Els senglars estem molt contents!

Els capgrossos que ens va portar l’avi de la Zoe, el Salvador, i que estaven a la bassa del seu hort poc a poc han anat canviant i un ja s’ha convertit en granoteta. Primer li van sortir les potes del darrera, després les del davant i cada cop la cua és més petita.

La primera granoteta es va morir, tot i que alguns senglars creuen que està dormint a l’aigua. A l’altre capgròs ja li comencen a sortir les potes del darrera. Cada dia els observem i fem el possible per cuidar-los molt bé.

Sabeu que podem canviar l’aigua de color en només 5 segons? És molt fàcil! Només cal posar paper pinotxo! Nosaltres ho hem fet. Cadascú va triar un color i va construir la seva ampolla. També li vam posar purpurina, estrelles, confeti de colors, pedretes brillants i unes boletes dels arbres. Vam veure que algunes coses, en posar-les, ràpidament baixaven fins a baix de l’ampolla però d’altres, es quedaven a dalt, com la purpurina. Desprès però, en sacsejar-la es repartia per tota l’ampolla i brillava. Les boletes dels arbres sempre suraven. Giràvem l’ampolla, la fèiem rodolar per la taula i sempre buscaven el lloc més elevat. Encara que després d’uns dies es van omplir d’aigua i van començar a baixar. Amb tot això vam sortir al pati aprofitant el sol de la tarda i vam jugar amb les nostres ampolles. El sol reflectia i feia llum de colors. Movíem l’ampolla lentament i observàvem per dintre el confeti, les pedres brillants, la purpurina… era molt maco!
Podeu fer-ho a casa, però alerta! No tots els papers serveixen. Nosaltres ho hem investigat. Ens vam organitzar per grups i cadascú provava amb el paper que volia. Alguns van posar fulls de colors, altres cartolina, paper de diari, etc… Al final vam comprovar que aquest experiment es pot fer amb paper pinotxo, com ho hem fet nosaltres, i també amb paper de seda perquè el paper de seda també tenyeix! Els fulls blancs no van funcionar, això ja ens ho imaginàvem…, però sabeu què? El paper pinotxo de color blanc si que funciona! Deixa l’aigua una mica blanquinosa. El paper de diari tampoc va fer canviar gaire l’aigua així que li vam posar “NO” però el paper de color i la cartolina ens van fer una bona jugada. Al principi no vam notar cap canvi i estàvem convençuts de que NO servirien per tenyir però al dia següent vam arribar a la classe i l’aigua de les ampolles havia canviat de color! Estava verda!! Així que vam posar “ARA SI”. Interessant, oi?
A nosaltres ens ha agradat molt fer això! També va ser molt divertit pintar amb paper pinotxo. Mullàvem un tros, el fregàvem al full i deixava tot el traç ple de color. Era com una aquarel•la gegant! Alguns nens s’ho van passar tant bé i tenien tantes ganes d’experimentar i provar amb els colors que el seu full va quedar tot xop i de color marró. L’Arian, sense que ningú li digués res al respecte, va expressar: “ no m’agrada el meu dibuix” per què? “perquè ja no es veuen els colors”. (això també és aprenentatge..) Igualment, ens vam adonar que l’aigua de les safates era completament negre. Algú va dir que havíem posat tants colors que s’havia fet el negre….

El Bruno ens va portar fa uns dies les mides d’un vaixell pirata. Feia 26 metres de llarg, i 5 metres d’amplada. Com ja sabíem que aquests metres són molts metres per fer-ho a la classe, hem pensat de buscar un lloc més gran per dibuixar les mides…a la pista de futbol dels nens/es grans.
Primer hem mesurat la llargada de punta a punta del camp, fins a 26 metres. Després hem mesurat l’amplada, fins a 5 metres. Tot a partir d’un regle d’un metre. Quan ja teníem les mides al terra, els he preguntat si imaginaven com era de gran el vaixell, però molts deien que no… Així que amb una cinta vermella, hem anat fent el perímetre del vaixell. Ara sí que han vist com és de gran! Immediatament han agafat els guixos i s’han posat a dibuixar fora i dins el vaixell: taurons al mar, crancs, pirates dins el vaixell, tresors amagats a les bodegues, ens posaven a la bora de la cinta i fèiem veure que ens llençàvem al mar, amb els taurons!
Ens hem divertit moltíssim! Després, hem dibuixat tot el que hem fet i com ho hem mesurat. Molts han escrit els números de l’1 al 26, que eren els metres de llarg, altres han limitat l’espai amb la cinta vermella, altres han dibuixat l’espai amb les porteries de futbol, i altres s’han atrevit a imaginar-se com seria realment aquest vaixell Bergantin.

Per tal de fer un tancament del projecte dels indis americans els nens i nenes de la classe dels peus negres hem decidit de fer un mural on expliqui tot allò que hem après i investigat. Així que ara estem assajant una mica, ja que som nosaltres, els vostres fills/es, els que us explicarem els nostre projecte. Segurament que dintre de molt poquet estareu convidats a la nostra xerrada, no us ho podeu perdre, us esperarem impacients. De moment us fem un avançament de com serà.

