Author Archives: Francesc Vila i Batallé

About Francesc Vila i Batallé

Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent Coordinador de Llengües Estrangeres Serveis Territorials d'Ensenyament Edifici de la Generalitat a Girona

El joc com un recurs per incentivar l’ús de la llengua

El paper del mestre davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb l’alumnat i del tipus de relació que hi estableixi.

És convenient que els mestres connectin amb els sentiments i amb el món dels nens i el joc espontani facilita l’establiment d’aquesta connexió.

El mestre ha d’acceptar la necessitat de jugar del nen i ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.

El mestre ha d’incloure estones de joc dintre de la programació i ha d’estimular els infants a participar-hi. Cal recuperar jocs que s’han perdut o bé que s’han oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i
revisar els jocs que presenta als nens.

El mestre ha d’ensenyar els jocs perquè, després, els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En serà el director i l’organitzador, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observarà de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.

Tot i que el mestre té un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nen ha d’arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la presència del mestre a l’hora de jugar.

Més informació a http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc.htm 

Estratègies d’intervenció lingüística

Per facilitar la comprensió oral de l’alumnat http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_estrategies1.htm

Per facilitar l’expressió oral de l’alumnat…

… l’ensenyant com a dinamitzador en la gestió de la conversa http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_estrategies2.htm

… l’ensenyant com a interlocutor en la interacció conversacional http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_estrategies3.htm

… l’ensenyant com a corrector subtil http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_estrategies4.htm

Com treballem la funció de regular l’acció als centres?

Al CEIP El Pla s’utilitza molt el diàleg i la repetició per a treballar les habilitats comunicatives corresponents.

Materials o activitats que hem trobat:

–   El treball de rutines de cada dia a l’aula: passar llista, el temps, esmorzars, etc. Ens ajudem de diferents cançons perquè els infants puguin associar cada moment.

–   Seqüència amb imatges de les rutines de cada dia.

–   Demanar les coses amb formes de cortesia: si us plau, gràcies, eh, eh… (no val, cal demanar-ho pel nom).

–   Recordar les normes: bé amb imatges o bé amb consignes verbals.

–   Treball de normes amb la Vella Quaresma: cada setmana darrera de la cama que tallem hi ha una consigna que els nens/es l’hauran de portar en pràctica i recordant sempre les anteriors. Al final hi ha una petita recompensa.

–   Treball de les seqüències per exemple les que trobem en el “petit univers”, s’ha escapat el pipí, tinc mocs, etc. O bé altres que podem trobar a la carpeta de les seqüències.

–   Power Point: hi ha diferents imatges per comentar de situacions basades en hàbits i conductes.

–   Material “Què fem” de l’editorial Vicens Vives, és un joc d’accions per fer conversa de les imatges.

–   Material “Ordres Montessori” de l’editorial Vicens Vives per fer conversa de les imatges.

–   Activitat amb els instruments: cada tarda asseguts al terra ensenyem un parell d’instruments i cantem, per cada instrument sempre la mateixa  cançó. Ens permet calmar als nens, que anticipin la cançó, saber que després de les cançons farem una activitat, etc.

–   Els contes: qualsevol conte ens pot servir per anticipar el final, per suggerir, per actuar, etc.

–   Quadrícula per regular el funcionament de les files: es fa cada dia a través del control de gomets (cara contenta) i es comenta els divendres. Els alumnes que fan bé la fila tenen un petit premi.

–   Quadrícula per regular els deures: permet valorar i motivar els alumnes que portin els deures i la feina ben feta. És mirarà al final de més i també s’obsequiarà amb un petit premi.

–   L’agenda: permet als alumnes aprendre a planificar i organitzar la feina.

–   Plafó dels encarregats: perquè els alumnes tingui la responsabilitat d’un càrrec dins del grup.

–   La cadira de pensar: serveix perquè els infants reflexionin sobre la conducta.

