Daily Archives: 4 desembre 2011

Sortim!

Durant aquesta setmana hem fet moltes sortides pel poble. Hem anat a veure un espectacle de música a l’Auditori, també van visitar el forn de pa Graner, i finalment vam anar a la residència d’avis de l’Obra Social.

La primera sortida va ser a l’Auditori. El grup de música “Barbara i los morenos” ens va cantar cançons d’arreu del món. Hi havia alguna de coneguda, però el que més ens va agradar va ser que era un grup “marxós” i amb ritme.

La següent sortida pel poble va ser la visita al forn de pa Graner. Quan vam entrar ens van ensenyar l’obrador, és a dir, on fan el pa, les pastes, les magdalenes…ens van ensenyar com funcionaven les màquines…i finalment, ens van donar un bocí de pasta de pa i el forner ens va dir que li podien donar la forma que volguéssim. Ell després el va coure, i a la tarda ja el teníem. Ens ho vam passar molt bé!

I dijous vam visitar la residència d’avis. Abans d’anar-hi, vam parlar a la classe, i alguns dels nens i nenes ja havien anat alguna vegada a visitar un avi o una àvia a la residència. Sabíem que els avis estaven allà perquè hi ha infermeres i persones que tenen cura d’ells.
Quan vam arribar, ens van ensenyar la seva sala de “psicomotricitat” o sala de gimnàs. Allà vam deixar les jaquetes i ja estàvem a punt per explicar el nostre conte: Els pirates bromistes. Vam saber que els hi havia agradat perquè tots els avis van aplaudir molt! Aleshores, dues àvies ens van explicar el conte d’en Patufet i el timbaler. I després, ens vam acomiadar cantant la cançó de la nau pirata!
Abans de marxar, els avis i àvies ens havien fet un regal, una decoració de nadal. Ens va agradar molt, tan els avis com els nens i nenes s’ho van passar molt bé.

Colors a la pell

Aquesta setmana els Sioux ens hem pintat com els indis. Dijous vam pintar sobre la nostra foto. Decoràvem la cara com si fossim indis de veritat: ens pintavem les galtes, ens posavem plomes i collarets… cadascú com volia, fent servir la seva imaginació i pensament. Va ser una activitat divertida i gratificant amb una part emocional i de satisfacció personal. Mireu com va quedar…
Divendres vam anar una miqueta més enllà i vam pintar la cara d’un company. Escollíem una parella amb qui compartir aquesta nova experiència i ho fèiem lentament, amb delicadesa. Poc a poc anàvem omplint de color i de formes, com una carícia suau que lliscava per la cara. Pintàvem tranquils, amb emoció i també amb alegria. Sentíem la música mentres el nostre traç es deixava anar. I compartíem amb els companys l’emoció de la transformació. Van ser uns moments molt macos, plens de màgia i relació.
“Ami tomake” va ser la música que vam triar per fer aquesta activitat

</embed

Ami tomake

AMI TOMAKE és un cant indi procedent de Bengala, que significa “t’estimo petit meu”. La seva melodia dolça amb efectes relaxants l’ha convertit en una de les músiques preferides en els moments de massatges a infants.
El Ton ens va portar el CD i a la classe també el posem. Ens ajuda a estar tranquils i ens agrada. “és una música bonica!” diuen ells. De vegades agafem la nina india de l’Avril i de la Marta i li cantem mentres li fem petons perquè les mares indies li cantaven això als seus bebés. “és una cançó de bressol molt antiga”. (és un cant de la India; no dels indis americans, però no per això l’hem de desestimar)