CONVERSEM UNA MICA:
Hem volgut fer una assemblea com la feien els indis, amb foguera inclosa, però no amb foc de veritat, no! Si no ens cremaríem. Ho hem fet amb paper de seda de color vermell i una mica de groc. Ens varem seure en rotllana, com els indis, i vam posar la música india i en aquest ambient, amb tant de caliu, ens va sorgir una conversa sobre els indis americans.
MARTINA: Els indis agafen pedres de la muntanya, pals i fan el foc. En el foc fan el menjar .
GUILLEM: I també es per escalfar-se, el foc.
CRISTIAN: Escalfen la carn de búfal que menjaven i posaven la pell de búfal a secar, i la agafaven pels tipis, i la pintaven, i amb els pals muntaven els tipis.
NIL: El foc era per poder menjar.
ERIKA: Quan dormien apagaven el foc.
CRISTIAN: Per fer les figures agafaven fang, les feien amb les mans i les ficaven al foc i les tapaven amb pals.
MIREIA: Quan era de nit i plovia, com no tenien paraigües ells se’ls feien.
JAN: Amb una manta es podien tapar de la pluja, que això si tenien, de pell de búfal.
IVET: Els indis anaven amb cavall.
LOLA: I amb canoa pels rius.
ROGER: També menjaven peix, carn de búfal, tomàquets, patates…
ERIK: Els indis vivien al “gran cañon”.
JAN: El “gran cañon” esta en Amèrica.
ERIK: Els indis peus negres, es deien així, perquè les seves sabates eren negres.
GUILLEM: De pell de búfal.
LOLA: En el meu mural hi ha les sabates que portaven els indis, portaven cosetes per penjar.
MARCEL: Els inis tenien la “pell roja”
ERIK: La pipa de la pau era per fumar.
JOANA: El cabell dels indis era llarg i negre i portaven trenes, es pintaven la cara i portaven collarets.
MARTÍ: Tenien moltes plomes i les plomes surten dels ocells, les àligues.
GUILLEM: Si de les àligues.
MARTINA: Amb les fletxes i llanç4es caçaven als búfals.
SARA: Els jefes indis tenien moltes plomes.
LAIA F: Els indis menjaven peix i búfals, i agafaven el cap del búfal ( el crani ) i el posen en el mig de la rotllana per fer la dansa del sol i ballaven.
AARON: Vivien als tipis.
ROGER: Van arribar els homes blanca i van lluitar i van matar a molts indis, perquè volien viure on vivien els indis.
JAN. Avui viuen poquets indis, al “ gran cañon”, a Amèrica.
ERIKA: Un dia podem fer una excursió i anar a Amèrica.
JAN: Està molt lluny.
ROGER: Si, has d’agafar un avió.
GUILLEM: O un vaixell.
JAN: Les indies muntaven el tipi i manaven en el tipi, feien ceràmica i feien la roba.
LOLA: Muntaven el tipi.
Erik: els homes indis, caçaven i pintaven els tipis i la roba.
CRISTIAN: I també lluitaven.
Ana: Sabeu moltes coses dels indis! Molt bé! Un altre dia parlarem una estoneta més, ara hem de recollir.

Després de molts dies travessant praderes i rius, els Sioux hem arribat carregats de tipis, eines i il•lusió per fer de la nostra classe un veritable campament indi.
Sabem que a la nostra tribu tots som importants i que ens hem d’ajudar i cuidar els uns als altres. Si un plora, hem d’estar al seu costat. Si un està trist, l’hem de fer riure. I si un necessita alguna cosa, l’hem d’ajudar.
També hem de compartir el que tenim, perquè a la nostra tribu tot és de tots.
De vegades tenim un cap siouxs que mana però moltes altres, ens reunim per acordar coses. Sempre ho fem en rotllana, asseguts a terra. Tots podem parlar però no alhora. Si no, no ens entendríem! Pensem el que volem dir, ho compartim amb els altres i finalment decidim entre tots. (extret d’una conversa)
Oi que semblem una tribu de veritat?
Us deixem les nostres fotos per a què feu un primer somriure 🙂 i… fins la propera!!!!