–   Projecte de mediació: l’escola té un projecte de mediació i els nens/es de 5è i 6è són els mediadors i els encarregats de resoldre els conflictes entre els alumnes.

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP La Farga

DEMANAR UN OBJECTE

  • Utilitzem una capseta de música. De dins, la capseta, hi surt un ós. Aquest se’l van passant entre ells hi qui el té és el que pot parlar. Per demanar l’ós han d’aixecar la mà i dir gràcies quan se li dóna. La resta de nens/es que no el tenen han d’escoltar. Aquest sistema també es fa amb altres objectes.
  • Es corregeix oralment al mateix moment que s’està donant la situació:

1r li diem al nen/a: com dius?, quina és la paraula màgica?…

2n es dóna el model

PROHIBIR, PERSUADIR I SUGGERIR

  • Contracte amb els infants de P-5. Els primers dies d’escola, amb els infants de la classe arribem a uns acords de com ens hem de portar ara que ja som grans. Acordem de quina ha de ser la nostra actitud envers diferents situacions. Les frases que surten es procura que siguin afirmatives i no negatives. Per exemple, ens fem petons i abraçades, parlem fluixet, etc. Tots/es els que vulguin firmen el contracte.
  • Hem treballat els hàbits fent dues llistes; els hàbits que són bons i els hàbits que són dolents. Després de mantenir una conversa de cada una de les imatges i decidir en quina llista es collocava fèiem la representació escènica dels hàbits bons, correctes.
  • El racó de pensar. Aquest racó s’introdueix explicant el conte de la tortuga que havia perdut la memòria.
  • Contes relacionats amb els hàbits socials.: Sóc un drac, Quina rebequeria…
  • Racó de les paraules boniques. Té dos objectius. Per una banda fomentar la motivació per la lectoescriptura i per altra potenciar les paraules boniques i anar oblidant, si és possible, les que no són correctes. Quan un nen/a diu una paraulota se’l fa anar escriure una paraula bonica.

FUTURES

  • La capsa màgica. Aquesta ens porta sorpreses com ara la fitxa que ens tocarà fer, algun joc que introduïm, instruments que puguem necessitar en aquella sessió…
  • El calendari de l’aula, a on escrivim els aniversaris i dies especials com ara la Castanyada.
  • El calendari d’advent.
  • Contes: En Patufet, La Castanyera… en fem hipòtesis

ORDRES

  • El rei del silenci. Cantem una cançó i de vegades surt un titella.
  • Cançons i contes
  • Les consignes del Rei Carnestoltes

AJUDA

  • A nivell oral
  • Fent jocs cooperatius
  • Racons

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP Devesa

Activitats educatives i situacions comunicatives que afegim a totes aquelles exposades per mestres d’altres escoles:

Demanar un objecte

  •  Repetir unes estructures lingüístiques concretes per demanar un objecte de manera seqüenciada des de P3 fins a P5. (ex: Em dones la pilota si us plau?… Gràcies)
  •  Explicació del conte El follet si us plau, entre d’altres, per conscienciar de la necessitat de demanar bé les coses.
  • Utilitzar suports visuals amb nens/es que la seva llengua materna no és el català per tal de tenir un referent a l’hora de demanar correctament un objecte.

És molt important el paper de la mestra com a referent i model lingüístic per l’infant.

Prohibir

  • Pluja d’idees sobre les normes de l’aula i les normes del pati. Les escrivim a la pissarra i entre tots les passem a una cartolina que pengem a l’aula.
  • Imatges sobre hàbits i rutines en positiu i en negatiu en blanc i negre ½ foli. Cada nen/a en té una de diferent i la comenta oralment als altres. Posteriorment cada nen/a pinta la seva làmina i escriu la frase que descriu la imatge. La mestra posteriorment reescriu correctament el que el nen ha volgut escriure. Fem un moral verd Ens agrada i un vermell No ens agrada amb una etiqueta de cara contenta/trista respectivament. Cada nen/a enganxa la seva làmina al conjunt corresponent. S’enganxa a la paret i serveix de referent de reflexió donat que és molt gràfic.        

