Aprenentatge dels 3-6 anys

La finalitat de l’educació infantil en els centres és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge. La intenció educativa d’aprendre a viure i a conviure reclama als infants un desenvolupament personal que promogui l’autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més confiats i responsables dels seus propis actes. Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d’un entorn on es creïn expectatives per a l’alumnat, a través d’activitats que tinguin interès i significat i els proporcionin les mateixes oportunitats d’aprendre independentment del gènere, l’habilitat, l’edat, l’origen sociocultural i els coneixements previs.

L’aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica. Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, però cal que l’escola asseguri per a tots els infants experiències prou riques i que els acompanyi en els aprenentatges, impulsant el plantejament d’interrogants, encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.
En l’àrea de comunicació i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l’infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa. Per mitjà de la llengua oral l’infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. L’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escriptura ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa pertinent, a l’inici del coneixement i característiques del text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicle inicial de l’educació primària.
En l’àrea matemàtica i plàstica es potenciarà en el alumnes explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

En l’àrea de la descoberta de l’entorn els nens i nenes senten curiositat per conèixer l’entorn natural i gaudeixen quan estan en contacte directe amb la natura. Encara que a les escoles fem sortides de descoberta d’aquest medi, mai no podrà ser suficient i és important que els pares i mares també facin possible aquest contacte que per als seus fills/es és necessari; sempre transmetent que la natura és un valuós patrimoni de tots, que hem de cuidar i protegir. El coneixement del medi natural és pot realitzar a partir de:
L’observació directa i vivencial de la natura, a través de sortides a la muntanya, a la platja,… mirant les plantes, els animals, esbrinant-ne els noms, les característiques morfològiques, com s’adapten al medi,..
L’observació indirecta a través de fotografies, llibres, explicacions, vídeos o altres mitjans multimèdia, …
Els petits i petites expressen les idees i nocions (a vegades intuïtives) que ja tenen, observen, formulen preguntes, reben noves informacions i a través del diàleg estructuren i ordenen tot allò que saben. D’aquesta manera aniran formant i construint els seus propis coneixements.
També podem parlar de l’entorn social on les nenes i els nens creixen en un determinat entorn social: la seva família, l’escola, el poble o el barri,… Dia a dia van descobrint aquest món més proper que els envolta. A través dels mitjans de comunicació coneixen també altres realitats que no són físicament tan properes.
Ensenyar l’entorn social vol dir ajudar-los a interpretar el món que tenen al seu voltant. Comencen exterioritzant la informació que ja tenen, l’organitzem a través del diàleg,  formulem  o ells mateixos formulen noves preguntes que els faran aprofundir i ampliar els seus coneixements. Els pares i les mares com a acompanyants habituals dels seus fills/es tenen una gran ocasió de convertir-se en formadors/es de l’àrea de l’entorn: observant juntament amb ells/es, escoltant-los, conversant,… Alguns temes de l’entorn social que treballem en el cicle de tres a sis anys són:
– La família: avis, pares, fills,… el pas del temps.
– La casa: diferents tipus d’habitatges, com es construeixen, noms i funcions de les estances, dels diversos tipus de mobles, dels aparells de la llar, quines són les feines de la casa, …
– L’escola: conèixer les parts de l’edifici, les persones,…
– El carrer: els diferents tipus d’edificis, la diversitat d’elements que veiem al carrer, com canvia quan és de dia o de nit, …
– El poble o barri: diferents tipus de construccions (habitatge, fàbrica,…), de serveis (botigues, biblioteca, dispensari, ajuntament,…), mirar  plànols, explicar i dibuixar el recorregut de casa a l’escola,…
– Els mitjans de transport i l’educació vial.
– Els diferents oficis: podem escriure una carta convidant a les mares, pares, avis,… que vulguin venir a l’escola per explicar-nos el seu ofici.
– Els mitjans de comunicació.
– Les tradicions i les festes.
El tractament que donem als diferents temes es basa en transmetre unes pautes de comportament social: aprendre a conviure i a relacionar-se amb una actitud de respecte cap a totes les persones i cap al patrimoni particular o públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *