El paper del mestre davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb l’alumnat i del tipus de relació que hi estableixi.
És convenient que els mestres connectin amb els sentiments i amb el món dels nens i el joc espontani facilita l’establiment d’aquesta connexió.
El mestre ha d’acceptar la necessitat de jugar del nen i ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
El mestre ha d’incloure estones de joc dintre de la programació i ha d’estimular els infants a participar-hi. Cal recuperar jocs que s’han perdut o bé que s’han oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i
revisar els jocs que presenta als nens.
El mestre ha d’ensenyar els jocs perquè, després, els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En serà el director i l’organitzador, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observarà de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.
Tot i que el mestre té un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nen ha d’arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la presència del mestre a l’hora de jugar.
Més informació a http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc.htm
M’ha agradat molt l’article sobre el joc com a eina integradora. Personalment crec que el joc és molt important en l’educació integral del nen, i que s’han perdut les estones de jugar i els jocs tradicionals, al menys a la nostra escola.
Des de fa un parell d’anys intentem que dos dies a la setmana al pati es juguin jocs tradicionals. Aquell dia ja no juguen a futbol, sino que juguen al mocador, la sabateta….. tots junts. Així hem vist que l’alumne nouvingut comença a jugar amb tots els companys i començar a cantar cançons que l’iniciaran en la nostra llengua.
Ens ha costat però sembla que en mica en mica agafen gust per jugar amb aquest jocs.
hola, sóc la Irene de les Dominiques de Salt. Estava llegint l’article sobre el paper del joc en la integració de l’alumne nouvingut.
L’he trobat molt interessant, ja que personalment crec que el joc té un paper molt important en l’educació integral del nen.
Des de fa un parell d’anys a la nostra escola estem intentant recuperar el joc tradicional ja que creiem que molts dels nostres alumnes només saben jugar a futbol i no tenen ocasions per jugar a altres jocs.
Els hi ensenyem jocs tradicionals, el mocador, la sabateta….Dos dies a la setmana deixen el futbol i tots junts per classes juguen a algun d’aquest jocs. Hem vist que els alumnes nouvinguts hi tenen un oportunitat per jugar amb tothom, i començar a aprendre, paraules, vocabulari,cançons….
Ens ha costat una mica però sembla que van agafant afició a jugar a altres coses.
Hola, sóc en Jaume de les Dominiques de Salt. Estic totalment d’acord amb l’opinió de la companya i l’article publicat.
Crec que el joc és una bona opció quan ens proposem la immersió dintre d’un context lúdic i/o acadèmic. És més, a l’hora d’aprendre llengües estrangeres, és un dels métodes més utilitzats i sovint, bé per desconeixement, bé per no creure-hi, no observem i estudiem altres meteodologies que tant bons resultats donen en algunes arees (flashcards…).