Suggerir, Persuadir

  • Llibre del bonics pensaments: Cada nen/a escriu i fa un dibuix d’un bonic pensament cap als altres, és a dir, una situació amb els amics que resulta agradable i bonica quan passa. Cada infant exposa oralment el seu bonic pensament i posteriorment entre tots construïm oralment una frase simple que descrigui la situació. S’intenta que no es repeteixin. Posteriorment cada nen/a plasma en un foli el dibuix i l’explicació del seu bonic pensament. Aquests es recullen en forma de llibre que queda a l’aula i que també serveix de referent de reflexió.
  • La capsa de les idees. Els nens/es proposen en forma de dibuix i escrit idees que tenen d’activitats per fer en moments determinats. Cada nen/a fa una verbalització del joc/acció que ha triat. (m’agradaria…/ proposo…./seria divertit…).

Planificar accions futures

  • fer una llista amb els nens/es que aniran a l’excursió.
  • Assenyalar al calendari els aniversaris, festes…. conversa a la rotllana en gran grup sobre accions futures que ens afecten a tots/es.
  • Treballar les normes de comportament necessàries quan fem una sortida (teatre, biblioteca…) fent ús d’un suport gràfic.

Donar ordres

  • Quan es treballa la roba de les estacions es treballa l’imperatiu. En grup i amb tota la roba d’abric que portem cada nen demana a un altre que es posi alguna peça de roba. Així treballem estructures simples i correctes a l’imperatiu de segona persona del singular i del plural del verb agafar, posar, cordar, abrigar i penjar. Això es pot aplicar a múltiples activitats: tastos de fruites, activitats matemàtiques, presa de decisions. El més important és programar com aniran evolucionant al llarg del cicle aquestes estructures verbals perquè siguin variades i riques.
  • Seqüenciar activitats properes i experimentades amb dibuixos i amb fotos acompanyats d’instruccions simples. Exemple: rentar-se les mans, rentar-se les dents, servir-se el got, utilitzar un material, elaborar un experiment, elaborar una recepta,… Jugar a ordenar les imatges, relacionar imatge amb text, plasmar-ho en forma de dibuix i text prescriptiu/instructiu.
  • Joc de les accions. Consta d’un joc de cartes que es divideix en dos pilons diferenciats per colors. A un hi ha el què han d’agafar: el dibuix i la frase: Agafa un/a…………. i a l’altre a on ho han de posar: el dibuix i la frase: Posa-ho a …. davant/darrera/sota/sobre….. S’agafa una carta de cada piló, es verbalitzen les frases i es realitzen les accions. Aquest joc es pot fer individualment / en parelles / en petit grup i es pot anar variant en quan a vocabulari / estructura / dificultat (si han de fer 2 accions seguides).

Oferir ajuda

  • Repetir unes estructures lingüístiques concretes per oferir ajuda (ex: Vols que t’ajudi a obrir la porta?) de manera que el nen/a hagi de verbalitzar la demanda (ex: M’ajudes a obrir la porta, siusplau?… Gràcies). Es treballa també en els racons.
  • En les rutines els companys poden oferir ajuda a un altre nen/a. P.ex si un nen/a no se n’en surt llegint els noms dels companys/es entre tots li oferim ajuda.
  • Jocs cooperatius.

ACTIVITATS PER A REGULAR L’ACCIÓ AL CEIP SILVESTRE SANTALÓ

Donar un objecte:

  • Modelatge en les situacions quotidianes. L’adult actua com a model en situacions quotidianes, per exemple: em dones un llapis, si us plau. L’objectiu és saber demanar les coses bé.
  • A través del racó del joc (caseta, mercat…). Per exemple: En el racó del mercat l’infant que fa de comprador demana al venedor que li posi algun producte de la parada.
  • A través dels encarregats podem demanar el material que necessitem. Exemple: els nens/nenes de la taula s’adonen que falta alguna cosa per a poder fer l’activitat i l’hi demanen a l’encarregat de la taula que ho porti.