El Bruno ens ha portat el retall d’una noticia al diari “La Vanguardia”. Aquesta explica l’accident del vaixell a la costa italiana, davant de la illa Giglio. El “Costa Concòrdia” es va enfonsar a causa del xoc amb unes roques. Sense llegir la notícia, hem començat a parlar d’aquesta.

Cristina: Bruno, què ens has portat?
Bruno: una notícia d’un vaixell.
Cristina: explica-la.
Bruno: El “barco” es va xocar amb una pedra i es va enfonsar. I el capità se’n va anar sense salvar els qui estaven al “barco”.
Ona: és culpa del capità que el vaixell s’enfonsi, perquè no sabia girar el vaixell.
Dalmau: no podia.
Ona: sí, amb el timó.
Júlia F.: potser no funcionava el timó.
Dalmau: el capità es va quedar, però no va salvar a ningú, i la gent es salvava amb salvavides.
Cristina: i com sabeu tot això, si no hem llegit la notícia?on ho heu vist? qui us ho ha explicat?
Júlia J.: a la tele ha sortit un vaixell que era molt gran i es va enfonsar! A la tele ho he vist!
Ona: a les notícies.
Òscar: és que els que saben nadar, neden; i els que no saben nedar…s’enfonsen.
Mar: jo ho vaig veure per la tele que el vaixell es va tombar i la gent marxava corrents.
Nekane: 3 persones es van morir, i 15 persones es van quedar al vaixell.
Cristina: com ho saps?
Nekane: perquè ho van explicar a les noticies.
Àlex: jo només he sentit tres morts.
Eloi: jo aquest vaixell el vaig veure tombat, i a la foto que ha portat el Bruno, surt de peu….
Cristina: Com es diu aquest vaixell?
Tots: no ho sabem.
Cristina: Bruno, llegeix el títol de la notícia i digues en veu alta què posa.
Bruno: “Costa Concordia”
Joan: els avis han anat en aquest vaixell.
Daniel: i s’han mort?
Joan: no!van anar un altre dia!
Cristina: aquest vaixell és de pirates? Perquè servia?
Mar: per viatjar?
Martí: portava persones,que feien vacances!
Clàudia: per anar a una illa?
Cristina: sí, la gent fa creuers, agafa vaixells i van d’una platja a una altra, i viatgen, fan vacances, aquesta gent feia vacances.
Laura: cuando la gente iba a la illa, havia mas gente para curar a la gente que tenia mal…
Dalmau: el capità el posaran a la presó?
Cristina: perquè ha d’anar a la presó?
Júlia F.: perquè era un pirata.
Dalmau: no és un pirata! Perquè el capità ha deixat que tota la tripulació caigués al mar, i no els ha salvat.
Bruno: la Laura té raó, a la tele sortia que hi havia vaixells ambulància, per curar a la gent.
Àlex: no sabia que existissin vaixells ambulància.
Irene: ni jo…
Nekane: ell ha abandonat a la gent…
Cristina: que hauria d’haver fet el capità?
Judit V.: nedar i salvar-los, perquè ell és el capità.
Mario: el capità no hauria d’haver deixat els tripulants al vaixell, perquè si ve un tauró, què?
Joan: no crec….
Irene: ese señor es muy malo porque lo veo en la tele y ha dejado el barco y ha dejado que se mueran sus amigos.
Eloi: potser no son amics, el capità deu ser una mica dolent.
Claudia: el vaixell és tota l’escola, gran com tota l’escola.
Judith P.: jo no ho he vist a la tele.
Martí: el capità s’hauria de quedar al vaixell, no els hauria d’haver deixat sols.
Dalmau: crec que encara que el capità no sigui pirata, és una mica dolent, igual que els pirates…
Martí: sí, tens raó Dalmau.
Ian: el vaixell es va enfonsar tot.
Àlex: no, només un tros, era molt llarg.
Dalmau: té raó l’Àlex, a la foto es veu.
Nekane: i si el capità té la novia allà i abandona el vaixell?
Cristina: les noticies van dir que el capità estava sopant amb la seva parella quan va passar l’accident, qui creieu que conduïa el vaixell?
Òscar: doncs llavors el vaixell es va enfonsar perquè el capità no estava agafant el timó…
Eloi: potser no pot fer dues coses alhora, perquè si estava sopant, no podia agafar el timó…

Aquesta conversa podria haver estat més llarga, però creiem que cal saber més informació sobre el tema. Demà llegirem la noticia i tornarem a parlar, a veure què descobrim més. De moment, tenim clar que un capità no pot abandonar un vaixell, perquè és responsable dels qui viatgen amb ell. I també hem descobert que els vaixells poden servir per varies coses, per fer vacances i per salvar vides.