als nou mesos… Com neixen els nens? Tots vam dir que primer els peus i així progressivament, normal!! Com han de sortir sinó? Vam buscar un vídeo al youtube i vam veure que primer surt el cap!!! Li vam demanar a la Montse que vingués a la classe per explicar-nos coses i ens va portar ecografies i li vam poder tocar la seva panxa! El Nacho va portar el tros de cordó umbilical que li va caure del melic i uns vídeos d’ecografies. La Laia i el Roc ens van portar ecografies on es veu clarament que hi ha dos bebés a dintre. El Izan ens va portar fotos seves just acabat de néixer (es veuen els guants del metge i tot!) Cada vegada teníem més ganes d’aquest tema, estàvem fascinats. Ara ja sabem moltes coses, i encara n’estem aprenent. Ens agrada perquè tots hem estat a dintre; saber d’on venim, com ens hem format… la vida és sorprenent! Moltes gràcies a tots els que esteu portant coses: la Berta ens ha portat un llibre “l’embaràs i el part”, ens agrada molt mirar-lo, la Leire ens ha portat un dvd del “vientre materno” de National Geographic que parla dels embarassos múltiples, …. Moltes gràcies a tothom!!

Ens agrada molt anar a la ludoteca, ens passaríem hores i hores jugant, fent veure que som dracs, princeses, policies, lladres, jugar a jocs de taula divertits, fer veure que cuinem en una cuineta a la nostra mida,… podem trobar milers de jocs a la ludoteca, però mai ens cansem de visitar-la. Ens ho hem passat tan bé com sempre!

Hem fet unes maquetes de vaixells. Amb el material reciclat que heu anat portant aquests dies, ens hem posat per parelles i amb paciència i molt d’enginy ens hem posat a treballar. Hi ha vaixells de tot tipus, però tots segueixen les pautes d’un vaixell: tenen proa, popa, pals, timó, pirates, canons, naveguen pels mars…i fins hi tot alguns vaixells es troben amb alguna illa!

Aprofito per demanar col.laboració a les famílies que ho desitgin a participar per acabar de fer el vaixell pirata. Ens agradaria acabar-ho abans de vacances de Setmana Santa, perquè així quan tornem poder gaudir-lo! Moltes gràcies!

És fantàstic veure com aprenent a llegir i a escriure els nens i nenes, però més fantàstic és veure com els ensenyen a fer-ho els nens de tercer….és al·lucinant!
Ja fa dos dilluns que els nenes i nenes de la classe de tercer venen a la nostra classe i passen una estona amb nosaltres. Aquesta estona compartim converses, textos, lletres, somriures, complicitats… Doneu un cop d’ull a les fotos…parlen per sí soles!