Prohibir:

  • Les normes de l’aula. Es tracta de consensuar entre tots els infants de l’aula les normes i seguidament les elaborem a partir de fotografies que hem realitzat prèviament amb els alumnes. Es tracta de realitzar les normes en positiu, és a dir, l’acció no hem de pegar la podem convertir en cal tractar bé els companys/es.

Persuadir:

  • A través del conte “La tortuga que pensa”. Es tracta de reflexionar i regular la conducta.

Suggerir:

  • A través del treball per projectes. Consigna: “Què podem fer per a saber coses sobre…?”. Els alumnes suggereixen i fan propostes.

Planificar accions futures:

  • A través de les excursions. En un calendari marquem els dies que falten per a la sortida i planifiquem el què farem i què cal portar.
  • A través de les seqüències (de contes, d’accions…).

Donar ordres:

  • Fotos del procés d’una acció o situació.

Per exemple: Què hem de fer per a rentar les mans?         

1) Ens arremanguem

2) Ens posem sabó

3) Ens rentem les mans

4) Agafem paper

5) Ens assequem les mans

6) Tirem el paper a la paperera

Oferir ajuda:

  • Oferim ajuda quan un infant es fa mal. L’adult és el model.
  • Durant l’hora de recollida, els infants que acaben primer de recollir ajuden als seus companys/es. Ens ajudem uns els altres.

FUNCIÓ: REGULAR L’ACCIÓ al CEIP Veïnat

1.- Demanar un objecte

Es modela com s’han de demanar les coses a l’adult i entre ells:

La mestra dóna el model demanant sempre els objectes utilitzant la mateixa estructura lingüística amb les paraules “si us plau” “gràcies”.

Es corregeix al moment i es fa que l’alumnat ho torni a demanar si no ho ha fet bé.

Estratègia: Retenir l’objecte a la ma de la mestra.

2.- Prohibir

Donar les normes en positiu.

Si un s’equivoca, anar al racó de pensar.

Contes relacionats amb els hàbits socials: “Quina rebequeria”, “Si us plau…”

També es treballa a través de la temàtica del comportament o la normativa, és a dir, quines accions no es permeten dur a terme dins diferents àmbits com per exemple que està prohibit fer a una biblioteca o a dins l’aula.

3.- Persuadir

Utilitzar el diàleg i exemplificar la situació.

Quan hi ha hagut un conflicte, parlar tots junts per consensuar un acord entre tots.

Persuadir els nens de situacions equivocades per tornar-les a pensar en positiu: “vols dir que això ha de ser així…?”. “No aniria millor si es fes així…).

4.- Suggerir

Donar sortida al problema, donar opcions a escollir per resoldre el conflicte o la situació. Per ex: “Vols dir que la poma és vermella…?”

5.- Planificar accions futures

Planifiquem les festes segons la programació del curs: Castanyada, Nadal, Carnaval, Pasqua, Sant Jordi…

Calendari d’aula amb planificació del mes: aniversaris, sortides, biblioteca…

Planificació diària amb l’Agenda: sortides, horari activitats diàries.

Visualitzar fotos de cursos anteriors per posar-los en precedents.

“Elements sorpresa” que anticipen una acció. Per ex: Per Nadal, notes d’un follet que escriu a la pissarra, purpurina damunt les taules que deixen els patges, …

Treballar-ho a través dels “projectes”. De les receptes de cuina.

Ex: temàtica dels viatges i els transports. Se’ls fa planejar un viatge i se’ls demana aspectes com a on aniran, com hi arribaran, que s’emportaran a la maleta, …

Preguntant que faran durant les vacances.

6.- Donar ordres

Suports visuals de fotos per les rutines diàries.

Cançonetes de rutines: A l’inici classe “Bon dia al matí”, per fer fila “Tren petitó”, cançó per recollir, cançó d’adéu-siau,..

Consignes a la classe: Ex: música i llums tancats=descans un minut

7.- Oferir ajuda

A nivell oral: per part de la mestra

Reforçament oral de la situació d’ajuda entre companys de la mateixa edat o més grans (a l’hora d’esbarjo).

A través de jocs simbòlics, contes, al pati.

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP Gegant del Rec

DEMANAR UN OBJECTE:

En les estones de classe, al pati…

. Els nens demanen correctament les coses. Em dones aigua si us plau? Em deixes la pilota, si us plau?

. La capsa de Dona’m …. Si us plau. Hi ha una capsa plena de castanyes, per exemple. Qui comença es dirigeix cap al nen/a que té al seu costat i aquest li pregunta: Em dones una castanya, si us plau? Si la pregunta està ben formulada  li dona la castanya i li passa la capsa perquè es pugui tornar a repetir l’acció amb el següent.

PROHIBIR:

Nosaltres estem treballant l’esmorzar saludable. Hem fet un petit joc per discriminar que podem i que no podem portar per esmorzar. Es tracta d’ una sèrie de fotos de coses per menjar. Els nens verbalitzen: NO ES POT PORTAR…… SI ES POT PORTAR…… Alhora es poden anar classificant les fotografies.

A les hores del pati trobem que també es fan prohibicions i que no es poden evitar: NO ES POT JUGAR A PILOTA EN AQUESTA ZONA DEL PATI. NO PODEM TREURE LES PALES I GALLEDES PERQUE HA PLOGUT.

SUGGERIR:

En estones de conversa, en estones que queden (plou i ens hem de quedar a l’aula…).

Estem sentats en rotllana. La mestra explica quina és la situació: Avui plou i no podem sortir al pati. Què podem fer? Cada nen pot suggerir alguna cosa. La mestra dona un model: PODEM ANAR A MIRAR CONTES A LA BIBLIOTECA.

PLANIFICAR ACCIONS FUTURES:

En estones dedicades a conversa, el dia abans de les festes tradicionals, sortides,…

. Joc dels Oficis: amb els ninos que tenim del joc dels oficis cada nen agafa el que lo agradaria ser de gran i formula la frase: “Quan sigui gran m’agradaria ser…”

. Abans d’una sortida i un cop la mestra ha explicat que es farà en cada moment del dia, els nens/es poden ho poden tornar a explicar.

DONAR ORDRES:

En les estones que fem Filosofia 3/12 presentem les normes del que s’ha de fer. Pels de P-3 s’han fet amb fotos dels mateixos nens que fan l’acció. Amb els més grans es poden fer amb dibuixos i amb els de P-5 amb dibuixos i una frase explicativa.

. Estem ben asseguts.

. Pensem abans de parlar.

. Escoltem el que diuen els companys.

. Parlem sense cridar.

. Aixequem el dit per demanar el torn de paraula.

OFERIR AJUDA:

Es pot donar en qualsevol moment de l’activitat diària. Nosaltres ho treballem més concretament el dia de tallers on hi ha grups amb nens de tots els nivells. Moltes vegades entre ells s’han d’ajudar. La mestra dona el model a utilitzar: VOLS QUE T’AJUDI A PINTAR? VOLS QUE T’AJUDI A RETALLAR?……

REGULAR L’ACCIÓ al CEIP Mas Masó

DEMANAR UN OBJECTE

  • Treball previ de vocabulari abans de treballar l’estructura lingüística de la frase. Exemple: a P3 treballar el vocabulari de jocs de pati amb material i amb imatges.
  • Treball de les fórmules «si us plau» i «gràcies» a partir de contes i del model de l’adult.
  • Vetllem perquè en les situacions quotidianes de joc, al pati, al racó de joc simbòlic, en les rutines, en el treball d’aula, els encarregats… facin servir els exponents lingüístics adequats. Exemple: em deixes la galleda, si us plau?; em poses aigua, si us plau?…

PROHIBIR, PERSUADIR I SUGGERIR

  • A P3, a partir d’un titella content i d’un de trist, classifiquem imatges d’hàbits i rutines en positiu i en negatiu. Les mateixes imatges també les treballem a P4 i P5 amb una classificació de gomets verds i vermells.
  • La cadira de pensar, per reflexionar sobre la situació.
  • La cadira d’escoltar, per aprendre a escoltar.
  • Contes relacionats amb els hàbits i les habilitats socials.
  • Graelles d’autoavaluació. Cada dia de la setmana, a l’acabar el dia, cada nen-a respon a la pregunta: “Com ha anat avui?” i tria quin és el gomet que creu que mereix i l’enganxa. El total setmanal és el que determina si hi haurà una petita sorpresa.
  • A segon de primària ja s’apella més a la responsabilitat de cada nen-a i es té molt en compte el paper de l’adult com a model.

PLANIFICAR ACCIONS FUTURES

  • Sobre el calendari de les rutines de l’aula, anar-hi marcant les excursions, els aniversaris, les festes…
  • El calendari d’advent.
  • Seqüències visuals de rutines i consignes de feines concretes que es fan a l’aula.
  • Recordar verbalment i entre tots les normes que cal seguir abans de fer sortides, festes… i cada cop que calgui recordar les normes del pati, de la biblioteca de l’escola…

DONAR ORDRES

  • A Educació infantil a través d’imatges es donen determinades ordres, per exemple: posa’t la jaqueta, moca’t, renta’t les mans……i a primària es presenta un joc de lectura: una caixa on a dins hi ha unes etiquetes escrites amb diferents ordres i que els nens/es han d’anar llegint i ho han de fer.
  • A partir de consignes del rei carnestoltes que diu el que hem de fer o portar durant la setmana del seu regnat.
  • A primària amb lectures que ensenyen als nens/es diferents maneres de com han de reflexionar o actuar.

OFERIR AJUDA

  • Repetició d’estructures lingüístiques sobretot partint del model de l’adult
  • Ajudar-se uns als altres sobre tot els nouvinguts (a P-5 nens que no han anat mai a escola reben l’ajuda de la resta del grup: a posar-se la bata, a l’hora de fer la feina, de recollir, de jugar…)

PROPOSTA DE TREBALL: EL LLENGUATGE ORAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL

La proposta de treball es desenvolupa en tres gran apartats:

1.   AVALUACIÓ INICIAL: Consisteix en administrar, durant el mes d’octubre, una prova inicial (comprensió i expressió oral) a tots els alumnes de P3 per tal de conèixer el nivell del què partim.

2.   TREBALL DE LLENGUA ORAL: Amb diferents activitats a desenvolupar en base als centres d’interès / treball per projectes, rutines, racons, els continguts bàsics de nivell…

Material:  làmines, imatges, graelles de recollida de dades, pautes de sistematització i indicadors d’avaluació 

Temporalització: 4 sessions setmanals de ½ hora (30 setmanes). 

Avaluació: Anar treballant les activitats i comprovar-ne la consecució dels objectius proposats un cop al mes o mes i mig. 

3.    AVALUACIÓ FINAL: Es tracta de passar, durant el mes de juny, les mateixes proves que a l’avaluació inicial i comparar resultats.

WEBGRAFIA

Característiques del llenguatge verbal http://www.xtec.es/~ragusti/llenguat/verbal/verbal.htm

El taller de llengua: Fem anuncis http://www.xtec.es/sedec/iepi/revista/num1/anuncis.pdf

El jocs lingüístics com a eina didàctica http://www.xtec.es/sedec/iepi/revista/num2/Els%20jocs%20ling%FC%EDstics.pdf

Xerranca. Recull de jocs per a l’aprenentatge del català oral http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca.htm

Material multimèdia interactiu http://www.xtec.es/lic/nouvingut/alumnat/alu_mat_multimedia.htm#expressio

Poesia per escoltar i llegir http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

Un munt de recursos http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

Narració de contes http://www.edu365.cat/infantil/catradio/patufet.htm

Una mar de contes http://www.totcontes.com/index.php

Taller de contes http://www.diba.es/chilias/tallers/tallercontes.asp

Cançoners

http://www.xtec.es/centres/a8040060/cibercanconer/ciber.htm

http://www.xtec.cat/~exirgu/canconer.htm

http://www.xtec.cat/centres/a8064027/canconer/p3/canconerp3.htm

Les estacions de l’any http://acte.xtec.cat/~rarmejach/treballsinfantilee07/cancons07/MontseClemente_can%E7o.pdf

Llenguatge musical http://www.xtec.es/~ragusti/llenguat/musical/musical.htm

Populars d’Europa http://www.xtec.cat/rtee/europa/es.htm

La nova immersió lingüística

Tenim un document de referència actualitzaciopil.pdf

i tenim una formació d’actualització de la didàctica i l’ús de la llengua en el context plurilingüe actual amb els següents objectius:

  • Reflexionar sobre el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) i la seva aplicació en un context plurilingüe.
  • Conèixer el procés d’adquisició d’una llengua i reflexionar sobre el paper que hi exerceix el mestre.
  • Observar i comentar estratègies d’intervenció lingüística de l’ensenyant en un context plurilingüe.

i els segúents blocs de treball:

La immersió lingüística en un context plurilingüe:

– Motivació i actituds en l’aprenentatge d’una L2

– Tractament de la llengua familiar

– Usos lingüístics

Les funcions comunicatives de la llengua:

–  Regular l’acció

– Gestió de la comunicació i les fòrmules socials

– Informar

– Obtenir informació

– Metalingüística

BIBLIOGRAFIA

Abdelilah-Bauer (2007): El desafió del bilingüismo. Madrid: Edicions Morata

Aliaga, M. i altres (març 2008): El dia a dia. Recull d’experiències. Didàctica de la llengua i literatura. Guix. Barcelona, núm. 343: pp. 9-14

Arenas, J. i Muset, M. (2007): La immersió lingüística. Una acció de govern, un projecte compartit. Barcelona: Centre d’estudis Jordi Pujol.

Arnald, J. (2000): La dimensión afectiva en el aprendizaje de idiomas. Cambridge University Press

Arnau, Joaquim: Aproximaciones pedagógicas en la enseñanza de una segunda lengua a través de las matemàticas en la inmersión temprana. Universitat de Barcelona

Arnau. Joaquim (1998): Els Programes d’immersió: una Perspectiva Europea. Barcelona: Universitat de Barcelona

Bastardas i Boada, Albert: articles

  • Breu aportació sobre l’ús del català en les relacions interpersonals.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47971/59335

  • Comunicacions institucionalitzades i comunicacions individualitzades: la complexitat de l’ús social de les llengües.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47978/59342

  • Persistència i canvi en el comportament lingüístic: la planificació sociolingüística.

http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/47847/59695

Belart, M. i altres (1995): Nivell llindar per a escolars de 8 a 14 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament.

Besalú, X i Vila, I (2007): La buena educación. Libertad e igualdad del siglo XXI. Madrid: Catarata

Bigas, M. i Correig, M. (2001): Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.

Cassany, D., Luna, M i Sanz, G. (1994): Ensenyar llengua. Barcelona: Graó.

Coelho, E (2005): Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Una aproximació integrada. Barcelona: ICE-HORSORI Universitat de Barcelona.

Del Rio, M. J., (1993): Psicopedagogia de la lengua oral: un enfoque comunicativo. Barcelona: ICE-Horsori.

Del Rio, M. J. i Pujol, M. (1999): La llengua oral a l’escola una introducció. Barcelona: UOC.

Diversos autors (2000): La lengua oral en la escuela. Barcelona: Graó.

Diversos autors (2001): Primeres jornades de l’institut europeu d’immersió. Barcelona: Universitat d’Alacant, Escola Valenciana Federació d’Associacions per la llengua i Institut Europeu de Programes d’Immersió.

Diversos autors (2003): Segones Jornades de l’Institut Europeu d’Immersió. Els programes d’immersió al segle XXI. Barcelona: Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General d’Administració Educativa. Servei d’Ensenyament del Català.

Generalitat de Catalunya – Deapartament d’Educació: Una aproximació a la llengua de l’alumnat estranger de Catalunya

 http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/aproximacio_llengues.pdf

Escola Catalana (juny 2007): El català llengua vehicular. Núm. 441

Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament (2004); Nivell inicial de català A1.

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/nivell_inicial.pdf

Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament (2003): L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Barcelona.

Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació i Universitats (2006): Consell assessor de la llengua a l’escola: conclusions. Barcelona

Börjeson, Lena (1995): Motivar-nos els uns als altres. Idees i consells per a tothom que treballa laformació. Capellades: Edicions Cúmuls.

Macià, C. (1986): La premsa a l’escola. Col·lecció Eines de Treball per a l’ensenyament del català. Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament – SEDEC.

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (2003). Estrasburg: Departament de Política lingüística http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm

Owens, R. E. (2003): Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson Education.

Ruiz Bikandi, U., Ed. (2000): Didáctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis.

Ruiz, M. (2000): Como analizar la expresión oral de niños y niñas. Alcoy: Aljibe.

Sánchez, M. (1998): Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicació i al llenguatge a l’escola. Lleida: Pagès.

Schiller, P. i Rossano, J. (2000): 500 actividades para el currículo de Educación infantil. Madrid: Narcea.

Vila, I. i altres (2006): Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona. Graó.

Hola!

Benvinguts/des al Curs d’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic de Salt 5051181505.

Aquest curs neix de la voluntat de fer un Seminari de coordinació per a la promoció de la competència comunicativa de l’alumnat amb la llengua catalana com a eix vertebrador partint de l’adequació de la metodologia d’immersió a la realitat d’un projecte plurilingüe i multicultural.

Objectius:

– Compartir amb tot el claustre els continguts de les bases teòriques del Programa d’Immersió i l’ensenyament de la llengua oral des de l’enfocament comunicatiu que es va tractar en el seminari “Actualització de la didàctica de la llengua en el context plurilingüe actual” impartit el curs 2007-2008.

– Adequar la metodologia d’immersió lingüística a la nova realitat de les aules amb diversitat lingüística i cultural.

– Adaptar la didàctica de la llengua, la metodologia d’ensenyament-aprenentatge de les habilitats lingüístiques i de les habilitats cognitivolingüístiques a la nova realitat de l’alumnat.

– Millorar el resultat de les competències bàsiques en totes les llengües del currículum.

Calendari de trobades: 

 Sessió 1   dimarts   23/09/2008   CEIP Veïnat
 Sessió 2   dimarts   30/09/2008   CEIP Veïnat
 Sessió 3   dimarts   21/10/2008   CEIP El Pla
 Sessió 4   dimarts   04/11/2008   CEIP Mas Masó
 Sessió 5   dimarts   20/01/2009   CEIP Devesa
 Sessió 6   dimarts   17/02/2009   CEIP Gegant del Rec
 Sessió 7   dimarts   24/03/2009   CEIP La Farga
 Sessió 8   dimarts   21/04/2009   CEIP Santaló
 Sessió 9   dimarts   19/05/2009   CEIP Veïnat
 Sessió 10   dimarts   16/06/2009   Servei Educatiu